A cinc pessetes el pam de terra

Recordem els orígens del barri de Terra Nostra de la mà de la neta i la sogra de l’empresari Enric Cervelló

‘Temple sus nervios y recobre su salud entre millones de pinos. Huya del bullicio de la ciudad y, en solo 18 minutos, se hallará usted en Santa María de Montcada’. D’aquesta manera, els Magatzems Alemanys de Barcelona –rebatejats més tard com Capitolio– promocionaven als anys 30 la nova urbanització de Terra Nostra entre els seus clients. Per una compra de 5 de les antigues pessetes, l’establiment regalava un cupó bescanviable per un pam de terra. Una vegada completada la llibreta de cupons, el client podia accedir a la parcel·la escollida, que tenia uns 300 metres quadrats i condicions avantatjoses per edificar prototips de cases amb dissenys de planta baixa, estil noucentista i aire mediterrani.

Enric Cervelló (Arxiu/Cervelló Casanova)

Enric Cervelló va ser un emprenedor d’origen humil, amb olfacte pels negocis i gran visió comercial

Aquesta original pràctica comercial va ser idea d’Enric Cervelló Arbós, un jove emprenedor d’origen humil que, amb l’ajut d’un soci capitalista, Carles Rabassó Soler, va posar en marxa els primers grans magatzems comercials de Barcelona. “Després de la Primera Guerra Mundial, el meu avi va anar a Berlín i va comprar a bon preu productes alemanys de gran qualitat, com cristalleries, vaixelles i coberteries, que va començar a vendre en un primer pis i, més tard, en uns baixos al carrer Pelai”, explica la seva neta Marta Cervelló, qui destaca que era un home amb olfacte pels negocis i gran visió comercial. La promoció que van engegar els dos empresaris a Terra Nostra pretenia donar resposta al somni de la classe treballadora de tenir “la caseta i l’hortet”, tal com preconitzava Prat de la Riba.

Un altre reclam per atraure compradors era la proximitat a Barcelona. Ambdós promotors van aconseguir arribar a un acord amb Renfe per construir al 1942 una estació al barri. “El meu sogre va planificar una ciutat jardí a prop de Barcelona, però ben connectada i amb serveis”, explica Marta Casanova. Per això, aviat s’hi va aixecar una església, l’any 1940 i deu anys després el Gran Casino, un espai d’oci per als veïns que van contribuir a títol particular amb aportacions econòmiques en la seva construcció.

D’aquesta etapa encara s’enrecorda Francesc Xipell, de 88 anys, qui va arribar al barri als anys quaranta, quan la urbanització estava arrencant. Ni ell ni la seva dona, Palmira Suazo, de 90 anys, coneixen ningú que comprés el solar amb el sistema de cupons, encara que n’han sentit parlar, explica Xipell. Aquest veí sosté que una part de les parcel·les les van comprar al comptat famílies riques de Barcelona per construir-hi segones residències de luxe.

Francesc Xipell i Palmira Suazo, veïns de Terra Nostra des dels anys quaranta del segle passat. Foto: Laura Grau

Aquesta informació ha estat possible gràcies al material cedit per la família Cervelló Casanova a l’Arxiu Municipal, que es pot consultar a l’Ajuntament de dilluns a divendres de 9 a 14h (cal demanar cita prèvia a l’adreça electrònica [email protected]).

Deixa un comentari