“L’Agrupament Escolta és una escola de la vida”

L’Agrupament Escolta El Turó ha iniciat a l’octubre la vuitena temporada des que un grup de joves va decidir tirar endavant un projecte basat en el compromís de contribuir a la transformació de la ciutat des de l’educació en el lleure. Núria Jané és una de les cofundadores de l’experiència, que va començar amb 15 infants i que enguany ha arribat fins als 70 inscrits d’edats compreses entre els 6 i els 18 anys. El ‘Cau’, com es coneix popularment l’entitat, no només ha crescut quantitativament al llarg d’aquest temps, sinó també a nivell qualitatiu, amb la implicació en nombrosos aspectes de la vida del municipi i l’organització d’esdeveniments importants com la Trobada de Formació d’Escoltes Catalans. Jané, que fins al curs passat era la directora de l’Agrupament, ja fa vuit anys que passa altruistament tots els dissabtes a la tarda amb la canalla, transmetent valors com la solidaritat i l’esperit crític.

Núria Jané és cap a l'Agrupament Escolta el Turó
Sílvia Alquézar

Per què vau decidir muntar un agrupament escolta?
Perquè a Montcada no n’hi havia cap. La tradició escolta havia existit en èpoques anteriors, però havia desaparegut. Creiem que és la tercera o quarta vegada que es refunda l’agrupament. Els caus sempre han estat llocs de resistència. Per exemple, durant la dictadura franquista hi havia l’AE Mare Déu del Turó, que estava vinculat a l’església per poder existir. El que hem constituït en aquesta nova època manté la filosofia escolta, però és el primer que neix d’un moviment laic.

Quins són els valors que transmeteu des de l’AE El Turó?
El Cau neix a partir del compromís de transformar la ciutat des de l’educació en el lleure. Eduquem a través del joc transmetent valors com la solidaritat, la catalanitat, la igualtat, la consciència ecològica i l’esperit crític davant de la realitat. Volem contribuir a dinamitzar socialment Montcada. Per exemple, ajudem els nois i noies més grans de l’entitat a tirar endavant projectes que ja tenen al cap.

Com quins?   
Ara hi ha un grupet que vol fer una entitat de jocs de rol. I el curs passat vam posar en marxa La Murgueta, una iniciativa que va néixer del grup dels claners. Van proposar fer tasques d’acompanyament a famílies en risc d’exclusió social. La primera experiència es va fer aquest any per Setmana Santa i va ser un èxit. Els caps els vam ajudar en tot el possible perquè la proposta, que també compta amb el suport de l’Ajuntament, fos una realitat.

I l’esperit crític com es transmet entre els més petits?
Tot ho fem a través del joc. La idea és que les infants siguin capaços de reflexionar sobre temes del seu dia a dia i del municipi on viuen. Fa un temps vam proposar un joc de rol relacionat amb el cas ‘Eurovegas’, quan hi havia la possibilitat que Montcada acollís el complex de casinos i hotels. Vam explicar el projecte als infants, que van haver de posar-se en la pell dels diferents agents implicats: el senyor Eurovegas, els veïns, l’Ajuntament, els banquers… Va ser molt interessant per a tots plegats.

Podem dir que el cau està plenament consolidat a la ciutat, no?
Sí, estem contents amb l’evolució que hem fet. Però, el cert és que som un Cau sense cau.    

Què suposa per a l’entitat no disposar d’un local propi o un espai adient?
Ens limita el desenvolupament de la nostra activitat. Estem molt agraïts a l’Abi que, des del primer moment, ens ha acollit a l’ateneu i ens ha proporcionat un espai. Però ens agradaria disposar d’un local propi, per exemple, per poder deixar d’una setmana a l’altra els treballs que no hem acabat. O perquè cada grup tingui el seu racó. D’altra banda, cada curs passem un cap de setmana a un altre cau, on dormim i mengem. Nosaltres no podem ser mai amfitrions perquè no tenim l’espai adequat. Tampoc podem fer la setmana de convivència al nostre Cau.

Heu parlat amb l’Ajuntament perquè us ajudi a resoldre aquesta mancança?
I tant! En diverses ocasions, però no hi ha manera. Creiem que hi ha una falta de voluntut política. Estem molt decebuts amb aquest tema, perquè veiem que a d’altres entitats no els posen cap entrebanc quan fan la mateixa petició. Enguany, fins i tot, hem mirat de llogar un local, però no podem fer front a la despesa. Els nostres recursos són limitats, a més, som un dels caus amb la quota més baixa de matrícula (50 euros a l’any) perquè el nostre objectiu és que pugui venir tothom qui vulgui.

Després de vuit anys en funcionament, quin balanç fas a nivell personal de la teva participació a l’agrupament?
Formar part del cau és una de les experiències més importants i enriquidores de la meva vida. He descobert una faceta de mi mateixa que desconeixia, com és la convivència amb els infants i la possibiltat d’ajudar-los a créixer i formar-se com a persones. L’Agrupament Escolta és una escola de vida.

Deixa un comentari