‘Fer castells t’ensenya lliçons sobre la vida’
La tradició castellera sempre li havia cridat l’atenció i no es perdia cap diada a la televisió, però no va ser fins que va veure un cartell a l’Abi –a final del 2013-, que va decidir formar part d’una colla. La seva idea inicial era aprendre a tocar la gralla, però algú li va dir que tenia cos per fer de segon –el pis que suporta directament la pinya. Ho va provar i, des d’aleshores, ja no s’imagina la vida sense els castells. En poc més d’un any, ha esdevingut el cap de colla i ha perdut 20 quilos sense seguir cap dieta, només fent castells. Amb 29 anys d’edat i instal·lador elèctric de professió, ha trobat en el fet casteller una escola de vida, on la companyonia i el respecte a l’altre són els principals pilars. El seu repte, a partir del setembre, serà consolidar els castells de sis de gamma alta, després d’haver-ne fet 17 aquesta temporada.
Com s’arriba a ser cap de colla?
Mai vaig voler ser-ne, perquè és una gran responsabilitat i suposa molts maldecaps, encara que també moltes alegries. Va ser la resta de la colla la que em va triar a mi en una assemblea i ara me’n sento molt orgullós.
Quina formació s’ha de seguir?
Cada setmana assisteixo als assajos dels nostres padrins, les colles de Badalona i Sabadell, per aprendre més técnica, perquè tot i que hi ha una base comuna amb més de 200 anys d’història, cada colla adequa la seva forma de treballar a les característiques físiques dels seus membres. Afortunadament no hi ha secretisme entre colles, la gent comparteix els seus coneixements.
Quina és la seva funció?
El cap de colla no actua sol, sinó que coordina un grup de persones per garantir l’èxit i la seguretat del castell. En diem la comissió técnica, de la qual formen part, el cap de pinyes, de troncs, de canalla, de pilars i d’agulles. En la construcció dels castells hi ha una part física, però sobretot mental, necessites molta concentració. Si no tens el dia, millor no intentar-ho. Força, equilibri, valor i seny resumeixen la filosofia dels castells, però també són aplicables a la vida de cadascú. Jo sempre dic que fer castells t’ensenya lliçons sobre la vida.
Per què ho creus així?
Perquè entres en relació amb gent de totes les edats, ideologies i condicions i, siguin quines siguin les diferències, tothom ha de treballar amb un mateix objectiu, ningú és més que l’altre. Igual que la vida, fer castells demana molta constància en el treball i capacitat de patiment. El resultat pot ser una recompensa, si surt bé, o una decepció, si no s’aconsegueix.
Quines són les característiques que destacaries de la colla local?
Vull destacar que és una de les poques de Catalunya on hi ha més dones que homes. Hem de pensar que la incorporació de la dona a les colles, relativament recent, ha permès evolucionar els castells en alçada, en ser més lleugeres que els homes. A la nostra colla són les noies les que fan de crossa –una de les posicions més sacrificades dintre de la pinya. No se les veu, però sempre hi són. Em trec el barret perquè és una posició poc lluïda, però imprescindible.
Sou prou persones a la colla?
Actualment tenim 160 socis, però la mitjana de persones que participen a les actuacions és de 60, xifra una mica justa per poder plantejar determinats castells. Ens cal més gent per fer la pinya, que és com els fonaments d’una casa. Suporta el pes del castell i amorteix les caigudes.
Costa trobar canalla?
Tenim una canalla molt bona, però creix i cal anar renovant-la Normalment els infants no tenen por i sempre volen pujar, com més amunt millor. Amb ells treballem la confiança en si mateixos i en els seus companys, l’autocontrol i la motivació. Alhora, la canalla ens ensenya moltes coses als grans. Ells són un bon indicador de l’estat d’ànim de la colla o de la fortalesa o debilitat del castell.
Quins plans de futur teniu?
Actualment assagem al gimnàs i al pati del Mitja Costa. Fins ara hi hem estat molt bé, però aviat haurem de buscar un nou local perquè la colla evoluciona. També necessitem una xarxa per poder fer castells als assajos quan falta gent a la pinya i un terra atenuant. I, per suposat, ens cal més gent per seguir creixent, perquè el gran patrimoni d’una colla són les persones.
Quins són els propers reptes?
Aquesta temporada hem assolit la gamma alta de castells de sis. A partir del setembre intentarem consolidar els anomenats castells compostos que són els que estan formats per dos o més castells simples. A final d’any, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya ens avaluarà i, si tot va bé, passarem de ser colla en formació a colla de ple dret. Aquest reconeixement no només valora la tècnica, sinó la consolidació com a entitat cultural, amb una massa social al darrera i el suport de l’administració. Serà un nou pas endavant.
Extingit el virulent foc a un solar de desballestament il·legal ubicat a prop dels blocs Sivis
Primeres declaracions en la instrucció de la querella de l’AV Can San Joan contra la Generalitat i la cimentera
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
