‘Em passo més hores escrivint que tocant’

Amb una llarga trajectòria al grup L’Espingari, del qual forma part des del 1982, Pere Ferrer ha començat a fer-se un lloc com a compositor en el món de les havaneres. Fa dos anys va guanyar el tercer premi al prestigiós concurs de Sant Pol amb ‘Sons de mar’ –creada en col·laboració amb l’escriptora Elisa Riera– i enguany n’ha obtingut el primer amb ‘Havanera estimada’. Fill de Mas Rampinyo, va fer les primeres passes en el món de la música a l’Escolania de Montcada, vinculada al col·legi La Salle, i posteriorment es va formar amb les professores M. Victòria Riera i Rita Torres fins assolir les titulacions oficials. Se sent més compositor que instrumentista i, tot i que el piano és el seu preferit, ha hagut de ‘fer-se amic’ de l’acordió, instrument que toca al grup. Va dirigir durant 15 anys la coral del Casal de Gent Gran Casa de la Mina i és professor col·laborador de l’Escola de Música Giravolt.

Pere Ferrer, amb el seu acordió
Laura Grau

Li agrada tocar l’acordió?
No és l’instrument que vaig triar sinó que em va venir donat per les circumstàncies i, el cert, és que amb el temps ens hem fet amics. La gent pot pensar que s’assembla al piano perquè ambdós tenen tecles, però res més lluny. L’acordió no té tantes possibilitats com el piano, però li he descobert més de les que pensava.
És especialment difícil de tocar?
La dificultat és la mateixa que qualsevol altre instrument. El secret és practicar moltes hores i quan et canses, practicar una mica més. Jo toco l’acordió però no me’n considero un virtuós. De fet, em sento més compositor que instrumentista.
Per què?
Passo més hores escrivint que tocant i és un procés del que gaudeixo molt. Tinc una quinzena d’havaneres escrites, algunes amb lletra d’Andreu Navarro –un dels fundadors del grup que va morir fa 8 anys– i d’altres, creades íntegrament per mi. També estic molt satisfet de l’havanera que vaig composar amb Elisa Riera, una col·laboració que espero tornar a repetir ben aviat perquè va ser molt enriquidora.
Quins compositors són els seus referents?
Josep Bastons, fundador del grup Peix Fregit, i Antoni Mas Bou –nebot de Francesc Mas Ros, el prolífic autor de sardanes– són els compositors vius que més admiro. De fet, m’anima molt a seguir composant el fet que Bastons fos membre del jurat del concurs de Sant Pol que em va donar el primer premi. També és un referent indiscutible el mestre Josep Luís Ortega Monasterio, a qui vaig tenir l’honor de conèixer. Després d’un concert amb L’Espingari ens va manifestar que li agradava molt l’aire que li donàvem a les seves havaneres. 
Quin és el vostre toc especial?
Sempre hem respectat l’havanera clàssica d’origen cubà, però hem intentat aportar altres influències més mediterrànies, amb ritmes més alegres, més picadets. Si tots cantéssim les havaneres igual, seria molt avorrit. Està bé que cada grup faci les seves aportacions al gènere perquè pugui evolucionar.
Li agrada fer de professor?
La fase docent no és vocacional, però és una font de satisfacció comprovar que els alumnes, tant grans com petits, són capaços d’interpretar una petita melodia a partir d’unes nocions bàsiques.
Recentment va participar al Festival Tocatì de Verona amb L’Espingari. Com va anar l’experiència?
Els viatges fora de Catalunya són molt gratificants, especialment pel que fa al contacte amb gent d’altres països que mostra interès en conèixer la teva cultura. També és interessant la interacció amb altres grups que hi participen perquè sempre en surten col·laboracions. Recordo especialment els dos viatges a Cuba, a mitjan dels noranta, i la visita a Cracòvia de 2010, on vam fer una perfomance amb el grup Gog i Magog. A Verona també va ser molt emocionant la coreografia que va improvisar el grup Factoria Mascaró per al tema ‘Sons de mar’.  
Quan tenen previst publicar el desè disc?
Seria genial poder enregistrar-lo l’any vinent però dependrà dels diners. L’últim disc, ‘Sons de mar’, el vam dedicar a les veus femenines que han passat pel grup. En el pròxim cedè, m’agradaria enregistrar els temes més coneguts del repertori de les havaneres, perquè hi ha molts grups que ja ho han fet i per a nosaltres és una assignatura pendent. Però és només una idea, ja veurem si sortirà.
Ja porta més de 30 anys amb  L’Espingari. Com veu el futur?
Estem molt compenetrats i, afortunadament, tenim un cantant més jove i amb dots teatrals, que s’ocupa de la posada en escena i de garantir el relleu generacional. En el futur m’agradaria seguir sent un grup que s’ho passa bé a l’escenari i fa passar una bona estona al seu públic.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari