‘El so és una forma empàtica d’investigar’

Quan et comences a interessar per transformar en sons els impulsos de les plantes?
Fa alguns anys, quan vivia a cavall entre Mèxic i Colòmbia, vaig descobrir els ensenyaments d’un físic indi del segle XX, Jagadish Chandra. Va ser el primer que va començar a aplicar camps elèctrics a les plantes, refutant l’afirmació d’Aristòtil segons la qual no poden sentir perquè no es mouen. 
I la conclusió quina va ser?
Ara sabem que les plantes són cooperatives, que tenen sentits, que les seves arrels són un cervell ramificat sota la terra. A Mèxic, vaig flipar amb els experiments que feia la mexicana Leslie García, que posava electrodes a les seves plantes. Podies escoltar el senyal del flux de la saba, un senyal que variava segons la incidència de la llum o si feies un cop de mans. Podies percebre perfectament com canviava el ritme en funció del que passava al seu entorn. 
I com es fa música a partir dels impulsos cerebrals d’algú?
Els compositors John Cage i Alvin Lucier van ser els pioners als anys seixanta. Van veure que podien utilitzar les variacions del seu estat mental per tocar instruments. És a dir, passar d’un estat meditatiu a un neuròtic podia servir per fer música. En aquella època semblava un joc de hippies, però avui dia existeixen aparells d’electroencefalografia a l’abast de tothom i la sonificació de dades cerebrals s’està introduint cada cop més en el món de la música electrònica. Vaig estar treballant al grup de tecnologies musicals de la Universitat Pompeu Fabra amb el projecte BrainReactable, on es controlen paràmetres musicals en funció de l’estat afectiu del músic.

No és molt abstracte tot això?
Pot semblar molt postmodern, però la sonificació és antiga i senzilla. Es tracta d’augmentar la nostra percepció de l’entorn, escoltar el que s’amaga en freqüències que mai no podríem captar ni desxifrar amb els nostres sentits. El so és una forma empàtica d’investigar, et fa sentir més coses que la vista. Et poso un exemple: les ecografies dels embrions humans. És quan sents el so accelerat del cor de la criatura quan et commous de veritat.
Quin és el so que més t’ha emocionat en tot aquest temps?
Recentment s’han detectat   per primera vegada les ones gravitacionals que emeten els forats negres. Hi ha un ritme, un patró a molt baixa freqüència… Escoltar-lo es com sentir un tambor còsmic, com si les galàxies estiguéssin bategant.
Què és la taula de sons ImmerTable?
És un instrument musical que permet controlar el so amb el moviment del propi cos.El seu aspecte és el d’una taula lluminosa, semblant a un pupitre, que interactua amb un seguit de petits objectes que es mouen sobre la superficie i són rastrejats i reconeguts per una càmara. El projecte és fruit de les investigacions amb el grup Giga-Affective Lab de la Universitat de Saragossa, que pertany al Grup d’Informàtica Avançada en Ambients Intel·ligents. 
Quina ha estat la teva aportació? 
He desenvolupat el software per poder realitzar el control musical des de la taula i, juntament amb un enginyer electrònic, l’hem posada al dia perquè sigui més funcional i atractiva. Durant aquest mes impartiré cursos sobre el seu funcionament i con­tinuaré investigant sobre noves fun­cio­na­litats. La idea és que la taula es quedi a Etopia per a futures investigacions.
Quins són els teus projectes més immediats?
Continuar investigant sobre com expressar de manera artística la informació científica, però no ho puc fer per lliure. Necessites infraestructura i contactes que només et pot proporcionar l’àmbit acadèmic. He aconseguit una beca i el curs vinent faré el Doctorat en Tecnologies Musicals a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). 

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: