‘Tenim un ric patrimoni natural que hem de cuidar’

En què consisteix la seva feina a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya?
Estem a la seu central de la FEEC, a les Rambles de Barcelona, i des d’aquí controlem les incidències, les variacions, els accidents i els rescats a la xarxa de camins de Catalunya, que és molt extensa. A l’estiu és quan tenim més feina perquè cada vegada hi ha més persones aficionades a la muntanya que surten a fer senderisme o a practicar algun esport d’aventura.
 

La gent s’ho pensa dues vegades abans de sortir a la muntanya sense assegurança?
No, fins i tot hem rescatat turistes xinesos que anaven pels camins de Montserrat amb xancletes. Els rescats són molt cars, poden arribar a costar entre 3.000 i 6.000 euros, sobretot quan ha d’intervenir un helicòpter. Per això, es recomana disposar de la llicència federativa, que cobreix totes les despeses. Hi ha de diferents tipus segons l’activitat i, fins i tot, es poden contractar per un sol dia.

Quines recomanacions faria per gaudir de la natura sense riscos?
S’ha de portar la roba i el calçat adequats i una petita farmaciola. També és important anar ben equipats amb aigua i aliments per no deshidratar-se. Es recomana anar acompanyats i comentar a algun familiar o amic la ruta que es té previst fer.

Quina és la zona on es fan més rescats?
El 85% dels rescats es fan als Pirineus i la muntanya on fem més serveis és el Pedraforca. L’ascens és bastant accessible, però el descens per la tartera és perillós si no es porta el calçat adequat. I allà dalt només es pot fer el rescat amb helicòpter.

Reben trucades de gent que s’ha perdut enmig de la muntanya?
I tant! Es recomanable portar un mapa o el GPS del mòbil. Abans de començar l’excursió es pot trucar a la FEEC per rebre informació de l’estat dels camins i de quina és la millor ruta.

S’ha perdut alguna vegada?
Ja, ja, ja. Sí, va ser al 2010 amb una excursió del Cim. Vam estar perduts unes 6 hores pels ecos de Montserrat. Un noi que vam trobar ens va dir quin era el camí de tornada.

Què ha de fer una persona que es perd o s’accidenta a la muntanya?
En primer lloc, no perdre la calma. Sabem que és difícil, però és important. En segon lloc, trucar al 112, funciona els 365 dies de l’any.

Els senders de Catalunya estan en bon estat?
Només la meitat de la xarxa està ben cuidada, registrada i senyalitzada, però no es pot arribar a tot arreu per falta de recursos econòmics. Tenir els senders en bon estat també contribueix a reduir el risc d’incendi.

Quin són els senders més coneguts del municipi? Estan en bon estat?
Tenim la PR35 (petit recorregut), des de Montcada fins al Papiol, que està molt neta. També hi ha la GR92, de gran recorregut, que és la més popular de Catalunya. El tram de Montcada va des del poblat ibèric de les Maleses fins al nucli urbà. Es vol canviar el trajecte perquè la pujada fins al jaciment és molt pronunciada i s’han produït diverses caigudes.

Tenim senders locals?
I tant! Tenim un de Montcada a l’ermita de Reixac i un altre que comença en aquest punt i arriba fins a les Maleses. Montcada és un dels municipis del Vallès amb més zona boscosa, tenim un ric patrimoni natural que hem de cuidar però, a la vegada, també l’hem de donar a conèixer i posar-lo a l’abast de la ciutadania. Estaria bé fer més senders locals, sobretot pensats per gaudir en família. Estem estudiant fer-ne un a la part de la zona 21 de Terra Nostra, a la serra de Collserola.

La FEEC té algun altre projecte previst a Montcada?
Sí. La GR3, que comença a Núria, als Pirineus, i acaba a Montmeló. Esperem que aquesta gran ruta finalitzi aviat al mar, a Sant Adrià, passant per la llera del riu Besòs. L’objectiu és que una etapa acabi a Montcada.