‘La cerveseria forma part essencial de la meva vida’
A partir del 18 de desembre, Montcada disposarà d’un nou espai d’esbarjo al solar de l’antiga cerveseria, al carrer Montiu, que molts montcadencs continuen anomenant ‘la cerveseria dels alemanys’ perquè va ser una família jueva originària de Dresde la que la va fundar l’any 1935. Gerard i Sophia Cohn-Vossen i la seva filla petita Eva van venir a Montcada fugint de la persecució nazi, quan encara ningú podia imaginar les dimensions de la tragèdia. El seu fill Esteban, que va néixer al 1943 a Montcada, recorda com si fos ara l’època en què els jardins de la casa s’omplien de clients que venien a prendre una gerra de cervesa refrescant a l’ombra dels arbres. Una placa comemmorativa deixarà constància per a les generacions futures de la història d’aquest espai que va ser durant més de seixanta anys la llar d’una família obligada a marxar del seu país per salvar la vida, com ho estan avui dia milions de persones arreu del món
En quin moment decideix la seva família abandonar Alemanya?
El meu pare treballava com a fiscal a la ciutat de Dresde, on tenia un despatx com a advocat. A principi dels trenta, hi començava a haver una hostilitat creixent contra els jueus. A més a més, el meu pare era socialista, que tampoc era ben vist pels nazis. L’any 1933, poc abans de l’arribada de Hitler al poder, la façana del seu local va patir destrosses. Quan ho va denunciar, la policia li va recomanar que marxés aviat d’Alemanya perquè les coses encara es complicarien més per als jueus. Sort que el meu pare li va fer cas.
Per què Barcelona?
Un marxant d’art amic de la família li va recomanar a la meva mare que anéssim a Barcelona perquè la vida era barata i no era difícil aconseguir permís de treball. Així que els meus pares van agafar les maletes i els estalvis i van abandonar Dresde amb la meva germana gran Eva, que tenia tot just tres anys. Jo vaig néixer a Montcada 13 anys després.
Per què una fàbrica de cervesa?
El meu pare no tenia ni idea de fabricar cervesa, però un conegut que sí en sabia li va proposar obrir un negoci a Montcada, on ja havia localitzat la Casa Larratea com a possible local. Així que al 1935 la meva familia es va instal·lar a Montcada i va registrar la marca de cervesa artesanal ‘Dos Torres de Munic’.
Com va anar el negoci?
De seguida va començar a tenir fama. S’oferien dos tipus de cervesa, la blanca estil Pilsen i la negra Munic. La gent venia sobretot a l’estiu per berenar o sopar sota la frescor dels arbres del jardí gran. Els dormitoris estaven a la planta de dalt, però fèiem la vida abaix, on les tasques quotidianes convivien amb la fabricació de cervesa.
Què van fer quan esclata la guerra civil?
Al 1936, els meus pares van marxar a França davant del context de violència, però van tornar aviat alertats per un amic dels sindicats que la cerveseria podria ser incautada. Com la manca de matèries primeres va impedir reprendre la producció, al 1937 van marxar a Locarno, a Suïssa, on s’hi van estar fins al 1939 amb els meus avis. Encara conservo els seus passaports, marcats amb una gran J vermella per identificar-los com a jueus.
Com va evolucionar el negoci?
L’any 1956 l’empresa Damm va comprar la llicència de fabricació de la cervesa i el meu pare la va arrendar a la família Carrasco Oliva, que havia treballat per a ells juntament amb la família Golorons. Tot i així, els meus pares van continuar vivint a la casa fins a la seva mort –el meu pare al 1981 a l’edat de 89 anys, i la meva mare, al 1999, als 92. Jo, als 27 anys, vaig marxar a viure a Barcelona i després d’estudiar enginyeria electrònica, vaig entrar a la Damm. La cerveseria és, per tant, una part essencial de la meva vida.
La seva família estava integrada a la vida del municipi?
A casa parlàvem alemany i celebràvem les festes jueves, però fèiem la vida del poble. Jo vaig estudiar primària a l’escola de l’envelat, on vaig fer grans amics.La meva mare era molt popular i una de les primeres que va circular pels carrers de Montcada amb bicicleta. La meva germana, que va compartir classes de cant amb Montserrat Caballé, va formar part del Grup Tertúlia als anys cinquanta i va actuar en actes públics. Una curiositat: va cantar a l’Òpera de Nuremberg amb el nom artístic d’Eva Montcada.
Va ser dur l’exili per als seus pares?
Sobretot per al meu pare, un home d’una vasta cultura, que sempre va enyorar el seu món, un món que va desaparèixer d’una forma atroç. Quan veig el que està passant avui dia amb els refugiats, m’adono que les causes i les conseqüències es repeteixen: la intolerància i el dolor immens de deixar enrera la vida que t’havies construït.
Incendi en un solar proper als blocs Sivis
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
L’odissea d’una família per aconseguir una plaça a l’escola especial per al seu fill amb discapacitat
