‘Per créixer cal superar petits reptes cada dia’
Cantar rap i tocar el saxo pot semblar una combinació estranya, però és la fórmula que ha trobat Irina Casado per expressar-se musicalment i amb la què va captivar el jurat de Cabal Musical, un programa de beques per a joves músics promogut pel Consorci del Besòs i coordinat pel prestigiós Taller de Músics –en què participa per primer cop Montcada i Reixac. Casado, de 24 anys i veïna de Mas Rampinyo, compagina els estudis de Psicologia a distància amb una feina de mitja jornada, per poder dedicar el màxim de temps lliure a la seva gran passió, la música. Va estudiar al Conservatori de Sabadell des dels 6 fins al 18 anys, on va aprendre a tocar el saxo, un instrument poc habitual entre les dones músiques. Aficionada a escriure poesia des de l’adolescència, no se separa mai d’una llibreta on apunta les idees que li venen al cap i que transforma en lletres de rap on reivindica la seva condició de jove, dona i treballadora. Li agrada jugar a korfbal, esport que practica amb el CK Montcada.
Què suposa haver estar seleccionada a Cabal Musical?
És una gran oportunitat per poder donar-li forma a totes les idees que tinc al cap. M’agrada tocar el saxo i cantar rap, però no acabo de trobar la manera de conjuntar les dues propostes. Crec que el Taller de Músics m’ajudarà a definir un camí creatiu propi.
Què et va dir el jurat de la teva interpretació al càsting?
Els hi va semblar interessant posar en comú el saxo i el rap. Van destacar la sonoritat obscura o de baixa fidelitat, semblant a les gravacions dels discos antics. Ara caldrà veure de quina manera ho acabem d’harmonitzar. Si ho faig tot jo sola o acompanyada d’una banda de jazz o un deejay. Ja veurem què en surt de tot això.
En què consisteix la formació?
Cada setmana faré classe amb el meu mentor, el percussionista Marc Ayza, amb qui treballaré els aspectes relacionats amb la interpretació i la composició. A més, dos o tres cops al mes, faré una masterclass sobre el món de la indústria musical, que inclou temes com el management, la facturació o el funcionament d’un estudi de gravació. La idea del projecte és posar al nostre abast totes les eines possibles perquè puguem ser autosuficients. L’última fase, cap al juliol, consistirà en enregistrar quatre o cinc peces, fer un videoclip i un reportatge fotogràfic. A l’octubre hi haurà el concert final dels 12 candidats seleccionats.
La beca finalitza aquí?
La continuïtat dependrà dels resultats i del meu grau de compromís. A mi m’encantaria seguir la formació un any més.
Quines són les teves influències musicals?
Els grans autors de jazz com Charlie Parker o Duke Ellington m’han marcat, però m’agraden molts tipus de música. Gràcies al meu pare, he conegut bandes com Deep Purple o Led Zeppelin, que m’han fet estimar el rock. De l’entorn més proper, segueixo La Pegatina i Itaca Band. Com a raperes, admiro Mala Rodríguez i Gata Cattana.
El món del rap és tradicionalment masculí. Per què?
Sempre s’ha associat aquest estil als homes perquè acostuma a fer servir un llenguatge directe i unes formes agressives. Els meus raps no són durs, són més aviat tranquils. Neixen de la meva afició a escriure poesia i de la necessitat de poder-ne cantar les lletres.
De què parlen les teves cançons?
De les coses que em passen, de l’amor i el desamor, el sexe, les desigualtats socials i, últimament, també de feminisme.
Ets sents discriminada per ser dona en el teu dia a dia?
Molt sovint, al tren o al metro, et trobes amb situacions incòmodes. L’altre dia un noi volia cridar la meva atenció, fent ‘tse, tse…! Em vaig apropar a ell i li vaig dir que jo no era un gos i que si volia dir-me alguna cosa, podia adreçar-se a mi com una persona. Es va quedar tallat! És que ja no em puc quedar callada. Sortir de nit i tornar sola a casa també és un problema quan ets una noia. Als nois no els hi diuen constantment que vagin amb compte.
Què penses dels joves de la teva generació?
Tinc molts amics de més de vint anys treballant en feines que no els agraden i sense cap tipus de motivació. No han estudiat una carrera, però tampoc han buscat alguna cosa que els ompli, algun projecte que els il·lusioni. Sempre els aconsello que marxin fora i surtin de la seva zona de confort. Jo ho vaig fer quan tenia 20 anys i l’experiència em va resultar molt estimulant.
On vas anar?
Vaig treballar de cangur a Londres durant 9 mesos. En aquest temps, vaig aprendre a cuidar dues criatures, moure’m sola per la ciutat, gestionar els meus propis diners, parlar un altre idioma,.. En fi, vaig fer un gran salt quant a l’autonomia personal. Crec que per créixer cal superar petits reptes cada dia.
Continuaràs jugant a korfbal?
Sí, mentre pugui no deixaré el CK Montcada. Hi tinc grans amics i passo molt bones estones.
Extingit el virulent foc a un solar de desballestament il·legal ubicat a prop dels blocs Sivis
Primeres declaracions en la instrucció de la querella de l’AV Can San Joan contra la Generalitat i la cimentera
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
