‘Ja ballava quan encara no sabia ni parlar’

Veí de la Font Pudenta, aquest jove de només 26 anys acumula una exitosa trajectòria com a ballarí i coreògraf. En dues ocasions, al 2011 i al 2013, va representar Espanya al certamen Hip Hop International celebrat a Las Vegas, un dels més prestigiosos a nivell mundial. Va començar la seva formació a l’escola de dansa Jym’s de Can Sant Joan i, des d’aleshores, no ha parat de fer cursos que compagina amb la seva faceta com a professor de dansa urbana a l’escola Quality Dance Studio de Sant Adrià del Besòs. Va estar nou mesos vivint a Londres, combinant feines amb classes i audicions, arribant a la fase final de ‘The X Factor UK’ i de la versió georgiana de ‘Tu cara me Suena’. Ha format part dels cors de ball d’artistes com Henry Méndez, Soraya i Juan Magán i, com a membre del grup Blessed Dance Crew, ha participat en diverses edicions del festival Pride Barcelona i ha estat ballarí oficial de Lucrecia i Ruth Lorenzo.

Héctor Muñoz té 26 anys i viu a la Font Pudenta
Jonathan de Tovar

Des de quan t’agrada ballar?
Ja ballava de petit quan encara no sabia ni parlar. Amb les meves cosines, ens posàvem davant del televisor i seguíem les coreografies de la Xuxa, les Spice Girls i els Back Street Boys. 
Quan decideixes formar-te com a ballarí?
A segon de l’ESO, vaig deixar el futbol i vaig apuntar-me a l’escola de dansa Jym’s. Hi vaig aprendre jazz i dansa urbana durant cinc anys. En aquesta època vaig prota­gonitzar el musical ‘We will rock you’ del grup de Teatre La Salle. Va ser tota una experiència perquè a més de ballar, havia de cantar.  Amb 18 anys, vaig obtenir la titulació oficial i vaig passar d’alumne a professor de dansa urbana. Vaig treballar un any i mig a l’escola Cirqs Dance Studio i al 2011, vaig entrar a l’escola Quality Dance Studio.
Com va reaccionar el teu entorn sobre el fet que et volguessis dedicar a la dansa?
Al meu pare és al que li va xocar més, perquè ell sempre havia volgut tenir un futbolista a la família –sort que tinc un germà que s’hi dedica. Pel que fa a la resta de gent, sempre t’arriben comentaris malintencionats pe­rò, en general, ho vaig portar bé perquè mai m’ha importat el que diuen els altres. Ara els meus pares estan contents perquè treballo en allò que m’agrada. 
Pensaves que t’hi acabaries guanyant la vida? 
Mentre aprenia dansa, vaig estudiar un cicle de Turisme perquè la família sempre em deia que estudiés per tenir algun títol perquè això del ball no seria per sempre. Evidentment el cos té un límit, però un cop entres en el món de la dansa, veus que t’hi pots dedicar des d’àmbits diferents. A mi m’agrada molt ensenyar i no només ho faig aquí, sinó també fora de Catalunya, dissenyant coreografies que m’encarreguen grups de competició. I he treballat com a professor a Lugo, Lleó, Alacant i Madrid.
Has d’estar en contínua formació? 
Sí, cal estar al dia. Per això, els caps de setmana els aprofito per participar en convencions amb professors d’arreu del món. L’última va ser a Atenes. A l’estiu també faig intensius, el darrer va ser amb l’alemany Mecnun Giasar que, a més de ballarí i coreògraf, és un gran mestre. 
Quan vas començar en el món de la competició?
Vaig començar a competir al 2009, amb una escola de Badalona. Al 2011, em vaig incorporar al grup Quality de l’escola de Sant Adrià, formada pels professors del centre. Amb aquest conjunt, vaig tenir l’oportunitat de participar a la màxima competició de dansa urbana a nivell mundial, el festival Hip hop International, que es va celebrar a Las Vegas. Vam arribar a les semifinals i vam quedar tretzens d’entre una setantena de grups. Al 2013, hi vaig tornar a competir amb el grup Dark Rules.  
Hip hop o dansa urbana?
En el món de la dansa urbana, hi ha dues corrents enfrontades: la que reivindica el hip-hop en el seu estat pur, amb la música i la tècnica originàries, i la que defensa la seva evolució, amb la incorporació d’altres estils. Crec que es bo que coexisteixin les dues perquè la renovació només és possible sobre unes bases sòlides. 
Què opines del nivell de la dansa a Montcada? 
Comptem amb una oferta d’escoles àmplia i diversa. Cadascuna té un punt fort que la fa diferent de la resta i això és un avantatge per a la població, que té al seu abast una gran varietat d’estils i propostes. Més que escoles rivals, crec que són complementàries.
Ballar bé és un do? 
Sens dubte. Hi ha alumnes que s’esforcen molt i obtenen uns resultats correctes, però sempre n’hi ha els que assoleixen la perfecció amb la meitat d’esforç.  Cadascú ha de descobrir el seu do per ser feliç i, si pot, convertir-lo en una sortida professional.

Deixa un comentari