Les Maleses disposava d’un sistema de recollida de les aigües pluvials
La localització d’una gran cisterna i diversos col·lectors resol l’enigma de com s’abastia d’aigua el poblat
La incògnita de com s’abastien d’aigua els habitants del jaciment ibèric Les Maleses (IV-III a.n.e) ha quedat resolta amb el descobriment d’un gran dipòsit i un sistema de col·lectors localitzat durant la 16a campanya arqueològica duta a terme el passat estiu. La intervenció la promou el Museu Municipal, amb el suport dels ajuntaments de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campcentelles, a més de l’INS Montserrat Miró, el Consorci del Parc de la Serralada de Marina i el CASB (Consortium for Advanced Studies in Barcelona). Les conclusions es van presentar el 14 de març a la Casa de la Vila, en un acte que va comptar amb la directora del Parc de la Serralada de Marina, Cinta Pérez, la regidora de Cultura i Patrimoni, Mónica Martínez i l’alcaldessa, Laura Campos –ambdues d’ICV-EUiA.
Segons Mercedes Duran, directora del Museu, “podem parlar d’un complex hidràulic amb capacitat per a 10.000 litres d’aigua, que ocupava un espai públic i que tenia diferents finalitats, des d’apagar incendis –freqüents als poblats– fins a les activitats de fabricació de llana i ferro”. Duran va comparar aquesta infraestructura amb la cisterna del poblat ibèric dels Estinclells (Verdú, l’Urgell), tot i la peculiaritat que la de Les Maleses està encerclada per una paret de protecció. Gemma Hidalgo, codirectora de les excavacions, també es va referir als vestigis de la fase preurbana del poblat, amb la localització d’un dipósit d’aigua més petit i una sitja per al gra. Pérez va manifestar la voluntat de continuar donant suport a les futures campanyes d’excavacions, mentre que Campos va felicitar el Museu per la consecució recentment del segell de qualitat turística SICTED en reconeixement al seu esforç de divulgació del patrimoni local.
L'acte també va servir per presentar el número 17 de la revista de divulgació científica ‘Monte Catano’, que edita el Museu anualment amb el suport de l’Ajuntament de Montcada i Reixac i de la Diputació de Barcelona. La publicació ha comptat amb la col·laboració de diversos investigadors sobre temes relacionats amb la localitat. La historiadora Núria Florensa rescata la figura de Jaume II, home culte que va contribuir a l’expansió de la corona catalano-aragonesa per la via comercial i cultural, i el paper de la seva dona, Elisenda de Montcada, també compromesa amb la cultura. Jaume Alcázar i Joan Bertrán, de la Fundació Cultural, publiquen un article sobre com veien Montcada els viatgers que hi passaven durant els segles XVI, XVII i XVIII. L’investigador Miquel Sánchez repassa la història dels molins paperers que van existir entre els segles XVI i XVII i, per últim, el Museu parla de la donació sobre la família dels Montcada que va fer l’any passat un descendent italià. L'arribada del valuós material ha estat motiuper introduir canvis en el discurs museogràfic de l'equipament, ubicat a la planta baixa de la Casa de la Vila.
Extingit el virulent foc a un solar de desballestament il·legal ubicat a prop dels blocs Sivis
Primeres declaracions en la instrucció de la querella de l’AV Can San Joan contra la Generalitat i la cimentera
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
