Empar Moliner: ‘Escric les coses que tinc por que em passin’

L’escriptora reflexiona sobre literatura, cinema, música i gastronomia davant una quarantena d’alumnes de l’Escola d’Adults i membres el Club de Lectura

Empar Moliner, durant la xerrada que va fer aquest dijous a la Biblioteca de Can Sant Joan
Laura Grau

Amb la gestualitat, l'apassionament i la ironia que caracteritzen les seves intervencions televisives, l'escriptora Empar Moliner va parlar de llibres, cinema, música i gastronomia a la xerrada ahir la tarda a la Biblioteca de Can Sant Joan en el marc del programa d'activitats de Sant Jordi que promou l'Ajuntament. Alumnes de l'Escola d'Adults i membres del Club de Lectura van gaudir durant poc més d'una hora de les opinions punyents i les anècdotes de la periodista, que va reivindicar el gènere dels contes i els relats, fent aquesta diferència: "Un conte té un final concret i normalment, rodó i impossible de canviar, mentre que un relat és una història que comença abruptament i no té un final tancat, podria continuar". Va citar un dels seus autors de relats preferit, el nordamericà Raymond Carver, que retrata personatges reals dominats per la sensació de fracàs. "Jo adoro el realisme i les meves històries sempre passen per la realitat, tot i que les pugui filtrar perquè funcionin millor des d'un punt de vista literari", va explicar. No entén els escriptors que no llegeixen i que ara proliferen tant. "Crec que aquests autors venen novel·les perquè les compra persones que tampoc llegeixen gaire i, per tant, no poden comparar", va dir, referint-se especialment a gèneres com la novel·la policíaca o històrica: "Si no has llegit autors referents com Raymond Chandler o Marguerite Yourcenar en aquests gèneres, difícilment pots saber si allò que has llegit és bo o dolent". Tot i admirar molts escriptors, procura no ajuntar-se amb ells, "perquè la majoria són molt pesats".

Moliner és una lectora voraç que va néixer en el si d'una una família de sis germans on ningú tenia aquesta afició. "Jo llegia per una barreja d'avorriment i curiositat i estic convençuda que la gent que llegeix és més llesta i està més bona", va fer broma. Pel que fa a l'escriptura, reconeix que escriu "les coses que tinc por que em passin perquè l'angoixa també pot ser molt creativa". A petició del públic, va recomanar algunes novel·les com 'Mi hermosa lavandería', de Hanif Kureishi, i 'El que queda del dia', de Kazuo Ishiguro, ambdues portades al cinema. "Són autors que escriuen en anglès, tot i provenir d'una cultura diferent, i gràcies a això tenen una perspectiva privilegiada per retratar des de fora la realitat social del país on viuen", va destacar. Moliner va dedicar els últims minuts de la xerrada a parlar de cuina. "Gaudeixo molt menjant i penso que quan algú cuina per a tu, t'ho està donant tot", va dir. Un dels seus menjars favorits és la bastela, un plat marroquí per als dies de festa que barreja els gustos dolç i salat i que es fa amb pasta filó farcida de carn o peix. 

 

Seccions:

Deixa un comentari