La neteja al Turó i al Torrent d’en Tapioles avança segons la previsió
De les 350 construccions il·legals, resten una trentena dempeus i una desena encara estan habitades
Encara hi ha molta feina a fer, però el Turó i el Torrent d’en Tapioles, dues zones del terme municipal de Montcada i Reixac que formen part del Parc de Collserola, estan recuperant poc a poc la seva fesonomia natural després d’un treball intens que ha consistit a enderrocar part de les barraques i horts en situació il·legal. Segons dades de l’Ajuntament, del total de 351 construccions que hi havia (191 al Turó i 160 al Torrent) en queden 30, de les quals només una desena estan habitades per famílies. Ja s’ha actuat en un 95% de la superfície del parc natural i manca per retirar totes les runes generades després dels enderrocs. “Estem satisfets perquè ens trobem a les antípodes de la situació que hi havia ara fa un any. Encara, però, no hem acabat perquè es tracta d’una feina molt lenta i costosa econòmicament”, ha comentat Marià Martí, gerent del Consorci del Parc de Collserola.
Al novembre del 2014, es va signar un conveni a quatre bandes entre els Ajuntaments de Barcelona i de Montcada i Reixac i els Consorcis del Besòs i del Parc Natural de la Serra de Collserola per instal·lar al Torrent d’en Tapioles el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAAB). Aquest acord contemplava com a compensació per a Montcada fer millores en el Rec Comtal i l’eliminació de les barraques aixecades al Parc. Per a aquesta acció, el consistori barceloní va fer una aportació de 700.000 euros.
Qüestions pendents. A manca de retirar les runes dels enderrocs que ja s’han fet, la feina que queda per solucionar està relacionada amb les barraques que encara estan dempeus, ja que el seus residents han demanat, per via judicial, la usucapió, un mecanisme legal que permet que una persona esdevingui titular d’un bé o dret pel decurs del temps. Respecte les construccions on encara hi viu gent, la Regidoria de Serveis Socials ha estudiat els diferents casos, però veu complicat trobar un reallotjarment per a tothom. En aquest sentit, la secció local de la PAH, que va assessorar ara fa un any els afectats, s’ha desentès de la situació “davant la manca de col·laboració de la gent que encara està vivint allà”, segons manifesta el portaveu del col·lectiu, René Fabregat.
Una zona on gairebé no s’ha actuat és la que està més a prop de la carretera C-17. Allà es mantenen els horts i les construccions ja que el terreny, amb una part fora del Parc de Collserola, pertany a l’empresa Lafarge.
Des de l’Ajuntament, Jordi Sánchez (ERC), president de l’Area de Territorial, qualifica que el fet que hi hagi gent vivint en barraques és una “vergonya, des del punt de vista de la dignitat humana i del respecte pel medi ambient” i reconeix que s’està negociant amb el consistori barceloní perquè faci una nova aportació econòmica després que ja s’hagin exhaurit els 700.000 euros aportats l’any passat. “Encara queden barraques i no podem deixar la feina a mitges”, diu Sánchez, qui també alerta sobre altres fenòmens de barraquisme a d’altres punts de Montcada que “no es poden permetre”.
Articles relacionats
Articles relacionats
Extingit el virulent foc a un solar de desballestament il·legal ubicat a prop dels blocs Sivis
Primeres declaracions en la instrucció de la querella de l’AV Can San Joan contra la Generalitat i la cimentera
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
