La moció de C’s sobre la cooficialitat del català i del castellà genera un tens debat

El text només obté el suport del PP i rep les crítiques de la resta de grups per posar sobre la taula un ‘problema inexistent’

Un dels punts que va aixecar més debat i, fins i tot, moments de crispació durant el ple de maig va ser la moció de C's en defensa de la cooficialitat del català i el castellà i el reconeixement de la pluralitat lingüística. L'escrit de la formació taronja, amb tres regidors a l'oposició, demana a l'Ajuntament que modifiqui la normativa per a l'ús del català a l'Ajuntament perquè considera que discrimina la població castellanoparlant que, a nivell de Catalunya, se situa en el 50,7 %, segons dades de l'IDESCAT. Mentre no es fa aquesta modificació, proposa que totes les comunicacions municipals, siguin en format físic o digital, estiguin com a mínim en les dues llengües oficials. La moció recorre a alguns articles de l'Estatut de Catalunya i a la Constitució espanyola per fonamentar la seva petició.

El text, defensat pel portaveu del grup David Gerbolés, només va comptar amb el suport del PPC. La seva portaveu, Eva García, va proposar que "la normalitat que existeix al carrer, on es parla majoritàriament el castellà, es traslladi també a les institucions i a les escoles" i va acusar les administracions de marginar la llengua que més utilitzen de forma habitual els ciutadans de Catalunya i a Montcada, "fet propi de sectarismes totalitaris com són els nacionalismes". Per al regidor de la CUP, Gonzalo García, la moció de C's "és demencial i provinciana i està carregada de maldat" i posa de relleu que en el fons la formació taronja "només aposta pel monoligüisme". El portaveu de CiU, Daniel Moly, va defensar la llengua com "una eina de cultura i de comunicació i com un element identitari" i va acusar C's de voler convertir el català en "un mitjà de destrucció i no de convivència".

La intervenció de Sergio Martín, de Círculo Montcada, va pujar el to de la discussió en vincular el discurs de C's sobre la llengua a grups pròxims al franquisme com Societat Catalana, moment en què el portaveu taronja va sortir de la sala per mostrar la seva indignació. Martín creu que C's vol treure vots a costa d'una "falsa polèmica" i va defensar la protecció del català "després del retrocès que va sofrir a l'etapa posterior a la guerra civil". Montse Ribera, d'ERC, va assenyalar que el model de relació i comunicació de l'Ajuntament amb els ciutadans s'ajusta a la legalitat i va defensar la necessitat de promoure el català "perquè pugui arribar a una igualtat de condicions amb el castellà, cosa que ara per ara no passa". El portaveu d'ICV-EUiA-E, Òscar Gil, considera que la moció de C's "fa una lectura esbiaixada dels articles de l'Estatut de Catalunya per defensar la seva tesi" i no té en compte la situació de desequilibri històric que existeix entre el català i el castellà.

Carme Porro, del PSC, creu que aquesta moció no és necessària perquè parla d'un "problema inexistent" i va recordar que, des de l'aprovació de la normativa sobre l'ús del català a l'Ajuntament, l'any 1990, no hi hagut queixes significatives. "Els funcionaris atenen els ciutadans en la llengua en què s'hi dirigeixen i mai hi ha hagut cap conflicte", va remarca l'edil. El portaveu de C's, David Gerbolés, va lamentar la virulència d'algunes intervencions contra la moció, "que només vol garantir el dret de tots els ciutadans de poder usar les dues llengües oficials de Catalunya en tots els àmbits". Al final del debat, l'alcaldessa Laura Campos va lamentar l'ambient de crispació i va fer una crida a tots els grups a seure i parlar per evitar les escalades verbals en els debats plenaris, "que suposen donar un trist espectacle davant de la ciutadania".

 

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari