El Ple viu una de les sessions més tenses de la seva història

Desenes de veïns del Bosc d’en Vilaró es van manifestar ahir en contra del pla de l’AMB que planteja una extinció diferida de la urbanització en un període de 35 a 40 anys. Després de concentrar-se davant la Casa de la Vila, els manifestants van omplir la sala de plens amb l’objectiu de presenciar el debat del punt que els afectava, tot i que la tensió acumulada ho va impedir. L’alcaldessa, Laura Campos (ICV-EUiA-E), va reclamar en nombroses ocasions silenci i respecte a les intervencions dels regidors i, davant les continúes interrupcions, una hora després d’haver començat el Ple va ordenar la Policia Local desallotjar la sala. Els veïns duien pancartas reclamant la legalització del sector i d’oposició a la cessió d’habitatges. L'alcaldessa va lamentar haver de prendre la decisió, forçada per la impossibilitat de seguir el Ple amb normalitat. En un comunicat, el govern local entén que els veïns i veïnes tenen dret a reivindicar el que consideren legítim, però denuncia l’actitud que van mostrar alguns veïns i veïnes del Bosc d’en Vilaró i adverteix que "no es toleraran les faltes de respecte, insults i amenaces a regidors i regidores que defensen l’interès general".

L’esperança es manté

Malgrat que la llei no els dóna cap empara, els veïns no es resignen a perdre les seves propietats. “Les primeres cases ja hi eren abans de l’aprovació del Pla General Metropolità (PGM) del 1976, de la creació de la Corporació Metropolitana i del pla de protecció de la Serralada de Marina”, ha explicat Begoña Navajo, presidenta de l’AV Bosc d’en Vilaró. La primera es va construir l’any 1965 i cap al 1981 ja n’hi havia 150. D’aleshores ençà i, malgrat la prohibició d’edificar, es va aixecar una cinquantena més, 22 en els últims 15 anys. En inici, els propietaris, la majoria de classe mitjana i treballadora, s’hi van fer la segona residència, però actualment la majoria hi viu tot l’any, sobretot des que va esclatar la crisi.

Navajo és la tercera generació de la seva família que resideix a la casa construïda per l’àvia. Segons explica, actualment n’hi ha prop de 300 a la urbanització, algunes fins a la quarta generació. Les administracions són conscients d’aquesta circumstància i del cost econòmic i social que cal afrontar. D’aquí que es proposi fer una extinció diferida, per donar marge als propietaris a trobar altres sortides habitacionals.

Malgrat ser coneixedors de la situació en què es troben, al marge de la legalitat i sense possibilitats d’actuar per evitar la degradació dels seus habitatges i de la pròpia urbanització, l’opció d’haver de marxar, ni que sigui d’aquí a 35 anys, no agrada la majoria.

“Nosaltres entenem que aquesta urbanització és excepcional i que, amb voluntat política, es podria legalitzar, per això seguirem picant les portes que calgui”, diu Navajo. A l’hora de fer balanç de com s’ha arribat a aquest punt, la presidenta de l’AV considera que la responsabilitat és compartida al 50% entre els propietaris que van construir en zona forestal i l’administració: “Durant anys es va deixar fer i, quan hi havia l’oportunitat d’haver intentat legalitzar, perquè la llei era més laxa, no hi va haver interès per resoldre el tema”.

 

Situació insostenible

Entre les principals mancances que afecten el Bosc d’en Vilaró hi ha la necessitat d’un nou vial d’accés ja que actualment només n’hi ha un, des de la carretera de la Vallençana, i cal un altre de sortida per evacuar en cas d’emergència. Per manca de manteniment, molts dels carrers estan descalçats i presenten risc d’esllavissament.

La urbanització tampoc no disposa de xarxa de clavegueram i el sistema elèctric, que data del 1972, presenta deficiències evidents amb risc per a la seguretat de les persones. Hi ha, a més, una línia d’alta tensió que creua la urbanització d’est a oest i que passa per sobre de diferents habitatges, amb el perill que això comporta. L’estat de deixadesa i abandonament amoïna els veïns que es queixen de viure en aquestes condicions malgrat pagar l’IBI a un preu de sòl residencial, segons asseguren.

Una altra de les crítiques, adreçada en aquest cas al govern municipal, és que el pla d’actuació s’hagi dut a aprovació al Ple de juliol. “Sense temps a estudiar-lo, ni haver-nos convidat a participar en l’elaboració”, lamenta Julio Nolasco, un dels veïns afectats. En la sessió d'ahir l'alcaldessa es va comprometre a fer una assemblea al barri i a recollir les aportacions que es puguin incorporar com a al·legacions.