La Taula de Medi Ambient proposa actuacions per recuperar i mantenir una de les entrades a Collserola

El col·lectiu va fer dissabte una sortida guiada per visibilitzar l’estat del Turó i de la Vall de Can Tapioles

La Taula de Medi Ambient considera incompatible l'activitat d'extracció de pissarres de Lafarge amb la protecció del Turó
Pilar Abián
Aturada al tram d'aqüeducte que hi ha a Can Tapioles
Restes de barraques pendents de retirar a Can Tapioles
Antic pou al sector on hi havia vinyes al Turó

Les actuacions promogudes pel Consorci del Parc de Collserola i l’Ajuntament de Montcada i Reixac han permès acabar en els darrers mesos amb el barraquisme que s’havia enquistat al Turó i a la vall de Can Tapioles –a l’altra banda de la C-58. Tot i així, encara hi ha molta feina a fer per recuperar un dels espais naturals més emblemàtics del municipi. Això, si més no, és el que pensa la Taula de Medi Ambient, col·lectiu que el passat dissabte va organitzar una sortida guiada per mostrar l’estat i el potencial del Turó com a porta d’entrada a Collserola.

La matinal va arrencar des de Can Cuiàs, amb una primera aturada a prop de l’entrada del metro de la línia 11, des d’on es visualitza Ciutat Meridiana i, enmig, el torrent del Bosc Llarg, amb l’imponent aqüeducte que antigament duia aigua cap a Barcelona i que els veïns reclamen esdevingui una passera transitable. Recuperar aquest torrent és una reivindicació que ve de lluny i implica els ajuntaments d’ambdós municipis, però que a data d’avui encara continua pendent. A banda de l’ús social de l’espai hi ha d'altres qüestions a tenir en compte. Aquest corredor biològic està encaixonat entre els dos barris i els senglars que volen anar cap al Turó es troben amb molts impediments, com ara un camp de futbol, tanques de filferro i un polígon industrial”, va explicar Dani Revolta, el guia de la marxa. Si aconsegueixen superar totes aquestes traves, l’única manera que els animals tenen de passar a l’altra banda és un llarg túnel que hi ha sota la C-58 i la nacional.

 

Porta deixada

Just a l’entrada de Can Cuiàs, a sota de l’autopista i el carril bus VAO, és on se situa la porta d’entrada al Turó des de Collserola. Es tracta d’una esplanada que hauria de ser estratègica com a punt de trobada per als excursionistes però que, contràriament, es troba en un estat d’abandonament, fet que els ecologistes lamenten. També va ser el punt en què la Taula va criticar les activitats contaminants d’empreses del polígon de Can Cuiàs que provoquen episodis de pols i pudors. En representació del col·lectiu Vallbona Viu, Mònica Palet va explicar la lluita que l’entitat està duent a terme per millorar la vertebració i connexió entre els barris de la perifèria de Montcada i Barcelona. “Hem fet un projecte per pacificar el trànsit i promoure l’ús del transport públic amb l’objectiu de reduir la contaminació”, va assenyalar l’activista d’un veïnat on resideixen 1.100 persones.

I és que les infraestructures viàries –carreteres i autopistes, amb el pas de 160.000 vehicles de mitjana a diari– que separen artificialment el Turó de la resta de Collserola són algunes de les principals agressions que suporta la muntanya quant a contaminació ambiental, acústica i lumínica. D’altres són fruit de la pressió generada per activitats industrials com ara la pedrera de pissarres de Lafarge, l’existència d’horts il·legals i els abocaments incontrolats. La Taula de Medi Ambient reclama a les administracions que actuïn al respecte acabant de netejar bé la muntanya de les restes de barraques, incrementant la vigilància en l’espai, minimitzant l’impacte del trànsit en l’entorn del parc a través de la reducció de la velocitat i posant fi a les extraccions de la cimentera. “No s’entén la recuperació integral del turó sense aquest espai”, opinen els representants de la Taula.

 

Riquesa patrimonial

La sortida organitzada dissabte per la Taula de Medi Ambient no només va servir per constatar la cara degradada del Turó sinó també la seva riquesa històrica i patrimonial. A la vessant de la muntanya que toca a la C58, encara hi ha restes de pous, construccions i feixes vinculades a les vinyes existents als segles XVIII i XIX. Els visitants han d’anar amb compte a l’hora d’acostar-s’hi perquè les mesures de protecció són molt precàries i, en alguns casos, inexistents. Tampoc no queda rastre d’algunes de les fonts que hi havia al peu de la muntanya i d’altres, com la de les vinyes, ja no ragen aigüa.

Sí es mantenen dempeus dues antigues bòviles a banda i banda de la N-150. I, a la vall de Can Tapioles, a prop del cementiri de Collserola, on encara hi ha restes de barraques per retirar, llueix un tram de l’aqüeducte que passa per Can Cuiàs. En aquest punt, Manu Leonés, de l’associació Revive La Trini Nova, va explicar la participació de l’entitat en els processos participatius impulsats per l’Ajuntament de Barcelona pel disseny de les portes d’entrada al parc de Collserola. "Està bé fer-los, però no serveixen de res si després no hi ha una continuïtat en el seguiment dels projectes, que és el que ha passat al nostre barri" va criticar Leonés tot reclamant que aquests processos vagin acompanyats de formació: "Cal tenir un coneixement bàsic dels temes abans de poder opinar amb criteri".

 

Futura gossera

Va ser al peu de l’aqüeducte on es va posar en qüestió la idoneïtat de l’espai triat per l’Ajuntament de Barcelona per a la construcció d’un centre d’acolliment d’animals, a canvi del qual el consistori ha sufragat la recuperació del Rec Comtal i la retirada de les barraques al Turó. La Taula considera que l'equipament s’hauria d’haver desplaçat a un altre punt i va expressar la intenció de vetllar perquè l’edifici quedi integrat a la natura i serveixi també com a centre d’interpretació del parc.

La caminada guiada va tenir una última aturada al mirador de l’estrella de Can Cuiàs abans d’acabar a les portes del Centre Cívic del barri. "La sortida d’avui tenia com a objectiu posar el focus i visualitzar l’estat del Turó per generar debat sobre el present i futur del parc", van assenyalar els prepresentants de la Taula. L’espai per fer-ho és, en opinió del col·lectiu, en el marc d’un consell consultiu vinculant.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari