La població local i estrangera coexisteix sense problemes però no s’interrelaciona

Aquesta és una de les conclusions de l’enquesta que la Xarxa Antirumors va fer a l’estiu entre 400 persones del municipi

Un dels rumors més estesos és que les persones nouvingudes no respecten els horaris comercials i paguen menys impostos
Laura Grau

A Montcada i Reixac existeix una relació de coexistència pacífica entre la població autòctona i estrangera, però no hi ha una interrelació entre les persones de diferents comunitats, una situació que pot derivar en problemes de convivència si es produeix algun conflicte. Aquesta és una de les conclusions dels resultats de les enquestes que la Xarxa Antirumors va fer el passat estiu entre 400 persones en el marc del projecte Montcada Antirumors impulsat per l’Ajuntament, en coordinació amb l’entitat D-CAS, amb l’objectiu  d’eradicar els mites i les falses creences relacionades a la diversitat cultural. La meitat de les entrevistes es van dur a terme entre població de Can Sant Joan, La Ribera i Font Pudenta –els tres barris amb més població immigrant– i la resta es va repartir entre els altres sectors del municipi.

 

Les conclusions, que es van donar a conèixer el 22 de setembre a l’Espai Kursaal, recullen que el 15% de la població de Montcada veu la immigració com un problema, un percentatge que augmenta als barris amb més població nouvinguda (21%) i baixa a les altres zones de Montcada (8%). Malgrat això, el 42 % dels enquestats asseguren que la seva relació amb persones nouvingudes és bona. “La raó del per què es dóna aquesta situació és que gairebé la meitat dels habitants no té cap relació amb persones de fora”, explica Raquel Moreno, de D-CAS, un fet que explica la coexistència que es viu a la ciutat.

Els resultats de l’enquesta també permeten determinar quins són els rumors sobre la diversitat cultural que tenen més impacte entre la població. Segons les respostes obtingudes, els que tenen més credibilitat estan relacionats amb el comerç i la distribució de les ajudes públiques. Un 68% dels entrevistats opina que les persones nouvingudes no respecten els horaris comercials i no paguen els mateixos impostos (43%) i un 61% creu que tots o la major part dels ajuts socials estan destinats a la població estrangera. 

 

El 25% de la població es mostra tolerant amb la immigració, ja que no ho veu com un problema i qüestiona gran part dels rumors. A l’extrem oposat hi ha els intolerants (11%), donant una alta credibilitat als rumors i tenint una opinió molt restringida sobre els drets dels estrangers. Però la majoria de població es troba a la franja dels ambigus, el 25% més proper a posicionaments intransigents i el 39% a tesis més tolerants. Són persones que es qüestionen alguns rumors, reconeixen alguns drets i consideren que la clau de la integració passa per la voluntat i esforç de la població forània i no de la autòctona. Respecte a les variables que fan que una persona sigui més o menys tolerant, s’han de tenir en compte el lloc de naixement, les relacions interculturals, el nivell d’estudis, el barri de residència i la situació laboral. 

“Les persones que han emigrat solen ser més intolerants perquè, per un fenonem psicosocial, tendeixen a reproduir l’exclusió que han viscut cap als nous immigrants”, comenta Moreno, qui afegeix que un nivell d’estudis baix també està associat a una manca de capacitat crítica davant dels rumors. L’enquesta també conclou que la població que viu en un lloc amb molts estrangers o no té feina té actituds més intolerants “perquè competeixen pels recursos”, argumenta Moreno.

 

De l’enquesta de la Xarxa Antirumors també se’n deriva el tipus de societat que prefereix la majoria de la població. Segons els resultats, predomina el model d’assimilació, és a dir, el major nombre d’entrevistats veu bé que les persones nouvingudes participin en la vida del municipi, però es mostra reticent a l’hora d’acceptar que tinguin els seus espais per practicar les seves religions, vesteixin com en el seu país d’origen o parlin entre ells els seus propis idiomes. “Per això creiem que és tan important que es continuï treballant en la línia de la convivència i el foment de les relacions entre comunitats, perquè l’ideal seria viure en una societat intercultural”, explica la regidora de Serveis Socials i Polítiques d’Igualtat, Mar Sempere (Círculo), qui ha valorat molt positivament l’enquesta perquè “fa una bona radiografia de la societat que tenim”. L’edil ha avançat que l’Ajuntament elaborarà noves propostes d’acció tenint en compte els resultats de l’estudi.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari