Sebastià Heredia, nomenat Fill Adoptiu de Montcada i Reixac
El consistori reconeix així el seu activisme social i la seva implicació en el teixit associatiu de Can Sant Joan
L'exrector de la parròquia de Can Sant Joan i activista social Sebastià Heredia va ser nomenat Fill Adoptiu de Montcada i Reixac, en el marc d'un ple extraordinari que es va celebrar ahir la tarda. Tots els grups municipals van aprovar per unanimitat l'atorgament d'aquesta distinció al candidat proposat per la Regidoria de Ciutadania, qui considera "que ha acumulat prou mèrits en la seva trajectòria vital per ser mereixedor d'aquest títol tant pel seu interès per millorar la vida del veïns, sobretot els més desafavorits, com per la seva implicació en el teixit associatiu", va dir la responsable del departament, Mónica Martínez, a l'inici del Ple. Heredia, que va assistir al Ple acompanyat d'amics i familiars, es va mostrar visiblement emocionat per aquest reconeixement, que va dedicar al barri on ha passat la major part de la seva vida, Can Sant Joan, "el meu país petit, on he abocat el meu cor i totes les meves ganes d'estimar". Heredia, conegut popularment com 'el Sebas', va ser destinat a Can Sant Joan al 1964 i pertany a la fornada de capellans obrers que va sorgir durant el règim franquista i que es va desmarcar de l'Església oficialista.
L'alcaldessa, Laura Campos (ICV-EUiA), va qualificar Heredia d'"imprescindible", en referència a una coneguda frase de l'escriptor Bertold Brecht per destacar la seva lluita a favor de la llibertat i la justícia social, "que no s'aconseguiran amb la providència divina, sinó arromangant-se i treballant a peu de carrer, com va fer ell". Un per un tots els portaveus van expressar la seva enhorabona a l'homenatjat. La portaveu socialista, Carme Porro, es va referir a la vessant humanista d'Heredia, "que va ser un gran mestre per a molta gent, amb els seus consells i opinions". El portaveu de Cs, David Gerbolés, va agrair tota la tasca duta a terme "que l'ha convertit en un referent per a Montcada i Reixac". Per a Ana Ballesta, de Círculo Montcada, "la trajectòria d'Heredia és una lliçó d'altruïsme i un exemple a seguir" i, per a Mar Sempere, també de Círculo, "una mostra d'honestedat i de lluita per la gent treballadora i humil". El portaveu de PDeCAT, Joan Carles Paredes, va titllar-lo de "referent moral" i va citar Núria Cervera, amb qui l'exmossen va treballar colze a colze i que, l'any passat, va ser nomenada Filla Predilecta del municipi.
Per la seva banda, Jordi Sánchez, d'ERC, va dir que "més que un fill adoptiu, Heredia és com un segon pare per a molts moncadencs", citant exemples concrets de veïns que hi tenen una relació més personal, com Pep Martínez, el capellà amb qui va compartir la responsabilitat de la parròquia als anys seixanta "i amb qui va engegar l'aventura de cohesionar el barri". Gonzalo García, de la CUP, tot i no ser partidari de nomenaments protocolaris, va mostrar la seva admiració per la figura de l'exmossèn: "Si alguna Església ens representa és segurament la seva, la de l'humanisme cristià que va tenir molta força als barris obrers i va treballar per conquerir drets socials". Per a Eva García, del PPC, "la ciutat de Montcada li estarà eternament agraïda per la seva bondat i dedicació a les persones".
Sebastià Heredia s'afegeix a la llista de Fills Adoptius nomenats durant la democràcia de la qual també formen part Jaime Targarona, Joaquín García Ribes, Manolo Flores, Juan Ramon Masoliver, Indalecio Expósito i Josep M.Juan-Torres.
Trajectòria
La contribució de Sebastià Heredia al municipi es manifesta en multitud d’accions i projectes impulsats al llarg de la seva vida. A més de la seva tasca a la parròquia de Can Sant Joan, també destaca el seu paper a Andròmines, entitat d'integració social que va presidir durant vint anys. Va ser un dels promotors de la primera oficina de Serveis Socials a Can Sant Joan i impulsor de La Hoja Informativa, una publicació que ha estat un referent de cohesió social del veïnat. Va ser un dels impulsors del Centre Espeleològic Alpí Vallesà (CEAV), del que actualment n’és president honorífic. També és fundador de l’actual biblioteca del barri, que l’any passat va complir 25 anys. A la dècada dels 90, va ser membre actiu de la Comissió Pro Espais Públics de Can Sant Joan, un col·lectiu que reclamava la recuperació d’espais com l’antic cinema Kursaal. En reconeixement a aquesta lluita, la sala d’exposicions porta el seu nom, des de la seva inauguració, al 2008. La seva col·laboració s’ha estès a d’altres entitats i sectors de Can Sant Joan, com l’AV, l’escola El Viver, el Casal de Gent Gran Casa de la Mina i els equips de futbol del barri.
Incendi en un solar proper als blocs Sivis
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
L’odissea d’una família per aconseguir una plaça a l’escola especial per al seu fill amb discapacitat
