SOCIETAT
ENTREVISTES
ANTONIO ALCANTARA "JESE", EDUCADOR SOCIAL

“El circ contemporani va més enllà de l’espectacle”

Antonio Alcántara, ‘Jese’ per als amics, és el responsable de l’àrea de formació i circ social de l’Ateneu Popular Nou Barris, un equipament de l’Ajuntament de Barcelona de caràcter sociocultural gestionat d’una manera autònoma i independent per l’associació sense ànim de lucre Bidó de Nou Barris. Aquest veí de Can Sant Joan en procés d’enamorament del barri –com ell mateix diu perquè encara no fa dos anys que hi viu– treballa en un projecte on el circ és una eina d’educació i transformació de la persona i, en conseqüència, del seu entorn. En ‘Jese’ troba certs paral•lelismes entre la història del seu barri natal i el d’adopció –el de la seva xicota–, barris d’immigrants amb un marcat caràcter reivindicatiu que han hagut de lluitar de valent perquè s’asfaltin els carrers, es construeixi una escola o es proporcioni un espai per desenvolupar les inquietuds socials i culturals. Un dels projectes que es gestionen des de l’Ateneu arriba enguany a Montcada amb la realització d’un taller extraescolar al col·legi Reixac.
03/12/2010 - Sílvia Alquézar

Com neix l’Ateneu Nou Barris i la seva tradició circense?
Neix a final de la dècada dels 70 fruit de la reivindicació veïnal, que volia transformar una planta asfàltica en un espai sociocultural. Un matí, un grup de persones va entrar al recinte, va desmantellar la fàbrica i va començar a ocupar espais per destinar-los a activitats socials i culturals. A partir dels 80, l’equipament va passar a ser municipal i l’Ajuntament de Barcelona el va rehabilitar. L’entitat Bidó de Nou Barris ha portat sempre la gestió.

I el circ?
Al principi, hi havia molta gent autodidacta que feia malabars, equilibris i altres tècniques de circ. Després, s’ha anat professionalitzant fins arribar al projecte actual, que està dividit en quatre branques: la programació i la  producció d’espectacles, la formació i el circ social i la dinamització i la participació.

Vostè és el responsable de l’àrea del circ social. Què és?
El circ social aporta un granet de sorra en la formació de la persona a través de l’aprenentatge de tècniques de circ. En realitat, és la suma de diverses disciplines artístiques com el teatre, la dansa, l’equilibri, l’acrobàcia, el trapezi, el pallasso o el clown, entre d’altres. Això permet treballar l’educació en valors com el suport mutu, la cooperació, l’esforç, l’esperit de superació, la solidaritat... Uns valors molt importants que, avui dia, es contraposen amb els que predominen a la societat actual, marcada per l’individualisme i el consumisme.

Què es fa des de la seva àrea de circ social i formació?
Tenim l’Escola Infantil i Juvenil de Circ, que s’adreça a infants i joves de 6 a 18 anys; el Circ Èxit, una iniciativa pensada per a joves amb dificultats per acabar els estudis; també fem circ amb persones discapacitades, a més de tallers a escoles, casals, etc. És la idea de l’educació permanent des de la formació no formal.

No és perillós pujar a un trapezi o fer un equilibri?
La idea és generar espais de seguretat, minimitzem els riscos. Per fer un equilibri acrobàtic es necessita tenir plena confiança en l’altra persona, aquest és un aspecte que treballem molt. També volem transmetre la idea que el circ és apte per a tothom. Per exemple, a la bola d’equilibri pot pujar el nano gras o al trapezi la noia amb problemes de mobilitat. El circ és una eina excel·lent per demostrar que amb l’esforç tot es pot superar.

El circ de l’Ateneu té alguna cosa a veure amb el circ tradicional?
Hi ha alguns punts de connexió, però el nostre és  el que es  coneix com el circ contemporani, sense animals, que té una visió més àmplia, va més enllà perquè no es queda només en l’espectacle. El circ és una eina d’educació i transformació de la persona i, per tant, de transformació de l’entorn.

I com es transforma l’entorn?
Els nostres alumnes no són subjectes passius que escolten i aprenen. Les seves aportacions són importants, així com l’exposició del que fan a l’exterior. Això fa que canviï el seu rol com a persona perquè passa a ser protagonista, actor. La seva autopercepció varia i la relació que s’estableix amb l’entorn també, i a l’inrevés. Quan uns joves surten al carrer a fer circ i la gent veu l’ús que està fent d’aquell espai públic pot fer canviar moltes opinions sobre el jovent, per exemple.

I diu que tot això ho gestiona una entitat sense ànim de lucre?
Sí, fins fa poc la persona que signava la meva nòmina era un pallasso i ara és un carter.

Tenen un pressupost molt elevat?
Al voltant d’un milió d’euros. El 50% prové de diverses administracions públiques i l’altra meitat el genera el propi projecte.  

Déu n’hi do!
Sí. A mi m’agrada contraposar el cas Palau, la malversació de diners públics, amb l’exemple del veïnat de Nou Barris, que ha estat capaç d’organitzar-se de manera transparent per dur a terme un projecte que intervé en el territori per transformar-lo i millorar-lo. En un barri obrer com és aquest, això té un valor increïble.

 

 

1570 visites

Publicitat

Óscar Campos, activista de l'Asociación CJD
ENCARNA FERNÁNDEZ, educadora infantil
JESÚS CLARAMÓN, coordinador de Montcada Aqua
ANDREA M. AGUDELO, dona transgènere
LAURENT COHEN, activista jueu per la pau a Palestina
MIREIA SEUBA, coach d'aprimament
JOSÉ ANTONIO MARTÍN, voluntari de Càritas Montcada
MOHAMED LAMIN I MIREIA SANZ, vacances en pau
SERGIO GONZÁLEZ, jugador de futbol sala
COMUNICA'T
Contacta amb nosaltres al telèfon
(+34) 935 726 474
o envia'ns un correu electrònic a som@laveu.cat
PARTICIPA

Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.