ESPORTS
ENTREVISTES
ISIDORO APARICIO, ALPINISTA

“Si m’ha de passar alguna cosa, que sigui a la muntanya”

Isidoro Aparicio (Montcada i Reixac, 1983) viu la muntanya amb passió. Veí del barri de Can Sant Joan, treballa d’operari de fabricació en una empresa de Castellbisbal dedicada a la producció de medicaments per a animals. Gràcies a la complicitat dels seus caps, Isi, com el coneixen els seus amics, s’organitza les vacances en funció del calendari de les seves expedicions que finança amb el mínim cost possible. Des de fa tres anys, el que va començar com una afició, s’ha convertit en una forma de vida. Solter per vocació, entregat de moment a la muntanya i soci del CEAV des de fa un parell d’anys, a principi de 2015 afrontarà el repte de pujar, fent equip amb el seu company i amic Jordi Alejandro, al cim de l’Aconcagua. O el que és el mateix, la muntanya més alta del món després de l’Himàlaia, amb 6.960 metres d’alçada.
19/12/2014 - Rafa Jiménez

Com va arribar l’alta muntanya a la teva vida?
El meu pare m’havia parlat d’Ordesa i hi vaig anar a fer una primera ruta. Em va agradar i, l’any 2004 vaig decidir estudiar al CAR de Sant Cugat un cicle formatiu de grau mitjà de conductor d’activitats físico-esportives al medi natural. Allà em van ensenyar a interpretar un mapa, primers auxilis, fer escalada... Va ser una primera empenta per viure més intensament l’afició per la muntanya, sense pensar en dedicar-m’hi professionalment.
I com ha anat la teva evolució en aquest món tan exigent i perillós?
Després de pujar muntanyes com el Pedraforca, al 2012 vaig fer una primera expedició llarga a Polònia. Em va encantar i des de fa uns anys preparo un parell de sortides anuals. He anat a Itàlia, als Dolomites, al Marroc i aquest 2014 ha estat intens després de pujar el Teide, el Mont Blanc i l’Ararat, a Turquia.
El proper repte, a principi de 2015, serà l’Aconcagua. Per què aquesta muntanya?
Sempre m’han impressionat els Andes. M’atrau la idea d’anar a Amèrica i es tracta d’una muntanya molt segura, ja que hi ha un servei de rescat per si tens cap problema. A més, l’Aconcagua està a l’Argentina i entendre l’idioma ho fa tot més fàcil.
El gran perill del gegant d’Amèrica és l’altitud, no?
Sí, és la gran amenaça. No és un cim gaire complicat, però el gran problema és el canvi d’altura. A més, és una expedició d’un parell de setmanes i es poden produir canvis sobtats a la climatologia.
Com es prepara una expedició d’aquesta magnitud?
M’he estat entrenant des de l’estiu. Vaig a córrer dos o tres cops a la setmana i intento fer sortides als Pirineus per tocar neu i caminar en alçada. La veritat és que porto anys cuidant-me i tampoc haig de fer un entrenament específic ni intensiu.
I com viu el teu entorn familiar la teva afició?
Fa un parell d’anys que no tinc parella i prefereixo continuar així perquè vull estar un temps viatjant pel món pujant muntanyes. La meva mare sí que ho passa malament... Ja patia quan era petit i em veia pujar als arbres! Tot i aquest patiment, em dóna suport i jo sempre li dic que si m’ha de passar alguna cosa, que sigui allà on m’agrada, a la muntanya.  
Com afrontes les despeses i d’on treus el temps per a aquesta afició?
La gent creu que tinc moltes vacances, però la meva sort és que treballo en una empresa que em dóna flexibilitat per agafar-me els dies de festa. Tot el meu temps lliure és per a la muntanya. No és una activitat barata, però hi ha opcions per no haver de pagar massa si t’organitzes el viatge. A més, tenim muntanyes relativament a prop.
És cert que la muntanya enganxa?
Sí. Vius experiències úniques. De moment, he tingut sort i tot el que m’he proposat, m’ha sortit bé. Les sensacions són tan fortes que un cop que has tornat, ja estàs pensant en una propera expedició. El món és molt gran i hi ha moltes muntanyes per  pujar. M’agraden molt les persones i a la muntanya coneixes molta gent bona. Part dels millors amics que tinc els he conegut allà.
Has viscut algun moment perillós?
De moment, no he tingut experiències negatives i suposo que quan tingui la primera, veuré quin és el meu límit. L’expedició que vam fer a l’estiu al Mont Blanc va ser força exigent. En moments puntuals, em vaig arribar a preguntar què feia allà, assumint tant risc per pujar a un cim.
El teu gran repte per al futur?
No estic obsessionat amb el fet d’augmentar la dificultat dels meus reptes, però és obvi que un dels meus objectius és l’Everest. Sóc jove, estic en un bon moment físic i, si vull anar a l’Himàlaia, ho hauré de fer en tres o quatre anys. Això sí, necessitaré més dies i trobar patrocinadors perquè és molt més car.
Ja penses que faràs quan tornis de l’Aconcangua?
Al juliol, marxaré a l’Iran per intentar pujar al volcà més gran d’Àsia, el Damavand. Serà una expedició amb amics perquè la idea és aprofitar el viatge per fer turisme en un país que em sembla apassionant.

1371 visites
Isidoro Aparicio, en una de les seves ascensions
Isidoro Aparicio, en una de les seves ascensions.
Foto: IA

Publicitat

CRISTO SALGADO, il·lustrador i caricaturista
SÒNIA PUENTES, fisioterapeuta pediàtrica
Amadou Bocar Sam, mediador cultural
EUGENIO DÍAZ, impulsor de l'handbol femení
NARCÍS SUBATELLA I GISELA FONTARNAU, ballarins
YOLANDA PÉREZ, Historiadora de l'art
COMUNICA'T
Contacta amb nosaltres al telèfon
(+34) 935 726 474
o envia'ns un correu electrònic a som@laveu.cat
PARTICIPA

Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.