SOCIETAT
ENTREVISTES
CARLOS ANGULO-PRECKER, OCEANÒGRAF

'L'Antàrtida té un gran potencial d'investigació'

Amb 35 anys i llicenciat en Geografia i Ciències del mar, és una de les poques persones del món que s’ha submergit a les inhòspites aigües antàrtiques a la recerca dels secrets que amaga aquest misteriós continent. Ho ha fet com a membre de les dues últimes missions científiques del projecte Antiquim II, que té com a objectiu estudiar l’ecologia química dels invertebrats marins que habiten al fons del mar de l’Antàrtida i el seu potencial farmacològic. L’equip d’investigadors utilitza la base militar espanyola Gabriel de Castilla, situada a l’illa Decepció –a les illes Shetland del Sud. Les campanyes es fan a l’estiu, quan les temperatures no són tan extremes, i duren dos mesos de mig, un temps que s’aprofita al màxim per treure mostres del mar i fer experiments. A l’espera de participar en una nova expedició científica, Angulo, que viu a la Font Pudenta des de fa tres anys, prepara la seva tesi doctoral.
08/05/2015 - Laura Grau

Quin tema ha escollit per a la teva tesi doctoral?
La descripció dels ecosistemes dels invertebrats que viuen al fons del mar a l’illa Decepció. L’espècie més abundant són els equinoderms, com els eriçons, les estrelles i les ofiures (similars a les estrelles). S’hi poden trobar autèntiques praderes de milers d’exemplars d’aquests animals. També analitzo els bacteris presents a l’aigua i els organismes que viuen als sediments, majoritàriament cucs.
Per què és tan interessant la investigació a l’Antàrtida?
Perquè és un territori verge amb un ecosistema singular a causa del seu aïllament. Aquestes condicions han fet possible que la fauna marina desenvolupi uns components quí­­­­mics naturals amb diferents finalitats, ja sigui defensar-se dels depredadors o crear barreres pels bacteris. Això obre un gran potencial d’investigació en diferents camps, com el farmacològic. De fet, ja s’ha descrit l’activitat antitumoral de set molècules d’una espècie, amb la que s’ha generat una patent de l’empresa PharmaMar.
No correm el perill que aquest territori sigui objecte de la depredació humana?
No seria rendible per a cap companyia extraure les in­gents quantitats d’exemplars neces­sàries per produir un mínim d’aquestes substàncies naturals. La pràctica habitual és reproduir-les en labo­­ratoris perquè és molt més econòmic. La principal amenaça per a l’Antàrtida és la recerca de petroli i altres fonts d’energia. Per evitar-ho, s’hauria de blindar millor el Tractat Antàrtic.
Què li va passar pel cap quan va trepitjar l’Antàrtida per primer cop?
Quan hi vius una temporada –i això que jo no hi he passat cap hivern–, t’adones de l’heroïcitat dels primers exploradors polars. Homes com Amundsen, Scott o Shackelton es van endinsar en aquestes terres inhòspites sense gps, ni equipació de Goretex, ni res que s’assembli als mitjans de què disposem ara. Eren exploradors en l’autèntic sentit de la paraula, disposats a deixar-se la vida per la ciència. La nostra generació no seria capaç de suportar aquelles condicions de vida. Tantes comoditats ens han tornat dèbils.
Submergir-se en aigües gèl·lides també té els seus perills.
És una operació molt controlada. Només baixem a 15 o 20 metres de profunditat i mai hi estem més de mitja hora. A sota del vestit sec, portem capes i capes de roba. Només passes fred a la cara, les mans i els peus. Sempre t’acompanyen dos militars que vi­gi­­len des de la barca. El protocol de seguretat estableix que si hi ha un foca leopard al gel, no podem capbussar-nos. Fa pocs anys un d’aquests animals va atacar una científica mentre estava a l’aigua.  
Què tal va ser la convivència amb els militars?
Al principi notes una mica de distància, però el contacte amb civils fa que els protocols militars es relaxin i, en pocs dies, èrem com una gran família. El millor de la base eren els àpats, amb cuiners professionals que feien plats de restaurant. També vam estar uns dies en una base militar xilena. Allà no vam menjar tan bé, però, teníem un club de fans. Els soldats xilens, a diferència dels espanyols, sentien una gran curiositat per la nostra feina i venien tots els dies a veure què havíem tret de l’aigua i quins experiments fèiem.
Hi havia temps per a l’oci a la base?
No gaire. Com tot el dia és de dia, estàs més actiu. Algunes jornades treballàvem fins a 15 hores perquè havíem d’aprofitar el temps al màxim. Només vam fer un parell d’excursions a una pingüinera, on hi havia més de 200.000 exemplars, i a una zona on abundaven el llop marí i l’elefant marí, l’animal més gros que he vist mai.
Quina va ser l’experiència que més el va impressionar?
Bussejar al voltant d’un tros d’ice­berg, que tenia una massa submergida de 20 metres i 3 de superfície. És una sensació indescriptible.

1736 visites
Carlos Angulo-Preckler té 35 anys i viu a la Font Pudenta des del 2012
Carlos Angulo-Preckler té 35 anys i viu a la Font Pudenta des del 2012.
Foto: Laura Grau
COMUNICA'T
Contacta amb nosaltres al telèfon
(+34) 935 726 474
o envia'ns un correu electrònic a som@laveu.cat
PARTICIPA

Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.