Parlem de: jornades per la diversitat educativa- suma't mir- CD MONTCADA- ub mir- ANDREU IRUELA- ELECCIONS AUTONÒMIQUES- UE SANT JOAN ATL- HOSPITAL- BARTOLO EGEA- CH LA SALLE-

‘La il·lusió de veure una creació pròpia no té preu’

L’home del tren. Rafa Domínguez viu a Can Sant Joan des que va néixer i la proximitat del seu barri amb les vies del tren li va generar una afició pel món ferroviari que manté de forma activa als seus 56 anys. Molt conegut per ser el president de l’Associació de Comerciants de Can Sant Joan i per haver estat un dels fundadors de l’Associació d’Amics del Ferrocaril de Montcada, Domínguez ha recopilat una valuosa col·lecció amb més de 300 peces relacionades amb el tren, incloent màquines i vagons en miniatura, així com objectes vinculats a Renfe que ha anat recollint amb adquisicions o donacions particulars. La seva gran joia és una maqueta que va començar a construir fa 16 anys amb l’ajuda de la seva família i que, quan estigui acabada, arribarà als 13 metres de llarg. El seu somni és que tot aquest material guardat al pàrquing de casa seva esdevingui, en un futur, el contingut d’un museu ferroviari obert a la població.

Rafa Domínguez, davant de la seva espectacular maqueta de tren
Rafa Jiménez
D’on li ve l’afició pels trens?
Des que era petit, m’agradava veure’ls passar per l’estació de Bifurcació. De fet, vaig néixer en un hospital que hi havia a Barcelona per als empleats de la Renfe perquè el meu pare treballava en la secció de vies i obres. No tinc records d’aquella època perquè era una feina molt dura i el meu pare només va aguantar tres anys.
Aleshores, qui li va transmetre aquesta passió ferroviària?
Un veí, Federico Melgosa, que treballava a la Renfe i al que cridaven quan descarrilava algun tren, fet que era molt habitual en aquella època. Ell em va ficar a la sang tot el que està relacionat amb el tren. M’explicava el que feia i jo l’escoltava amb passió.
Ha treballat mai en el sector?
No, sempre l’he viscut més com una afició, no com una feina i, de fet, m’he dedicat durant molt de temps a l’hostaleria fins que fa cinc anys vaig entrar a treballar com a xofer de vehicles oficials al Parlament de Catalunya. De petit, m’encantava passejar per les vies, veure la roba dels ferroviaris i les màquines de vapor, olorar el carbó…    
 
Recorda el primer viatge en tren?
El primer de llarg recorregut, sí. Tenia 7 anys i va ser un viatge Barcelona-Sevilla. Encara recordo els paisatges, l’aventura de dormir al vagó i la por que em feia quedar-me sol perquè el trajecte era molt llarg i es feien parades també molt llargues. 
 
I quan va començar a col·leccionar objectes i a fer maquetes?
Vaig fer la primera maqueta quan tenia 12 anys a la meva habitació. Poc a poc, vaig anar augmentant la col·leció i la maqueta es va fer cada vegada més gran. És una afició que mai no et cansa perquè no té fi. Has d’anar poc a poc, perquè requereix de molta paciència, temps lliure i diners. 
 
Fins arribar a la que té al pàquing de casa i que no pot sortir d’aquí… 
La vaig començar l’any 2000 i, quan estigui acabada, tindrà 13 metres de llarg. He tingut la sort que la meva dona sempre m’ha donat suport amb aquesta afició. De fet, ella m’ajuda amb la decoració perquè té molta traça. També els meus fills m’han ajudat des de petits. Hem passat moltes hores tots junts en la seva elaboració. Tot el que he fet ho he après d’una manera autodidacta, llegint llibres sobre electricitat i adquirint nocions sobre arquitectura.
 
És una llàstima que la gent no pugui veure aquesta maqueta i la seva gran col·lecció d’objectes.
Un cop la maqueta estigui acabada, la meva il·lusió és crear un museu a casa i mostrar tot el material col·leccionat. Hi ha moltes peces amb gran valor sentimental pel vincle amb les persones que me les han donat. M’agradaria que les escoles poguessin fer visites perquè els nens veiessin el funcionament dels trens. Molta gent ja ha passat per aquí per veure el que tinc, pèro l’objectiu és que tot això estigui encara més obert a la població.  
 
També té una col·lecció de 1.700 ampolles en miniatura i s’ha aficionat als bonsais. Ha estat temptat de vendre alguna peça?  
Mai! Si ho fes per negoci, ja no tindria res. En tot això, hi ha invertides moltes hores, emoció i diners. La il·lusió de veure una creació pròpia supera el valor econòmic del resultat final. Potser els meus fills ho venen tot quan jo ja no hi sigui, però m’han assegurat que no ho faran. 
 
Per ajudar a difondre aquesta passió pels trens, va ser un dels fundadors, ara ja fa cinc anys, de l’Associació d’Amics del Ferrocaril de Montcada.
Vaig ser el primer president, però vaig deixar la junta directiva per manca de temps. Estan fent una gran feina, però la llàstima és que la seva seu està en un lloc poc cèntric i concorregut. 
 
Tot i el seu amor pels trens, és partidari del soterrament de l’R2? 
Totalment. Montcada ha de continuar lluitant per aquesta reivindicació, si cal, tallant les vies. El soterrament i el tancament de la fàbrica de ciment són les grans prioritats del municipi. 
 
Què li ha aportat tota aquesta afició pel món del tren?
És una gran satisfacció personal poder veure el resultat d’aquest petit món que he creat durant anys. Presumeixo de tot el que he anat recollint. No tinc pressa. Sé que algun dia acabaré la maqueta i la mostraré al públic perquè també la pugui gaudir.
Seccions:
A fons
Etiquetes:
-

Deixa un comentari

Les més vistes