‘Falta ajuda i comprensió cap als drogodependents’
Jesús P.Ll. és un veí de Montcada que està fent un tractament de desintoxicació de cocaïna a la comunitat terapèutica de Projecte Home a Montcada, amb seu a la Vallençana, on durant l’any passat es van atendre 128 persones drogodependents, de les quals 23 eren del municipi. Jesús té 45 anys i és la tercera vegada en 15 anys –quan va començar a consumir-ne– que intenta desenganxar-se d’aquesta substància, la droga més habitual (61% dels casos atesos), seguida per l’alcohol (21%) i l’heroïna (8%). Fa tres mesos que va arribar al centre amb l’objectiu de recuperar-se i tornar a ser ell mateix. Reconeix que pel camí ha perdut moltes coses, entre elles la feina, amics i, fins i tot en alguns moments, la família. Gràcies al suport de la seva dona i de la seva filla, Jesús espera adquirir les eines necessàries per no tornar a recaure i ajudar altres persones en la seva situació.
Quan i com va començar a consumir cocaïna?
No hi penses. Una persona me la va oferir i la vaig provar. Era una cosa nova. Com sempre, comences amb petites dosis, sobretot el cap de setmana i, de mica en mica, la coca et va enganxant i el consum augmenta fins que acaba sent diari i ja no pots viure sense ella.
Què sentia quan la consumia?
Al principi em posava alegre i em donava seguretat, però tot era fictici. Estava amagant les meves pors amb la coca. La droga t’acaba anul·lant a tu mateix, et paralitza i t’aïlla del món. També et fa fer coses que mai hauries imaginat que series capaç.
Com quines?
Robar a la família per aconseguir els diners per comprar la cocaïna. Necessites entre 200 i 300 euros diaris. Et converteixes en un mentider i un manipulador que només pensa en com aconseguir la dosi.
Fa tres mesos que és a Projecte Home per recuperar-se. Què espera tenint en compte que ho ha intentat anteriorment en dues ocasions i va tornar a recaure?
En primer lloc, has de ser conscient que ets un malalt crònic i que t’has de cuidar com a tal. Saber que la pots controlar i tenir-la sempre present. A Projecte Home espero adquirir les eines necessàries per saber conviure amb la malaltia i evitar situacions de risc. A les anteriors vegades que vaig fer el tractament de desintoxicació crec que em va faltar la part del seguiment, que trobo que és fonamental.
Quines situacions de risc hauria d’evitar?
Per exemple, després de perdre la meva feina de serigrafista, on ja portava 12 anys, he anat treballant de cambrer a diferents bars i restaurants. Però no és un bon lloc per a una persona excocaïnòmana perquè veus situacions en què les drogues hi són presents. En ocasions, jo barrejava la cocaïna amb l’alcohol. Sóc politoxicòman i no puc provar-ne cap de les dues.
Què fa a Projecte Home? Com és una jornada habitual?
En el meu cas, passo el dia aquí i vaig a dormir a casa amb la meva família. Ens repartim les tasques quotidianes del centre de manera rotativa. Aquests dies estic a la cuina. Evidentment, també fem teràpia, individual i col·lectiva, a més d’activitats lúdiques com banyar-nos a la piscina, jugar a ping pong o fer classes de zumba.
S’hi troba a gust?
Sí. Són molt propers a la família i a l’usuari. En tres mesos he après més que en tot el temps que vaig estar als altres centres de desintoxicació.
Què pensa la seva filla de tot plegat?
Ho ha passat molt malament, no ho entenia. Quan li vaig comentar que La Veu em volia fer una entrevista, li va semblar bé, però em va demanar que preferiria que no se’m reconegués. Ella i la meva dona m’estan donant molt suport per superar aquesta situació. No em plantejo la vida sense elles.
Quins consells li dóna a la seva filla, en plena adolescència?
Li explico que no fa falta beure alcohol ni consumir altres drogues per passar-ho bé. Ara està de moda anar a fer el ‘botellón’ a la llera del riu Besòs. Sense adonar-te’n, entres en una espiral de la qual ets incapaç de sortir. Crec que s’hauria d’incidir sobretot a nivell educatiu, donar molta informació de les conseqüències del consum de drogues. D’altra banda, no trobo bé que alguns establiments venguin alcohol als menors de 18 anys. Aquestes pràctiques s’haurien de controlar més.
Quins plans té una vegada acabi el tractament al centre?
Trobar una feina i fer una vida el més normalitzada possible, tenint en compte que hi ha línies vermelles que no podré travessar mai més a la meva vida. No podem estar sempre en la bombolla de la comunitat terapèutica, hem de sortir a la vida real i afrontar les pors.
A què li agradaria dedicar-se?
Una vegada recuperat, m’encantaria ajudar la gent que està passant pel mateix que jo. A la societat falta ajuda i comprensió cap a les persones drogodependents. És un tema tabú que hem de començar a trencar.
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
L’odissea d’una família per aconseguir una plaça a l’escola especial per al seu fill amb discapacitat
‘El barri que envoltarà el futur hospital estarà connectat al municipi i dotat de serveis’
