‘El cant és una eina per desbloquejar emocions’

Filla d’una família de músics, per a Paloma Bascones (Lima, 1979) aprendre el llenguatge musical va ser tan natural com aprendre a caminar o a parlar. Va fer estudis superiors de direcció coral i educació musical, faceta professional que combina amb el treball d’investigació i recuperació de música medieval. Està vinculada a diferents projectes musicals com els cors de cambra Auditexaudi –format per sis veus femenines– i Bach Zum Mitsingen –per divulgar les cantates de Bach. També és una de les fundadores del Festival Josep Soler, un dels compositors vius de música contemporània més prestigiosos d’Europa. Va venir a Catalunya fa 11 anys i viu a Montcada des del 2013 –a la Font Pudenta– , tot i que la seva vinculació amb el municipi comença 6 anys enrera, quan assumeix la direcció de la Coral Mare de Déu del Turó. Formada en teràpies alternatives de la salut, creu que que el cant és un bon mitjà per alliberar emocions retingudes.

Paloma Báscones
Laura Grau

Sempre ha tingut clar que es dedicaria a la música?
No, de joveneta vaig tenir molts dubtes perquè, tot i que els meus pares eren músics, ni ells mateixos confiaven gaire que fos un mitjà per guanyar-se la vida. Tots dos tenien altres feines que garantien l’entrada d’un sou a casa. I encara avui dia, quan la gent et pregunta a què et dediques i dius que ets músic, sempre et fan una segona pregunta: I de què treballes? 
Finalment, ha pogut convertir la música en la seva professió.
És una aposta personal que genera incertesa a nivell laboral, però no és un preu massa alt per gaudir de la meva llibertat. No tinc caps i faig el que m’agrada. Em sento afortunada.  
Per què va optar per estudiar direcció coral?
Primer vaig fer piano, després guitarra, flauta travessera, cant…però, com no em decantava per cap instrument en concret, vaig escollir l’opció que em permetia tenir un coneixement general de tots els instruments.
Com valora l’experiència amb la Coral Mare de Déu del Turó?
Dirigir corals amateurs és interes­sant a nivell social i humà. Et trobes davant d’un grup d’edats i nivells diferents i has d’adaptar la teva fei­na a la capa­citat d’apre­nentatge de cadascú. Ara bé, sóc exi­gent i intento forçar els límits per treure el millor de cadascú. També m’agrada la comunicació que s’estableix entre nosaltres.  
Per fer música, s’ha d’aprendre necessàriament solfeig?
No entenc la mania de solfejar…La música és un idioma que sona i, si no sona, no té cap sentit. Les notes són només el dibuix per poder representar allò que ja saps. Els de la coral, per exemple, no saben música, però jo els faig llegir la partitura per intuïció i així tenen la sensació física que la segueixen.  El solfeig només s’hauria d’ensenyar al Conservatori.
No només dirigeix una coral sinó que en forma part d’altres.
Estic en un cor pilot que dóna cabuda a gent no professional del cant que vulgui interpretar algun cop a la seva vida una cantata de Bach. És una tradició provinent d’Alemanya, on hi ha una gran cultura musical, que  una fundació ha traslladat a Barcelona. Els qui s’apunten fan dos únics assajos un matí i una tarda de dissabte i ja actuen en un concert la mateixa nit. És una experiència molt bonica i intensa.
L’altra coral en què participa és de música medieval.
Sí, com veus , sóc un cul inquiet. Al grup Auditexaudi som sis noies i fem des de cant gregorià i fins a polifonies dels segles XIII i XIV. Un dels projectes en què estic treballant és en la recuperació de cançons provinents de l’arxiu del monestir de Sant Pere de les Puel·les, algunes de les quals no s’han tornat a interpretar des del 1600! 
L’interessa, doncs, la investigació?
No tant per ella mateixa, sinó per la possibilitat de donar vida a composicions que porten segles sense ser interpretades.
La música cada vegada té menys pes a les escoles. Què en pensa?
Que hauria de ser una de les assignatures troncals perquè comporta molts beneficis per a la concentració i la memòria. 
Diuen que també té propietats terapèutiques.
N’estic convençuda. De fet, imparteixo cursos de cant terapèu­tic i és una eina formidable per desbloquejar emocions.
Li agradaria que els seus fills es dediquessin a la música?
De moment mostren més ganes de jugar al Lego que de fer música –tenen 6 i 7 anys. El cert és que n’està molt present a les seves vides, però no vull forçar-los perquè no és un camí gens fàcil.

Seccions:

Deixa un comentari