‘Mai hem de deixar de ser nosaltres mateixos’

Lluitador. David Moreno és un jove montcadenc implicat en la defensa dels drets de les persones lesbianes, gais, transexuals, bisexuals i intersexuals. Col·labora amb l’Ajuntament i l’Observatori contra l’Homofòbia en les diferents iniciatives que s’han posat o es posaran en marxa pròximament al municipi per ajudar la ciutadania que se sent discriminada per raó de l’orientació sexual o la identitat de gènere. Ell ho ha viscut en primera persona i li agradaria que ningú més hagués de patir maltractaments com el que va viure quan anava a l’institut per la seva homosexualitat. L’últim dijous de cada mes se’l pot trobar a la nova Oficina d’Atenció al col·lectiu LGTBI, a la Casa de la Vila, una iniciativa pionera a Catalunya. David Moreno també és un dels impulsors de la futura Taula LGTBI, que es vol constituir a principi de l’any vinent.

David Moreno és un jove montcadenc implicat en la defensa dels drets del col·lectiu LGTBI
Sílvia Alquézar

Per què s’ha fet activista en defensa dels drets del col·lectiu LGTBI?
Vull aportar el meu granet de sorra perquè un dia les diferents orientacions i identitats sexuals es vegin com un fet normal. Aquest seria l’objectiu.
 

Estem lluny de la normalització?
Per desgràcia sí, però es van fent petites passes. És important que les administracions donin suport i assessorament al col·lectiu. Jo vaig patir bullying quan anava a l’institut per la meva homosexualitat i m’hauria agradat disposar d’un servei d’assessorament com l’Oficina d’Atenció LGTBI, que s’ha obert recentment a la Casa de la Vila. Veure que puc ser útil és el que m’ha motivat a implicar-me i començar a formar-me per ajudar altres persones que també s’han sentit maltractades per la seva orientació sexual o no s’atreveixen a mostrar-se tal com són per por a ser rebutjades.
 

Com es va sentir durant l’època que va patir assetjament escolar?
Molt malament. Em veia com un ésser estrany que tot ho feia malament. Fins i tot em vaig canviar d’institut, però la situació no va millorar gaire. Va ser una època molt dolenta. Tenia molta por i em vaig anar aïllant del món. No volia sortir ni parlar amb ningú.
 

Com ho va superar?
Gràcies al suport de la família i els amics. Per sort, els meus pares i la meva germana sempre m’han ajudat i m’han fet sentir molt estimat.  Quan els vaig explicar que era homosexual, em van dir que per a ells continuava sent el mateix de sempre. En aquella època estava sortint amb una noia i tampoc s’ho va prendre malament. A la meva àvia paterna li vaig dir quan ja havia passat un temps i jo tenia parella i recordaré sempre la seva resposta: ‘Doncs, porta-me’l a dinar!’. La part positiva de tota aquesta història és que m’ha fet més fort i m’ha ajudat a ser qui sóc.
 

Al món laboral ha tingut els mateixos problemes que a l’àmbit escolar?
Quan vaig acabar l’ESO, vaig estudiar perruqueria i estilisme. Va ser un gran descobriment perquè em vaig trobar ben acollit, és un àmbit on no hi ha tants prejudicis contra els homosexuals. Només vaig tenir problemes una vegada. Estava treballant d’estilista per a una productora d’un concert al Palau de Sant Jordi de Barcelona i la cap em va dir que no li agradava que jo fos homosexual, però que si resava em salvaria. En fi!
 

Encara queda molt camí per canviar l’imaginari col·lectiu, no?
I tant! En el dia a dia se senten molts comentaris homòfobs. Qui no ha escoltat alguna vegada la paraula ‘maricón’ utilitzada com un insult? A la societat hi ha molta homofòbia encoberta perquè està molt arrelada. Aquests prejudicis també els pateixen altres col·lectius com el de les dones o els immigrants. Per canviar l’imaginari col·lectiu hauríem d’aprendre dels infants.
 

Per què?
Perquè no perceben les diferències com un fet estrany o dolent, no ho qüestionen. Cadascú és com és i ja està. No tenen prejudicis, els aprenen dels adults. 
 

Què li diria a un noi o una noia que descobreix que li agraden les persones del seu sexe o no se sent identificat amb els seus genitals?
Primer de tot, que no tinguin por. Sé que és difícil, però els recomanaria parlar i compartir el que senten amb alguna persona. També els diria que avui dia existeixen serveis com l’Oficina d’Atenció LGTBI, que els poden ajudar i assessorar. Es pot contactar a través del correu [email protected]. I sobretot, que escoltin el seu cor perquè no deixin mai de ser ells mateixos. Jo ho vaig aprendre.
 

Quins projectes té en un futur?
Vull estudiar dret, és una vocació que tinc des de petit i ara tinc moltes ganes de fer-la realitat. També m’agradaria que es pogués constituir la Taula LGTBI en defensa dels drets del col·lectiu. Aprofito per fer una crida entre la ciutadania perquè s’hi apunti. És oberta a tothom, no només a les persones LGTBI, perquè la normalització de l’alliberament sexual és cosa de tots i totes.

Deixa un comentari