‘No s’ha de tenir por de fer servir un desfibril·lador’
Salvar vides. Joan Mengual és supervisor del Sistema d’Emergències Mèdiques de l’empresa Falck VL al Baix Llobregat, amb més de 800 mil habitants, i formador del Consell Català de Ressucitació i de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries. La seva feina consisteix en la prestació de serveis sanitaris per tal de donar resposta a les situacions d’urgència i emergència abans d’arribar a un hospital, així com fer tasques de conscienciació i donar informació i consells sanitaris en situacions ordinàries i extraordinàries. Aquest montcadenc, que va començar sent voluntari a Creu Roja, té més de 15 anys d’experiència en el món de les ambulàncies. Considera que en la cadena de la supervivència és fonamental que la població tingui coneixements de primers auxilis i que s’ha d’ensenyar a la canalla com afrontar una emergència sanitària.
El montcadenc Joan Mengual és supervisor d'ambulàncies
Laura Grau
Qui forma part de la cadena de la supervivència en les emergències sanitàries?
El primer esglaó és la persona que la detecta i truca al telèfon 112 per avisar els serveis d’emergències, que fan una primera intervenció per mantenir amb vida el malalt fins que és traslladat a un centre hospitalari. Totes les peces del trencaclosques són fonamentals, d’aquí la importància que la població tingui uns mínims coneixements de primers auxilis i que el servei compti amb els recursos necessaris.
Aquests requisits es compleixen?
Lamentablement, no. La formació en primers auxilis no està inclosa en el sistema educatiu i les retallades han fet molt mal en el sector i en la sanitat pública en general.
En compliment de la normativa, Montcada disposa des de fa dos anys de 15 Desfibril·ladors Externs (DEA) distribuïts en equipaments municipals i llocs molt freqüentats com per exemple a la Casa de la Vila, al carrer Major. Què li sembla la mesura?
Molt adient, perquè aquests aparells poden augmentar la possibilitat de sobreviure a una persona que ha sofert una aturada cardíaca. L’única manera de revertir arrítmies malignes és fent una descàrrega elèctrica amb el desfibril·lador, que ho fa d’una manera segura. No s’ha de tenir por a utilitzar-lo perquè no li causarem cap mal al pacient. L’aparell fa una lectura electrocardiogràfica del cor i sap quina intervenció ha de fer. El desfibril·lador serveix per sostenir una vida fins que arriba el personal del sistema d’emergències mèdiques.
És molt complicat utilitzar un desfibril·lador?
No, la màquina va dient en tot moment el que s’ha de fer, però és preferible tenir uns coneixements mínims per saber interactuar amb ella. Jo crec que el problema és que no s’ha fet prou difusió i formació entre la població sobre els llocs i el funcionament d’aquests aparells. Si fem les maniobres de ressucistació cardiopulmonar i apliquem el desfibril·lador en dos minuts sobre l’infartat, tenim un 60% de possibilitats de salvar-li la vida. Valorem positivament la predisposició del municipi per ser una ciutat cardioprotegida, però s’ha incidir en la formació i en la difusió de la xarxa de desfibril·ladors perquè la conegui el màxim nombre de població.
Se’n recorda de la primera vegada que va salvar una vida amb un desfibril·lador?
I tant! Això no s’oblida mai. Va ser a la platja de Vilanova i la Geltrú, a un home de 64 anys. Al cap d’un temps va venir a veure’ns per agrair-nos el que havíem fet per ell. Això és molt gratificant perquè compensa l’esforç i el munt d’hores que dediquem, fent guàrdies i estant en alerta per sortir disparats a cobrir qualsevol emergència.
En la seva feina ha viscut moments molt durs, no?
Sí. Per a mi, els més difícils són quan atenem accidents amb canalla. Són durs perquè sempre penso que no els hi toca. No haurien de passar mai.
Quines altres tasques fa un tècnic d’emergències mèdiques?
Fem altres serveis de caràcter més social com l’atenció a gent gran que viu sola o la participació en projectes de sensibilització entre la població. Per exemple, ara estic fent formació en el marc del programa ‘Canvi de marxa’ –d’MC Mutual– per conscienciar el jovent de no conduir vehicles sota els efectes de l’alcohol o les drogues i, amb la Marató de TV3, sobre l’ictus i les lesions medul·lars. Crec que s’ha d’apostar per la formació, sobretot entre els més petits i joves, perquè són autèntiques esponges i ho assimilen tot molt ràpid.
És molt difícil el curs de primers auxilis?
No, ni molt menys. Per a la gent que estigui interessada, amb un curs de sis hores ja es poden adquirir els coneixements bàsics i, a més, s’obté un títol acreditatiu.
La seva professió li ha fet veure la vida d’una forma diferent?
Per suposat. Aprens a valorar la vida, la gent que estimes i els moments que passes amb ella.
Actualment en portada
ECP denuncia que darrere del projecte de construcció del nou hospital hi ha una operació urbanística ‘especulativa’
‘El barri que envoltarà el futur hospital estarà connectat al municipi i dotat de serveis’
Què diu el canvi de planejament urbanístic del sector Redosa?
El voleibol femení es consolida com a extraescolar als instituts locals
Designats per sorteig els integrants de les meses electorals per a les eleccions del 12M