‘Tothom hauria de fer un voluntariat un cop a la vida’

Passió per l’educació. Marta Casanovas és la directora de l’Escola Bressol Municipal Mitja Costa, a Terra Nostra, amb una àmplia experiència en el món educatiu. És llicenciada en Magisteri i està especialitzada en psicomotrocitat i pedagogia sistèmica. Ha treballat a diverses llars d’infants del municipi i, durant cinc anys, ha estat la mestra d’una escola rural a la comarca d’Osona. El 2016, però, va decidir no començar el curs al seu centre i fer un voluntariat a Bolívia. Casanovas ha estat quatre mesos –de setembre a desembre– a la ciutat d’Oruro, situada a l’altiplà bolivià, on ha treballat a una escola per a infants amb necessitats especials de l’Associació Kuskan Jaku, guanyadora del premi Reina Sofia de Rehabilitació i Integració. La jove, veïna de Mas Rampinyo, ha ajudat a muntar una sala multifuncional de psicomotrocitat i ha fet nombroses formacions a professionals en aquest àmbit.

L'educadora Marta Casanovas amb un dels infants de l'escola d'Oruro
Com ha anat l’experiència a Bolívia? Quin balanç fa?
Estic molt contenta de tot el que he aprés. Ha estat una experiència molt enriquidora tant a nivell personal com professional. Ho recomano a tothom. Ha estat la primera vegada que he fet un voluntariat i crec que és una experiència que s’hauria de provar almenys una vegada a la vida perquè t’aporta molt com a persona. Estem acostumats a treballar a canvi de diners, però us asseguro que hi ha moltes altres coses que t’omplen molt més com un somriure, una abraçada o un agraïment.
 
En què ha consistit la seva feina a l’escola d’Oruro?
Hem aprofitat els diners del Premi Reina Sofia per comprar material de psicomotrocitat i adequar un espai com a sala multifuncional, on es poden fer sessions per a professionals i tallers amb les famílies.  També hem creat i reformat les aules de nadons. Però, sobretot, he fet molta formació a mestres, pares, mares…
 
Havia treballat alguna vegada amb infants amb necessitats especials?
No. Però abans de marxar m’he format i fet un voluntariat a una entitat d’aquí.
 
Què ha aprés?
M’han donat una gran lliçó de vida. He aprés que tenen capacitats diferents i que estan limitats per fer alguna cosa. Però conviuen amb la limitació i tiren endavant, no es veuen com a discapacitats. Des de fora es pot tenir un sentiment de ‘oh, pobres’, però ells no ho viuen així. Te n’adones que tots tenim limitacions i que, alguna vegada a la vida, no hem pogut fer alguna cosa. Jo, per exemple, sóc negada amb les matemàtiques. Cadascú tenim les nostres limitacions, és clar, que ells necessiten ajuda. 
 
Què els hi ha trasmés en les formacions que impartia?
Sobretot hem fet psicomotrocitat relacional i com posar-ho en pràctica a l’aula. Per exemple, com observar un infant, com adonar-se si existeix alguna anomalia en el seu desenvolupament. Allà treballen molt amb fitxes, no experimenten perquè és un luxe poder disposar d’un quilo d’arròs per jugar i experimentar. Els hem aportat idees i projectes perquè també ho puguin dur a terme tenint en compte la seva realitat perquè les necessitats i el desenvolupament de la canalla són iguals a tot arreu.
 
Com és la vida a Oruro?
És una zona amb recursos limitats. Quan vaig arribar, em va sobtar veure muntanyes de pedra al carrer, cases sense teulades… com si hagués passat un terratrèmol. Però de seguida t’arriba el caliu de la gent. Tenen moltes ganes de tirar endavant i estan molt agraïts de la nostra feina de voluntaris. Malgrat la seva pobresa, comparteixen el poc que tenen. Per fer-vos una idea, el sou és d’uns 200 bolivians, uns 30 euros al canvi.
 
Té pensat tornar-hi?
No m’ho he plantejat encara. Pot ser sí que faig un altre voluntariat, però ara en un altre país.
 
I la tornada a la seva escola bressol, a Terra Nostra, com ha estat?
Bé, també tenia ganes de tornar i veure la família, els companys, els infants, les famílies… Aquí tenim de tot, comparat amb ells, és clar, però ens falten recursos econòmics per millorar la qualitat de l’educació de 0 a 3 anys. Crec que l’escola bressol no està prou reconeguda ni a nivell salarial ni professional. Ni la gent ni les administracions li donen la importància que té. De 0 a 3 anys els infants s’estan construint com a persones i és bàsic l’educació que rep, ja sigui a casa com a l’escola.
 
Quin és el paper que ha de fer una educadora a l’escola bressol?
Hem de fer una feina de guies, perquè acompanyem els petits en el procés d’aprenentatge. Utilitzem una metodologia lliure perquè els infants aprenen a partir dels seus interessos i motivacions. Estem allà com a referents. La veritat és que estem contents amb els resultats. I també s’han de tenir molt en compte les famílies. Els valors que t’ensenyen a casa són únics.
 
Quins projectes de futur té?
Treballar amb les famílies el tema de la psicomotricitat i promoure els espais familiars. 
Seccions:

Deixa un comentari