‘El treball m’ajudarà a ser professional de l’handbol’
Als 16 anys, Josep Quirós és un dels jugadors d’handbol amb més projecció a nivell estatal. La passió per aquest esport li ve de família ja que la seva germana gran i els seus pares, així com altres familiars, han jugat a handbol en algun moment de les seves vides. Un any al planter del CH La Salle, en l’època d’aleví, li va valer per atreure l’atenció del BM Granollers, un dels clubs bressol d’aquest esport on el seu pare fa d’entrenador del planter des de fa una dècada. En tot aquest temps, aquest lateral esquerre o central d’1,87 metres d’alçada ha anat progressant a les categories inferiors fins arribar a ser juvenil. L’any passat, quan encara era cadet, va conquerir amb el seu equip la Copa Catalana i va certificar un any gloriós al Campionat d’Espanya guanyant la medalla de bronze i la de plata amb el seu club i la selecció catalana, respectivament. Aquest alt rendiment li ha permès entrar en dues convocatòries per jugar partits amistosos amb la selecció espanyola de promeses.
L’handbol sempre ha estat molt present a la teva família, però, curiosament, tu vas començar a jugar a futbol.
Sí, quan era petit no m’agradava l’handbol. Els meus amics jugaven a futbol i jo també ho vaig voler provar a l’EF Montcada. Vaig aguantar fins a l’edad d’aleví. Estava acostumat a veure els entrenaments i els partits del meu pare i vaig decidir provar l’handbol.
I des d’aquell moment, et va entrar el cuc per aquest esport.
Al nostre país i, comparat amb el futbol, el nostre és un esport secundari, però és molt més dinàmic. A mi el futbol em va arribar a avorrir perquè jo sóc molt mogut i a l’handbol estàs tota l’estona corrent. Tots defensem i tots ataquem. Animo la gent a provar aquest esport. A mi m’aporta força de voluntat, treball, constància i diversió.
Des de ben petit, vas cridar l’atenció del BM Granollers. Com és per dins aquest club que destaca per la seva bona feina amb el planter?
Al BM Granollers m’han ensenyat a ser bon company i a respectar els àrbitres i els rivals, jugant sempre al 100%. Em demanen que sigui puntual i que porti una vida ordenada per poder compaginar bé l’esport i els estudis.
Com ho portes? Trobas el temps necessari per estudiar i fer esport?
Els primers anys no sabia com compaginar-ho i les meves notes es van ressentir. Ara no, ja estic més adaptat a aquest ritme i les notes van millorant. També m’ha ajudat que estic fent 4t de la ESO a l’Escola Lleó XIII de Barcelona, on els horaris estan adaptats a joves esportistes i tinc tota la tarda lliure per estudiar i entrenar.
El teu pare està amb tu a Granollers. Com arriba a ser d’important la seva figura per a la teva progressió?
Està sent decisiva. Ell dirigeix un cadet femení i anem junts a entrenar perquè tenim els mateixos horaris. És una sort tenir al teu costat un tècnic del seu nivell que t’ajuda a veure els errors i que et diu què fas bé. Dintre del meu entorn més proper, ell és el que més m’ajuda.
Suposo que mai oblidaràs tot el que vas aconseguir al 2016, no?
Sí, va ser un any espectacular amb dues medalles al Campionat d’Espanya, tan a nivell de clubs com de la selecció catalana. Això em va permetre treure’m l’espina de quan era infantil i no em van convocar a última hora perquè havia faltat a un entrenament perquè estava malalt.
Això et va permetre entrar a dues convocatòries de la selecció espanyola de promeses, disputant dos amistosos a França i guanyant un torneig a Avilés.
Sí, encara recordo quan m’ho va dir en persona el seleccionador. M’acabava de fer mal al genoll a la final de consolació del Campionat d’Espanya de clubs, però vaig córrer a dir-li al meu pare, que encara es va emocionar més que jo!
Aquesta temporada, sent juvenil de primer any, està sent de transició. Què esperes obtenir en el futur?
Està sent una temporada complicada, perquè es nota molt, sobretot a nivell físic, la diferència entre l’etapa de cadet i juvenil. Un dels meus objectius, a nivell personal, és entrar el proper any a la selecció catalana juvenil per disputar el Campionat d’Espanya i tornar a formar part del nucli de jugadors que participen en entrenaments i amistosos de la selecció espanyola de promeses.
I a més llarg termini?
Vull anar poc a poc, cremant etapes, però, com tot jugador d’handbol, el meu somni és arribar a ser professional. A Espanya està complicat perquè el Barça fitxa els millors del món i tampoc és fàcil arribar al primer equip del BM Granollers. Però amb treball, tot es pot aconseguir. De fet, el meu veritable somni és jugar a Alemanya.
I si no arribes a ser professional, tens un pla B? Què vols estudiar?
No ho tinc clar, i encara tinc quatre mesos per endavant per decidir-me. El que tinc molt clar, tot i que vegades m’enfadi amb els meus pares quan m’ho diuen, és que els estudis han de ser la meva prioritat.
Tornaràs algun dia al CH La Salle?
Ara no ho veig perquè vull intentar arribar a ser professional i el meu lloc està a Granollers. Si no arribo, tinc molt clar que tornaré aquí, al costat de la meva gent, perquè no crec que hi hagi millor manera d’acabar una vida esportiva.
El Ple donarà suport al desdoblament de l’R3 d’acord amb la proposta de les plataformes PTP i Fem Vallès
El benjamí A del FB Montcada guanya la lliga de manera brillant quan encara falten sis jornades
La pluja respecta la Fira de Sant Jordi, que registra força afluència de públic
Gran paper dels clubs locals al Campionat Comarcal de Gimàstica rítmica
Tretze podis de l’EN Montcada a la quarta jornada del Campionat Comarcal de natació
