‘Fer exercici sense menjar sa pot ser un còctel perillós’

Com es prepara un per tornar a competir després d’estar 12 anys retirat?
Durant tot aquest temps m’havia dedicat a entrenar altres esportistes, però no sentia enveja perquè sabia que ja havia passat la meva etapa. Sempre he estat molt competitiu, però també he gaudit molt del procés de preparació i per això m’ajuda la meva feina perquè sempre he d’estar en forma. Una conversa amb les meves filles em va obrir els ulls. Em van preguntar per què no tornava a competir si disfrutava tant fent-ho. Per això vaig tornar, però només per fer culturisme perquè ja no tenia edat per fer acrobàcies arriscades.
I tres anys després, es va proclamar campió del món. S’ho esperava?
En aquest tipus de competicions no saps qui et posarà les coses més difícils perquè no és com l’atletisme, on cadascú té la seva marca. L’important és arribar amb bons punts de definició i, per això, és clau l’entrenament i l’alimentació. La sort que tinc és que jo sóc el meu propi preparador.
Pertany a una federació que promou el culturisme natural. Hi ha molt dopatge en aquest món?
Aquest esport està tacat perquè hi ha molts competidors, tot i que no tots, que fan servir substàncies. Em molesta que s’hagi d’especificar el concepte ‘natural’. Ningú parla de ‘futbol natural’. El dopatge està prohibit a totes les federacions de culturisme, però n’hi ha algunes on la seva utilització és ‘vox populi’. Jo participo en competicions on hi ha més control: es fan anàlisis i, fins i tot, es fan servir polígrafs. S’ha de promoure l’esport net. No critico als que fan servir substàncies artificials, però sí als que ho fan i competeixen contra els que ens preparem d’una forma natural.
S’ha de entrenar dur, però la bona alimentació també és clau, veritat?
Com qualsevol esport, s’ha de ser constant i tenir paciència, tant entrenant com amb l’alimentació, però no s’ha d’estar obsessionat. En el meu cas, menjo cinc vegades al dia, especialment verdura, ou i peix. Hi ha molts que es preparen menjant molta carn. No és el meu cas. La gent ho pot veure com un sacrifici, però a mi sempre m’ha agradat menjar sa. Això sí, quan estic fora del període competitiu, també em puc regalar petits plaers com beure’m una cervesa.
No és molt sacrificat?
A mi m’agrada. És la meva filosofia de vida. Si ho fas per obligació, no aguantes gaire. Estar en forma i menjar sa t’aporta beneficis a partir d’una determinada edat. Veig gent de la meva generació que ja comença a tenir problemes de salut. A mi també em pot passar, però no serà pels meus mals hàbits alimentaris.
I quantes hores entrena?
Quatre dies a la setmana durant una hora. Quan s’acosta una competició, i has d’estar en el pes adequat, intensifico l’entrenament fins a sis dies a la setmana. La preparació ha de ser suau. No cal que siguin tres hores diàries. Millor entrenar poc temps, però que sigui un treball intens i concentrat.
Per què creu que molta gent veu el culturisme amb una certa distància i d’una forma negativa?
Mai es pot generalitzar. Només podem jutjar quan experimentem alguna cosa en primera persona. És veritat que hi ha gent que entra en aquest món i s’obsessiona, però, en general, hi ha gent molt maca.
Ara hi ha un ‘boom’ de l’esport popular: running, spinning, pilates… Això és positiu per a la salut?
Ara faré una crítica al sistema. Està molt bé l’exercici, però s’ha de fer d’una manera progressiva, sabent quins són els límits del teu cos i acompanyant-ho amb bons hàbits alimentaris. Pot arribar a ser un còctel perillós i s’ha d’anar amb compte.
Es veu durant molt de temps anant al gimnàs, sigui o no amb l’objectiu de competir?
Sí. L’important és veure amb objectivitat les teves limitacions. S’ha d’assumir l’edat que tens a cada moment. No pots o, millor dit, no has de voler aspirar a fer la mateixa activitat física que feies quan eres més jove.
Quins reptes té per al futur?
Estic preparant un campionat internacional que es farà a Madrid a l’octubre amb l’objectiu de classificar-me per al Mundial que es disputarà a Boston dues setmanes més tard.