‘Perquè t’agradi el jazz t’has de deixar portar’

Nascut al 1962 al barri barceloní de Gràcia i veí de Montcada i Reixac des de fa 24 anys, Andreu Fàbregas és un gran coneixedor del jazz, una música que va descobrir de petit i que ha marcat la seva vida. Va fer estudis reglats de solfeig, piano i harmonia, i va decidir dedicar-se a divulgar aquest gènere i desmentir la creença que només és per a entesos i intel·lectuals. Als anys noranta, va començar a col·laborar a mitjans especialitzats com ‘La revista de Jazz’ i el programa ‘iJazz Club’ de l’emissora iCatfm. Al 2000, va posar en marxa l’espai ‘Camps de cotó’ a Montcada Ràdio que, durant l’estiu de 2009, també va emetre COM Ràdio. El mateix any, l’Associació de Músics de Jazz de Catalunya li va concedir el Premi Honorífic per la seva tasca com a divulgador, seguint les passes del seu mestre i amic, Juan Claudio Cifuentes, gran erudit del jazz mort al 2015. Fàbregas és una de les persones que ha participat en la seva biografia, publicada recentment.

Andreu Fàbregas, als estudis de Montcada Ràdio, emissora amb la què col·labora des de fa 17 anys fent el programa 'Camps de cotó'
Laura Grau

Quan comença el seu idili amb la música de jazz?
Al meu pare li agradava escoltar grans orquestres al tocadiscos de casa i, un dia, quan jo tenia 9 anys va portar un disc de Louis Armstrong. Em vaig enamorar d’aquella sonoritat, d’aquella brillantor…
El jazz és una música només per a iniciats?
No, en absolut. El jazz és més terrenal del que la gent s’imagina, però com qualsevol forma d’art, entrar-hi requereix un procés. Sí reconec que és la música que demana més col·laboració per part de qui l’escolta.
Què hem de fer perquè ens agradi el jazz?
Seure i escoltar-lo, però sense posar-hi  gaire  atenció, t’has  de deixar  portar i  ell  sol  et cridarà i et captivarà. Recomano començar amb les grans orquestres i, si pot ser, de forma cronòlogica.
Què distingeix el jazz de la música clàssica europea? 
El jazz neix de la fusió de la música popular dels africans que vivien als Estats Units i la música europea. Els negres aporten una qualitat rítmica que coneixem com el swing i la capacitat d’improvisar, ja que la seva música era com les seves vides, pura improvisació .
Quina ha estat la seva evolució?
El jazz sem­pre ha estat obert a les influències d’altres tradicions i ha evolucionat de la mà de grans genis. Quan vull ser didàctic, sempre faig aquesta explicació: Louis Amstrong el troba, Duke Ellington el fabrica, Charlie Parker el modernitza, Miles Davis l’intel·lectualitza i John Coltrane l’espiritualitza.
‘Camps de cotó’ neix d’aquesta vocació didàctica?
Sí, tenia ganes de compartir amb els altres la meva passió pel jazz. Li vaig posar aquest títol per recordar els esclaus negres que treballaven a les plantacions i que entonaven cants d’enyorança, anticipant el que seria el blues.
Quin balanç fa d’aquests 17 anys de programa?
Vaig intentar seguir la fórmula de programes de qualitat com els de R3, de RNE. Amb la perspectiva del temps, crec que el programa ha anat creixent i s’ha fet un lloc en el panorama radiofònic. A nivell personal, també m’ha donat moltes satisfaccions. Un dia un noi em va confessar que va fer el primer petó a la seva dona amb ‘Misty’, un tema que va descobrir al meu programa. I una oient em va dir que Thelonious Monk li agradava perquè tocava com un nen. Ni el crític de jazz més expert ho podria explicar millor. Només per coses com aquestes, ja paga la pena tot l’esforç.
Quina relació va tenir amb el crític de jazz ‘Cifu’?
Va ser el meu gran mestre i un bon amic. A la biografia que s’ha publicat sobre ell, explico com el vaig conèixer. Jo seguia el programa que feia a RNE i un dia li vaig enviar una carta opinant sobre un pianista que havia recomanat. Al cap d’un any, Cifu en persona em va trucar a casa per comentar la carta. No m’ho podia creure. Així va començar  la nostra amistat.  Ell em va treure la por i em va donar la confiança per fer el meu propi programa de ràdio.
Quina és la bogeria més gran que ha fet per amor al jazz?
Una vegada em vaig gastar 600 euros en discos en un sol dia, aprofitant la liquidació per tancament d’una botiga. Els guardava al cotxe i els duia a casa poc a poc perquè la meva dona no ho descobrís.
Té algun projecte entre mans?
Vull fer un cicle de xerrades al Cafè Colon de l’Abi per aproximar el jazz al gran públic.

Seccions:

Deixa un comentari