‘El bon jugador de pòquer sempre es posa límits’
Amb només 18 anys, aquest jove de Terra Nostra és el crupier més jove de Catalunya i de l’estat espanyol. Treballa des de fa tres mesos al Casino de Barcelona en el que és la seva primera feina remunerada, que compagina amb els estudis d’un grau superior de producció audiovisual i espectacles a l’INS Santa Eulàlia de Terrassa. Va ser seleccionat entre una seixantena de candidats després de superar un curs de formació específica per a crupiers, que valorava la capacitat per al càlcul mental, l’agilitat amb les mans i les habilitats socials. Tot i estar sotmès a una gran pressió –els crupiers no poden treballar més de 90 minuts seguits–, se sent afortunat perquè fa una feina que li agrada i cobra un bon sou. El que més l’ha sorprés de treballar en un casino és la diversitat de públic que hi va, amb gent de totes les edats i classes socials. La seva idea és estudiar Periodisme a la universitat sense abandonar la feina de crupier.
Com vas arribar a treballar com a crupier?
Estava buscant la meva primera feina i un amic em va dir que necessitaven gent al Casino de Barcelona per fer de crupiers. Em vaig apuntar al curs de formació, on èrem una seixantena de joves, i al final 15 ens vam quedar. He tingut molta sort perquè les primeres feines que vaig valorar, com les de cambrer o dependent de botiga, suposen un munt d’hores i estan molt mal pagades.
Per què creus que et van escollir?
Mai he estat bo en matemàtiques –el meu professor de l’INS La Ferreria no es creuria el que estic fent–, però tècnicament em van dir que se’m donava bé tallar fitxes, tirar cartes… He anat millorant a les operacions aritmètiques amb la pràctica. Ara ja sé desenvolupar una partida amb seguretat i m’he adonat que he progressat moltíssim en càlcul mental –tinc una aplicació al mòbil amb la qual practico sempre que tinc temps. A més de tenir cap i tècnica a les mans, també cal fer moviments nets i suaus.
Quina és la teva especialitat?
Actualment estic fent de crupier de Texas Hold’em No Limit, la modalitat més estesa de pòquer. També m’he format en Black Jack i Pòquer contra la Banca. I la meva idea és continuar aprenent altres jocs de sala.
Com van anar els primers dies?
Al principi tens molta pressió perquè no vols cometre cap error, però poc a poc vas agafant seguretat. Fins i tot, hi ha jugadors habituals que, quan et veuen novell, t’ajuden i et fan millorar. De fet, hi ha taules amb bon ambient i on m’ho passo molt bé. A més, si t’equivoques o hi ha algun conflicte, avisem els responsables de sala, que s’ocupen de resoldre la situació. A la formació, sempre et diuen que tu només ets ‘el notari’ de la taula, o sigui, dones fe del que passa, però no pots opinar.
És cansat mentalment?
Sí. Com la feina exigeix una gran concentració, no et deixen treballar més d’una hora i mitja seguida i hem de fer descansos de 15 minuts per refrescar-nos.
Els casinos que surten a les pel·lícules s’assemblen als de la realitat?
No gaire. Abans de treballar-hi, tenia una idea estereotipada dels casinos, on pensava que només hi havia gent gran i amb diners, però la realitat és molt diferent. Trobes persones de totes les edats i classes socials. Els més joves acostumen a participar a tornejos de pòquer, coneguts com ‘sit and go’, on la inscripció més barata és de 25 euros i pots jugar dues o tres hores amb fitxes sense valor. Després, els premis es reparteixen entre els que queden primers. Una cosa ben diferent són els jocs amb efectiu, on pots comprar fitxes per valor d’entre 100 i 1.000 euros. En aquest cas, el públic és més gran. En aquesta modalitat és on el Casino fa més diners.
Coneixes jugadors professionals?
Sí, són persones que viuen d’això. Saben que al pòquer el 90% de l’èxit depèn de la seva habilitat i només un 10%, de la sort. No acostumen a beure alcohol perquè han d’estar molt concentrats. A més, el bon jugador de pòquer sempre es posa límits.
Són supersticiosos els jugadors?
La majoria fa algun ritual de la sort com fregar la carta sobre la taula o tocar amulets. El més curiós que he vist és un Picatxu.
Treballes aquest estiu?
Sí. No tindré gaires dies de vacances i se’m gira molta feina perquè a l’agost està previst un campionat internacional de pòquer.
Nova secció de videopòdcast amb entrevistes a laveu.cat
El barraquisme centra la reunió de treball de les policies de cinc municipis
Mas Rampinyo viurà la seva Festa Major del 26 d’abril a l’1 de maig
El Ple donarà suport al desdoblament de l’R3 d’acord amb la proposta de les plataformes PTP i Fem Vallès
El benjamí A del FB Montcada guanya la lliga de manera brillant quan encara falten sis jornades
