‘Investigar el passat és com fer de detectiu’

La curiositat sobre com vivien els seus avantpassats, originaris de la Vallençana, va portar Xavier Colomé a investigar l’arbre genealògic de la seva família fins a remuntar-se al segle XVIII. Durant aquesta recerca personal, va néixer la seva afició per la història, però no la dels grans esdeveniments i batalles, sinó la de la gent corrent que rarament apareix als llibres. Al 2010, va acumular tant material, sobretot postals antigues –la seva debilitat–, que va decidir crear un blog a Internet amb el títol ‘montcadareixac.blogspot.com’, que avui dia té 250.000 visites, xifra força elevada si pensem que es tracta d’un espai divulgatiu sobre història local. La seva afició el va posar en contacte amb la Fundació Cultural Montcada, amb qui publica regularment articles a la seva revista ‘Quaderns’. Enginyer informàtic en una entitat financera, dedica el temps lliure a bussejar en arxius i hemeroteques, rescatant petits fragments del nostre passat com a poble.

Xavier Colomé dedica el seu temps lliure a rescatar la història local
Laura Grau
Com va sorgir la seva afició a la història local?
Al 2008, quan ja no vivia a Montcada –sóc fill de Mas Rampinyo, però visc al Prat de Llobregat des del 2004–, vaig començar a investigar com vivien els meus rebesavis a partir del testimoni del meu avi, que avui dia té 90 anys. La mare del meu avi es deia Rosa Riera i vivia en una masia de la Vallençana baixa coneguda com Ca la Roseta, que encara existeix. Estirant del fil, i amb l’ajut de Ricard Ramos i Josep Bacardit, de la Fundació Cultural Montcada, i d’Elisa Riera, vaig poder retrocedir fins al 1730. 
 
Déu n’hi do!
A partir d’aquí, vaig començar a buscar fotografies antigues perquè volia saber com era la Montcada dels meus avantpassats. I em vaig interessar especialment per les postals antigues que es van posar de moda a principi del segle XX, quan es normalitza la impressió en paper. Tinc col·leccions de diferents fotògrafs i estudis de Barcelona com Àngel Toldrà, Lucien Rosin i Litografia Thomas.
 
On i com les troba?
A mercats d’objectes antics, pàgines d’Internet, subhastes i també de particulars. Tinc vàries sèries completades i etiquetades, però sempre te’n falta alguna. El blog també m’ha permès disposar d’una àmplia xarxa de contactes amb cronistes, investigadors i estudiants. La col·laboració mútua sempre permet anar més lluny en la recerca de nous documents.
 
Per què decideix crear un blog? 
Volia donar sortida al material que havia trobat, sempre tenint present que sóc un aficionat i només pretenc donar a  conèixer pinzellades de la nostra història, dels fets que van transformar la vila i dels personatges que d’una manera o una altra van tenir alguna cosa a veure amb el nostre poble.
 
Quins fets li criden més l’atenció?
La Guerra Civil, sens dubte, és un dels capítols més foscos de la nostra història, sobre la qual encara queda molta feina a fer. Crec que la gent gran encara és reàcia a parlar d’aquest conflicte perquè hi ha ferides que no s’han tancat. També em fascina l’existència del Castell de Montcada i el llinatge dels Montcada, molt important en la història de Catalunya.
 
Quina secció del seu blog li agrada més?
La de ‘Postals punt de vista’. Fa cinc anys vaig començar una col·lecció de postals en color fetes per mi mateix en un exercici de nostàlgia, ja que ara ningú en compra ni n’envia. Intento retratar espais del poble des d’un punt de vista diferent a l’habitual. Les publico un cop al mes i compto amb col·laboracions externes, especialment per part de membres de l’Afotmir, com Cosme Oriol i Paco Soriano.
 
Té algun projecte per al futur?
Tinc pendent un encàrrec de la Fundació Cultural per fer un treball sobre Miquel Poblet, que era molt amic del meu avi. Tinc força material al meu arxiu, però em falta trobar el temps necessari per posar-m’hi. També m’agradaria fer alguna cosa sobre la història del Travimo. 
 
Quin serà el seu próxim article a ‘Quaderns’?
Una investigació sobre la fàbrica de Can Tuixans, de la Llagosta, i la masia del mateix nom que hi havia a Mas Rampinyo, a tocar de Can Milans. Vaig contactar amb un descedent de la família que viu a Madrid i he pogut accedir a un seguit de documentació inèdita. 
 
Què és el que més li agrada d’investigar el passat?
Rescatar de l’oblit fotografies i històries de persones anònimes, el testimoni de les quals acostuma a ser molt valuós. Investigar el passat és com fer de detectiu.
Seccions:

Deixa un comentari