SOCIETAT
ENTREVISTES
ESTHER GERBOLÉS, TÈCNICA DE LABORATORI DE RECERCA

'El país que no inverteix en recerca no avança'

Científica. Esther Gerbolés té una dilatada experiència en l’àmbit de la recerca científica. En l’actualitat, treballa a l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars i, anteriorment, ho havia fet a l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau i a la farmacèutica PalauPharma. Després de 25 anys en el sector, assegura que li encanta la seva feina perquè és dinàmica i té com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones, tot i que considera que també té aspectes negatius com la precarietat laboral. Gerbolés reconeix que la recerca és un treball sacrificat i mal pagat perquè els governs no inverteixen en investigació i lamenta que encara no s’hagin revertit les retallades pressupostàries arran la crisi econòmica. Per a aquesta montcadenca del barri de la Font Pudenta, les iniciatives solidàries com la Marató de TV3 són molt importants perquè han ajudat a tirar endavant projectes científics que no tenien finançament.
22/12/2017 - Sílvia Alquézar
En quin projecte està treballant en l’actualitat?
A l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars, com que és un organisme públic, ens dediquem a fer recerques que tenen per objectiu generar nous coneixements que ajudaran a la indústria farmacèutica a desenvolupar eines pel diagnòstic o resoldre problemes de salut. Al meu centre investiguem tot el relacionat amb les malalties cardiovasculars, la primera causa de mort al món desenvolupat abans que el càncer. Per la seva banda, les farmacèutiques es dediquen sobretot a desenvolupar els fàrmacs i comprovar si, per exemple, són eficaços, segurs o tòxics.
 
En què consisteix la seva feina?
La meva feina consisteix a fer cultius amb cèl·lules provinents de teixits sans o afectats d’alguna malaltia per veure les diferències entre elles i saber com actuen les ‘no sanes’ per desenvolupar alguna tècnica que, per exemple, freni o contribueixi a alentir la malaltia. Els cultius cel·lulars són com un hort, s’han de cuidar i donar-los de menjar cada dia per veure com es desenvolupen i evolucionen. El 20 de desembre em va arribar una mostra humana i, és clar, si no vull que se’m mori, hauré de venir a cuidar-la durant les festes de Nadal. És una feina molt dinàmica, però força sacrificada. 
 
És important treballar amb mostres humanes?
Sí. Sempre aconsello firmar el consentiment per donar a la ciència els teixits o òrgans que s’han extirpat després d’una intervenció quirúrgica. Nosaltres, amb aquest material, podem fer les nostres recerques i contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones. Abans la gent es moria d’una grip però, si no s’hagués investigat, això continuaria passant.
 
En l’actualitat, quines són les investigacions que compten amb més finançament?
Ara s’inverteix sobretot en temes relacionats amb el càncer i l’Alzheimer.
 
Li agrada la seva professió?
M’encanta! Sobretot m’agrada perquè penso que el que faig servirà perquè la gent visqui millor i pateixi menys. La nostra feina sempre és a llarg termini, perquè els resultats de les investigacions no són immediats i potser el que estem fent ara no veurà la llum fins d’aquí a 10 anys. La recerca és cara, però necessària.
 
Els governs inverteixen prou diners en recerca?
No, som la germaneta pobra. És una llàstima perquè el país que no inverteix en recerca no avança. L’arribada de la crisi va fer molt de mal al sector, perquè molts projectes es van quedar sense finançament. Malauradament, encara no ens hem recuperat de les retallades. La majoria del personal que es dedica a la investigació té contractes d’obra i servei perquè es treballa per projectes i, sovint, amb sous baixos. Perquè us feu una idea, alguns no superen els 12.000 euros a l’any. També vull aprofitar aquesta entrevista per trencar estereotips de gènere, ja que molta gent pot tenir la imatge que la investigació és cosa d’homes i no és així, ja que les plantilles estan formades majoritàriament per dones. 
 
La fuita de cervells és un fenomen molt habitual?
Sí. La precarietat laboral els obliga a marxar a d’altres països en què sí s’aposta per la recerca. És una pena perquè durant molts anys s’han format a casa nostra, però no els queda una altra opció. De vegades, alguns continuen aquí si tenen la sort de treballar en un projecte subvencionat per la Unió Europea. 
 
Què li semblen les iniciatives solidàries com la Marató de TV3?
Estan molt bé perquè contribueixen a difondre la importància d’invertir en la investigació científica. Alguns dels projectes en què he treballat s’han beneficiat d’aquests diners recollits per la televisió catalana. És una bona iniciativa que ja està molt arrelada al nostre territori.
654 visites
Esther Gerbolés fa 25 anys que treballa en l'àmbit de la recerca científica
Esther Gerbolés fa 25 anys que treballa en l'àmbit de la recerca científica.
Foto: Olaya García

Publicitat

JOSE É ANTONIO MARTÍN, voluntari de Càritas Montcada
MOHAMED LAMIN I MIREIA SANZ, vacances en pau
SERGIO GONZÁLEZ, jugador de futbol sala
ESTHER GERBOLÉS, tècnica de laboratori de recerca
MARGARIDA GARCÍA, filla d'una víctima del franquisme
HÈCTOR MUÑOZ, ballarí i coreògraf
COMUNICA'T
Contacta amb nosaltres al telèfon
(+34) 935 726 474
o envia'ns un correu electrònic a som@laveu.cat
MAPA WEB
PARTICIPA

Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.