‘Les biblioteques fan una tasca de cohesió social’

Experta en literatura infantil i juvenil, la nova directora de la Biblioteca Elisenda, de 35 anys, està convençuda que l’amor als llibres s’ha d’inculcar des de la infància. Per això s’ha proposat revolucio­nar la sala infantil aprofitant els coneixements adquirits durant la seva etapa com a directora de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa de Parets, l’única especialitzada en nens i joves de Catalunya. Ruiz, que també es llicenciada en Medicina, considera que la lectura és una eina de desenvolupament personal i de llibertat individual indispensable. Al 2016 va fer una estada de set mesos a Nova York per conèixer com treballen amb els joves tres biblioteques públiques de la ciutat americana. Defensa el paper d’aquests equipaments com a elements de cohesió social en una societat on cada vegada hi ha més desigualtats i aposta per teixir complicitats amb col·lectius i entitats locals per apropar-se a la comunitat i convertir-se en un referent.

Gisela Ruiz, directora de la Biblioteca Elisenda, a la secció infantil
Laura Grau

Com podem fer que un nen sigui un futur adult lector?
Un nen esdevindrà lector si hi ha tres agents que juguen aquesta partida: la família, l’escola i la biblioteca. Fa poc hem ampliat les Hores del Conte, que ara són setmanals, i que pretenen reforçar els vincles entre l’infant i l’adult a través de la lectura. Insistim en l’oralitat, ja que la veu és un element que transmet emoció, passió i amor. Les cançons, els jocs de falda, les moxaines i els contes senzills també són recursos que cal potenciar amb els nadons. 
Com atraure el públic jove?
A les visites escolars de primària, hem introduït el joc perquè els nens descobreixin totes les possibilitats de la biblioteca i es quedin amb ganes de tornar. Pel que fa a secundària i més grans, cal adequar espais de la biblioteca a les seves necessitats i consolidar un programa d’activitats atractiu.
Quines altres fites es planteja?
Volem apropar-nos a la comunitat, teixint complicitats amb entitats i col·lectius locals. Per exemple, hem posat en marxa el Club Llegir Teatre en constatar que a Montcada hi ha  12 grups de teatre amateur. També hem iniciat col·laboracions amb diferents departaments municipals com Cooperació, Serveis Socials i Promoció Econòmica per ampliar el nostre ventall d’activitats.
Es promociona prou la lectura des de les institucions?
La lectura és una eina essencial de creixement personal i lli­bertat individual. Si es promocionés la lectura tant com l’esport, tindríem un país molt més cohesionat. Trobem inaudit que una escola no tingui gimnàs, però, en canvi, no passa res si no té biblioteca. A països com França, amb una important producció de literatura infantil i juvenil, les llibreries, les editorials i el món educatiu treballen conjuntament per promoure la lectura des de la infantesa. Aquí ho cremem tot per Sant Jordi! Queda molta feina per fer.
Quin futur li espera als llibres en format paper?
No crec que desapareguin. De fet, el llibre digital no acaba d’arrencar en les xifres de vendes, ni tampoc el servei de prèstec digital eBiblio, pel qual es va apostar molt. Finalment, veiem que la lectura no depèn del format, sinó de com ens eduquen des de petits.
Internet ha desbancat les biblio­teques com a espais de recerca?
És cert que podem trobar molta informació a la xarxa, però hi ha continguts relacionats amb l’art, la filosofia i la literatura que només existeixen en format paper.  
És això el que més s’ha de posar en valor de les biblioteques?
Jo crec que en una societat cada vegada més desigual, el que més s’ha de reconèixer i potenciar és la tasca de cohesió social que fan, garantint l’accés de totes les persones al coneixement i les noves tecnologies. Tendim a pensar que tothom disposa de llibres, dispositius electrònics i Internet a casa seva, però la realitat és ben diferent.
Com adaptar les biblioteques als nous temps? 
Una de les vies en què s’està treballant és que també siguin espais on els usuaris puguin experimentar i generar coneixement. En el marc del programa Bibliolabs de la Diputació, estem oferint classes de robòtica. Però l’objectiu, a mig termini, és treballar amb la comunitat perquè siguin els seus membres els qui proposin les activitats a fer.
Per què va estudiar Medicina? 
Perquè m’interessava aprofundir sobre la inteligència artificial apli­cada a la recuperació d’infor­ma­ció. També em vaig proposar investigar si existeixen canvis significatius en el funcionament del cervell quan la lectura és analògica o digital. Espero poder-la fer algun dia.

Seccions:

Deixa un comentari