NOTICIES
ENTREVISTES
LAURENT COHEN, ACTIVISTA JUEU PER LA PAU A PALESTINA

'Hem de trobar la manera de tornar a viure junts'

És un dels fundadors de l’Associació Catalana de jueus i palestins-JUNTS, que denuncia l’ocupació del territori palestí per part de l’Estat d’Israel des de fa més de setanta anys. També forma part de la Xarxa Internacional Jueva Antisionista IJAN, que defensa la campanya Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) contra Israel, una iniciativa sorgida de la societat civil palestina. Cohen, que va néixer a París fa 58 anys, prové d’una família jueva originària d’Egipte –on històricament han coexistit diferents comunitats religioses–, que va emigrar a França arran de la creació de l’Estat d’Israel, l’any 1948, davant de la incertesa del nou escenari polític al Pròxim Orient. Educat en la tolerància religiosa, alerta de la confusió entre judaisme i sionisme, el moviment nacionalista que reivindica la creació d’un Estat propi per als jueus. Parla sis idiomes i treballa com a traductor i intèrpret. Va arribar a Catalunya fa 27 anys i en fa 2 que viu a Montcada i Reixac.
25/05/2018 - Laura Grau

Com viu la seva condició de jueu? 
No vaig tenir una educació religiosa molt profunda. Només anava a la sinagoga per a les grans celebracions. El meu pare em va ensenyar tant sobre el judaisme com el cristianisme i l’Islam, perquè per a ell, la tolerància religiosa era molt important. Per això, tot i no ser religiós, no puc acceptar que en nom del judaisme s’estiguin cometent tantes atrocitats.
Quin és el missatge de JUNTS?
Volem conscienciar la societat catalana que el que passa a Palestina no és un conflicte, sinó una ocupació i una colonització que vulneren els drets humans i polítics de la població palestina. Estem davant d’un govern d’extrema dre­ta que considera legítim matar palestins i que té el suport dels Estats Units, on hi ha un lobby prosionista molt poderós. Tanmateix, una part de la joventut americana jueva no se sent identificada amb les polítiques d’Israel i es mobilitza activament en moviments com IJAN o JVP (Jewish Voice for Peace).
Fins quan hem de retrocedir en el temps per trobar l’origen de tot?
Per entendre el que passa hem de remuntar-nos a la fundació del sionisme, un moviment nacionalista que va néixer a final del XIX per donar resposta a les necessitats de la incipient burgesia jueva europea. El seu fundador, Theodor Herzl, va voler substituir el judaisme –una religió basada en la Torà– per un nacionalisme que reivindicava un Estat propi. La declaració de Balfour, promoguda pel govern britànic ara fa 100 anys, va prometre la creació d’una llar nacional per al poble jueu a la Palestina històrica –que aleshores formava part de l’imperi otomà. L’únic ministre jueu d’aquell govern ja va alertar que s’estava cometent un gran error que comportaria greus conseqüències. Ningú li va fer cas i ara estem on estem.
Per què no hi ha més veus crítiques dintre de la societat israeliana?
És una societat colonial molt fracturada socialment, on hi ha racisme entre els jueus blancs originaris de països d’Europa, que ocupen la part més alta de l’escala social, i els provinents de països àrabs i africans, a la més baixa. Però hi ha una  cosa que els uneix: l’opressió als palestins. Mentre siguis colon, encara que visquis en la pobresa i pateixis discriminació, sempre estaràs millor que l’autòcton. La majoria de la societat israeliana ignora i, fins i tot, nega el que passa perquè ningú no està disposat a renunciar als seus privilegis. La tensió que genera l’ocupació impedeix que els ciutadans siguin crítics i fa que s’aferrin al discurs victimista de l’antisemitisme.
Quin paper juga Europa?
Manté una posició ambigua i, sovint, còmplice amb Israel i les seves polítiques d’apartheid, com demostra la falta d’una condemna clara i unànim de les últimes matances de la població civil de Gaza per part de l’exèrcit israelià.
Hi veu alguna via de solució del conflicte a mig o llarg termini?
La solució dels dos Estats o la divisió de territoris ha mort. Alguns intel·lectuals palestins i jueus pensen que la solució passa per la creació d’un Estat laic i democràtic on convisquin les tres religions i hi hagi igualtat de drets. Avui dia la població jueva té més drets que la palestina i alguns polítics ho justifiquen amb la religió. Això és una impostura. Hem de trobar la manera de viure junts, tal com ho van fer durant segles a Palestina musulmans, jueus i cristians. 
Té esperances que hi hagi canvis?
Confio que arribarà el dia que les generacions futures demanin explicacions als seus avantpassat sobre què van fer amb els palestins, tal com va passar a Alemanya i a Sudàfrica.

682 visites
Laurent Cohen té 58 anys i treballa com a traductor i intèrpret
Laurent Cohen té 58 anys i treballa com a traductor i intèrpret .
Foto: Laura Grau

Publicitat

Óscar Campos, activista de l'Asociación CJD
ENCARNA FERNÁNDEZ, educadora infantil
JESÚS CLARAMÓN, coordinador de Montcada Aqua
ANDREA M. AGUDELO, dona transgènere
LAURENT COHEN, activista jueu per la pau a Palestina
MIREIA SEUBA, coach d'aprimament
JOSÉ ANTONIO MARTÍN, voluntari de Càritas Montcada
MOHAMED LAMIN I MIREIA SANZ, vacances en pau
SERGIO GONZÁLEZ, jugador de futbol sala
ESTHER GERBOLÉS, tècnica de laboratori de recerca
COMUNICA'T
Contacta amb nosaltres al telèfon
(+34) 935 726 474
o envia'ns un correu electrònic a som@laveu.cat
PARTICIPA

Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.