'Sempre he estat una dona en un cos d'home'

Quan va descobrir que no se sentia còmoda amb el sexe que li havien assignat? 
Des de petita sentia que era diferent dels altres nens. Em sentia atreta pel món de les nenes, però m’obligaven a jugar a futbol, que  no m’agradava gens. Sempre que podia jugava d’amagat amb les Barbies de les meves cosines. Les meves àvies, que em van criar mentre la meva mare estava a Catalunya, eren molt convencionals i no ho haguessin permès de cap manera.
Com la feia sentir haver-se de comportar com un nen?
Estar fingint sempre que era una altra persona em feia estar enfadat amb el món i sentir molta ràbia. En la meva joventut vaig jugar el paper de gai i, fins i tot, vaig tenir una parella, però no va funcionar.
En qui moment pren la decisió de fer el trànsit d’home a dona?
Fa dos anys vaig viure una etapa de travestisme. Em sentia còmoda vestida de dona, però em generava un conflicte amb mi mateixa i amb els altres. Finalment, per recomanació d’uns amics, vaig acudir a professionals.
De quina manera la van ajudar?
Em van dir que tenia disfòria de gènere, és a dir, que sempre he estat una dona en un cos d’home.Jo desconeixia que existien persones que feien la transició d’un sexe a l’altre. Quan vaig tenir tota la informació, vaig iniciar el tractament hormonal, tot just ara fa cinc mesos.
Està contenta d’aquesta decisió?
És la millor que he pres a la vida. Quan vaig començar a ser jo mateixa com Andrea, el meu antic jo, Cristian Andrey, va quedar com una etapa més de la meva vida. Ho comparo amb un renaixement o una metamorfosi, en què per fi pots sentir-te lliure. 
Com és la seva nova vida? 
Ara cada dia ja no és una lluita, sinó un aprenentatge i un descobriment del meu nou jo. A més, des que he recuperat l’amor propi, em cuido més en tots els sentits. Faig esport i també m’he fet vegana, perquè he comprovat que quan no prenc aliments d’origen animal, tinc més energia. La meva ment s’ha obert tant que puc enamorar-me de qualsevol persona, ja sigui un home o una dona.
Té previst passar pel quiròfan?
Encara no sé si faré cap operació de reassignació de sexe. De moment, amb només 5 mesos de tractament, estic contenta dels resultats. No crec que per tenir uns pits més grans o una vagina, et sentis més dona, però entenc que hi hagi persones trans que ho necessitin. En qualsevol cas, han de passar entre 2 i 3 anys per poder-te operar.
Quin és el proper pas?
Ara l’objectiu és aconseguir el meu nou DNI i la meva primera feina com a dona. Encara tinc la documentació antiga i hauries de veure la cara de sorpresa que posa molta gent quan el mira. Al principi em molestava, però ara no m’importa donar explicacions. Si, tot i així, no m’accepten, ho entenc. Caldria treballar aquests temes des de l’escola per poder erradicar el desconeixement que encara existeix.
També ha començat a fer activisme LGTBI.
Sí. Col·laboro amb un col·lectiu de Barcelona. Participo en grups de persones trans que comparteixen experiències i, aviat, faré un curs sobre com actuar en casos de transfòbia o homofòbia. També m’estan orientant a nivell laboral.
Té algun projecte en marxa?
Estic escrivint un llibre sobre tot el que he viscut, on també explico l’abús sexual que vaig patir quan tenia 9 anys i sobre el que no he pogut parlar fins ara. Espero que la meva experiència pugui ajudar d’altres persones trans.