‘L’escola bressol és una etapa bàsica de l’educació’

Passió pels infants. La vida d’Encarna Fernández està lligada a la història de les escoles bressol al municipi. Després de 40 anys com a educadora infantil, aquesta veïna de Terra Nostra es va jubilar el passat mes de juliol a l’EBM Font Freda. Durant la seva trajectòria professional, Fernández ha viscut l’inici de les llars d’infants, quan eren totes privades, fins a la creació de la Xarxa d’Escoles Bressol Municipals, impulsada per l’Ajuntament. L’evolució ha estat positiva ja que s’ha passat d’uns centres elitistes, als quals només podien accedir les famílies amb més recursos econòmics, a un projecte que posa en valor l’educació de 0 a 3 anys i que, tot i que no és gratuït, té en compte les especificitats de cada unitat familiar. El camí no ha estat fàcil, amb nombroses mobilitzacions i protestes davant de les administracions en defensa d’una educació bressol digna, pública i de qualitat.

Encarna Fernández ha treballat 40 anys a l'educació bressol del municipi
Sílvia Alquézar
Quatre dècades treballant en l’educació amb infants de 0 a 3 anys. Quin balanç fa?
És molt positiu però, sobretot, me’n porto l’estimació de totes les persones que he conegut al llarg d’aquests 40 anys de professió. Estic molt agraïda a tota la gent que, d’alguna manera o una altra, ha participat i contribuït a crear i consolidar l’educació bressol al nostre municipi, especialment a les famílies que es van mobilitzar i ens van donar suport en les nostres reivindicacions als anys 80 i 90.
 
Com van ser els inicis?
Difícils, com tot. Vaig començar a treballar en aquest món al 1978, a una escola privada que es deia Baldufa, al carrer Domènech Fins. Després, un grup de pares i mares vam muntar la cooperativa Rondinaires, al carrer Clavell. En aquella època hi havia tres escoles bressol, totes privades, amb molts problemes de finançament i molta precarietat laboral. L’Ajuntament ens va donar un cop de mà per crear una cooperativa i, després de moltes mobilitzacions i protestes davant del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, vam aconseguir el curs 1982-83 un conveni a tres bandes –famílies, Ajuntament i Generalitat– que ens va permetre iniciar una nova etapa amb millors condicions laborals i quotes més baixes. Però, al 1998, Ensenyament trenca l’acord en argumentar que era l’única escola de Catalunya que funcionava així. Ens vam tornar a mobilitzar, però en aquesta ocasió no vam aconseguir els nostres objectius i vam passar a formar part del grup d’escoles que rebien una subvenció anual per part de la Generalitat. La tercera i actual etapa va començar el curs 2007-2008, quan l’Ajuntament va apostar per la municipalització de la cooperativa i va crear la Xarxa d’Escoles Bressol Municipals, formada per cinc centres amb 269 alumnes.
 
Tota una odissea. Ara podem parlar d’una educació bressol de qualitat?
Sí, tot i que sempre ens agradaria disposar de més recursos per poder fer més projectes. Ja es comença a donar importància a aquesta etapa educativa, no hem d’oblidar que és la primera i és fonamental.
 
En quin sentit?
És la primera vegada que els infants passen una estona lluny dels seus pares i mares i és un tràngol difícil. Els donem, sobretot, molt d’amor. També els ensenyem hàbits com menjar i rentar-se sols, posar-se la jaqueta, fer el pipi o la caca al lavabo i relacionar-se amb altres infants. L’escola bressol ja és només un espai on deixar els infants durant unes hores, sinó que ha passat a estar considerada com una etapa important de l’educació, el desenvolupament i el creixement de la canalla.
 
Durant aquests 40 anys, ha canviat molt el perfil de les famílies?
Sí, en els inicis eren famílies amb recursos econòmics que deixaven l’infant perquè la mare treballava, que eren poques, o bé havia de fer alguna gestió. A mesura que la dona s’ha incorporat al mercat laboral, ens hem trobat més demanda, tot i que no ha estat fins que l’administració ha apostat per les ajudes i la tarifació social, amb quotes adaptades a cada situació econòmica, que no s’ha arribat a una gran diversitat de tipologia de famílies. 
 
Amb què es quedaria de la seva vida a l’escola bressol?
Els infants són molt agraïts i sincers i et donen molt. I un fet molt graciós i significatiu és que abans em deien mama i ara ja em veuen més gran i em diuen iaia. M’encanta! És una relació molt intensa i bonica que no està pagada amb diners.
 
Què farà a partir d’ara?
Descansar, però no perdré el contacte amb les educadores i els infants perquè aquest món és la meva vida.

Deixa un comentari