‘La màgia del teatre resideix en la feina d’equip’

Nascut a Drancy (França) fa 59 anys, Robert Navarro, veí de Terra Nostra, acaba de rebre el Premi Dalmau 2018 en reconeixement a la seva tasca com a escenògraf en el món del teatre local amateur, on també ha fet d’actor ocasionalment. Format a l’Escola Massana, ha dissenyat els decorats i elements d’atrezzo d’una dotzena d’espectacles de grups com Els Titelles, Dèria Teatre, Tea345 i l’Aula de Teatre. Una altra mostra del seu talent creatiu són les espectaculars carrosses amb què desfila la comparsa Endansa a la Rua de Carnaval. De la seva trajectòria, Navarro destaca les bones estones compartides amb els companys durant els assajos i, en el cas dels espectacles humorístics d’Els Titelles –el seu grup de referència–, la capacitat de fer riure al públic. Els qui el coneixen saben que mai té un ‘no’ quan li proposen participar en un espectacle perquè crear decorats és la seva gran passió.

Robert Navarro, amb el premi Dalmau 2018 per la seva faceta com escenògraf i actor
Laura Grau

Com és que va néixer a França?
Els meus pares eren de Montcada, però hi van emigrar per raons econòmiques. Per això vaig néixer al poble de Drancy, on vaig viure fins als 9 anys. Conservo molts bons records de l’escola on anava, molt diferent de la d’aquí, on encara hi havia càstigs físics.
A què es dedica professio­nal­ment?
Quan era jove, vaig ser un dels fundadors de la cooperativa de Joves Cuiners Nyam-Nyam, que vam posar en marxar a Montcada amb la mediació de l’Ajuntament per portar els primers menjadors escolars. Actualment treballo a la indústria càrnica.
Com va començar la seva afició a l’escenografia?
Els meus inicis estan vinculats a la Nit Boja de la Festa Major de Terra Nostra fa 25 anys, quan les meves filles eren petites. L’organització em va demanar que fes les màscares del musical ‘El Rei Lleó’. A partir d’aleshores, cada any feia escenografies per a diferents grups, com Els Titelles, a qui he fet els decorats de la majoria d’obres i amb el que vaig pujar per primera vegada a l’escenari. 
L’atrau el món de la interpretació?
Tot i que m’ho passo bé, prefereixo el món de l’escenografia. Això de memo­ritzar un text i dir-lo davant de tanta gent em posa nerviós. En canvi, gaudeixo molt les hores que passo dissenyant i construint decorats.
És autodidacta o ha fet formació?
Des de la infància sempre m’han agradat les manualitats i,  després d’acabar el batxillerat, vaig fer Arts i Oficis a l’Escola Massana de Barcelona. Amb els coneixements tècnics i una mica d’imaginació, intento contribuir a fer possible la màgia del teatre.
Quin procés segueix a l’hora de crear una escenografia?
Treballo sempre a partir de les indicacions del director i les seves necessitats. I com el pressupost és limitat, aposto per reciclar materials en lloc de comprar-los.
De quin muntatge n’està més orgullós?
La meva primera gran escenografia va ser per a ‘El diari d’Anna Frank’, del grup Tea345, al 2007. I la que recordo especialment va ser la de ‘La corte del faraón’, de l’Aula de Teatre, al 2014, on vaig fer per primer cop una estructura giratòria.
Què significa per a vostè rebre el Premi Dalmau? 
Ha estat una alegria molt gran, sobretot perquè aquest any reconeix la feina de les persones que estem darrera de l’escenari. Figures com els escenògrafs, els maquilladors, els responsables del vestuari o els tècnics de llum i so no són mai visibles, però són essencials.  Amb això vull dir que la màgia del teatre rau en la feina d’equip, com passa en molts altres àmbits de la vida.
La seva altra gran passió és el Carnaval, on hem pogut veure moltes creacions seves.
Sí, sempre m’ha agradat col·la­borar amb el Carnaval, perquè no deixa de ser un gran espectacle al carrer. Vaig començar fent les carrosses per a l’AMPA de l’escola Mitja Costa i per a l’AV de Terra Nostra, amb qui vam guanyar alguns premis a la Rua de Montcada. Des de fa 7 anys, també faig les carrosses de la comparsa Endansa de l’escola Eva Nieto, tasca que m’agrada molt i que també m’ha donat moltes satisfaccions. 
Amb una trajectòria de 25 anys al teatre amateur, deu tenir moltes anècdotes.
Els millors moments els he viscut durant els assajos, sobretot amb Els Titelles. No se m’oblidarà mai l’assaig d’una Nit Boja, en què havíem de fer l’striptease del film ‘Full Monty’ i les nostres dones, que feien de públic, no podien parar de riure. 

 

Seccions:

Deixa un comentari