‘La gent gran també ha de tenir objectius a la vida’

Envelliment actiu. Paco Martínez és un exemple de com viure de forma activa el que es coneix com la tercera joventut. Als seus 76 anys d’edat, fa natació i aquagym al Montcada Aqua i va a balls de saló i en línia al Casal Cívic de Montcada, on va ser president durant gairebé 10 anys, fins al 2016, de l’associació de gent gran de l’equipament, ubicat al parc Salvador Allende. A més, és activista de la Marea Pensionista i cada dilluns assisteix a la mobilització de Barcelona en defensa d’unes pensions dignes. També participa en el projecte que l’Ajuntament ha posat en marxa per dissenyar un pla d’actuació que tingui en compte les necessitats de la gent gran. Martínez tampoc es perd cap festa adreçada al seu col·lectiu perquè, per a ell, és molt important mantenir el bon humor i les ganes de viure.

Paco Martínez va ser president de l'associació de gent gran del Casal de Montcada i Reixac durant vuit anys
Sílvia Alquézar
Per què és important viure un envelliment actiu?
Perquè una persona activa està més àgil i el seu cos i la seva ment funcionen millor. Jo no he tingut una vida fàcil, però intento mantenir el bon humor i les ganes de viure. Crec que, quan una persona es jubila, no ha de perdre la il·lusió i ha de tenir objectius que donin sentit a la seva existència.
 
Montcada és una ciutat amiga de la gent gran?
Cada vegada es fan més activitats i es donen més serveis adreçats a la gent gran, però encara hi ha moltes necessitats. Les administracions haurien d’invertir més recursos per garantir-nos una vellesa digna. 
 
Què n’opina de les pensions?
Són del tot insuficients. La Constitució recull que s’han de garantir unes prestacions que permetin a les persones grans viure amb dignitat, però això no es compleix. Com és possible que les vídues cobrin només el 60% de la pensió, quan tenen pràcticament les mateixes despeses que quan vivia el marit? 
 
Quines altres qüestions considera que cal reivindicar?
Per exemple, la manca de residències públiques, a Montcada no n’hi ha cap, i de centres de dia. També eliminaria el copagament dels medicaments, que va ser una de les mesures que es van aplicar durant les retallades. En molts casos, els medicaments se’n porten mitja pensió, perquè n’hi ha molts que no entren per la seguretat social. D’altra banda, considero que alguns serveis com el d’odontologia i podologia també haurien de ser gratuïts.
 
Quins records té de l’etapa en què va ser president de l’entitat de gent gran del Casal de Montcada Nova?
Va ser una època molt intensa. Vam introduir noves activitats com, per exemple, la informàtica. Nosaltres èrem els monitors. Havíem anat a les classes que feia l’Ajuntament al Casal de la Mina i vam voler compartir el que havíem aprés amb la resta de socis de la nostra entitat. Era un nivell bàsic, per saber enviar un correu electrònic, guardar documents i fotografies o escriure un text. Primer fèiem les classes a una sala que ens va cedir l’Ajuntament a la Casa de la Vila. Com que van ser un èxit total, vam haver d’ampliar l’espai. Aleshores, ens vam traslladar a la biblioteca i, des del 2013, existeix una aula oberta d’informàtica al casal. M’agradaria destacar el gran suport que vam rebre de l’Ajuntament per tirar endavant la iniciativa.
 
Destacaria alguna altra activitat?
Sí, vam recuperar els balls de saló i en línia; vam fer viatges, excursions, festes, exhibicions de fi de curs i sessions de ball els diumenges a la tarda. Ah! I em deixo les classes de català amb el Servei Local de Català. Ens ho passàvem molt bé amb Marta Lluís, la professora.
 
Hi ha força participació a les diferents activitats?
Hi ha gent, però també n’hi ha molta que es queda a casa, sola. Jo els hi diria que vinguessin, que fer alguna activitat és molt bo per a la salut, ja que es fan amistats, es comparteixen experiències i ens ho passem molt bé.
 
Què li sembla que ara el casal sigui un centre cívic obert a tota la població?
Em sembla molt bé, és una manera d’aprofitar millor l’equipament i potenciar les relacions intergeneracionals. Un bona idea que està funcionant, ja que cada vegada es veu més gent jove al Casal.
 
La gent gran està ben considerada?
Amb la gent gran s’ha de ser tolerant i tenir paciència perquè som d’una altra generació, d’un altre món, amb uns valors i uns hàbits diferents. La majoria vam començar a treballar molt joves, hem patit bastant i, tot i que de vegades ens repetim una mica, la nostra opinió també és important i necessària per construir una societat més justa per a tothom.
 
Seccions:

Deixa un comentari