CULTURA
ENTREVISTES
ÀLEX MESA, FILÒSOF I ESCRIPTOR

‘La vida de la gent està feta de petits instants’

La filosofia, l’humor i la literatura són per a Àlex Mesa tres puntals indestriables de la seva vida. Llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona està preparant el seu doctorat amb una tesi sobre l’humor com a fenomen universal, mentre treballa com a becari a la mateixa facultat i fa conferències en diferents simposis i convencions. Amb només 17 anys, va estrenar el seu primer programa a l’emissora local Montcada Ràdio, on dona sortida a la seva debilitat per l’humor absurd, amb títols tan suggerents com ‘Sueños orgiásticos’ o l’actual ‘La República de Schrödinger’ (els dimarts, a les 21h). Ara, amb 30 anys, ha decidit publicar la seva primera novel·la ‘Perder el tiempo’ (Editorial Círculo Rojo), una reflexió sobre la vida amb tocs filosòfics i trets biogràfics protagonitzada per una parella i el seu gos. La presentació tindrà lloc el 13 de desembre a les 19h a la Biblioteca Elisenda de Montcada.
30/11/2018 - Laura Grau

Per què vas triar l’humor com a tema de la teva tesi?
M’havia adonat que la meva vida girava bastant entorn de l’humor. Les meves primeres incursions a Montcada Ràdio, amb un programa de música hip-hop, van evolucionar ràpidament cap a l’humor. L’empenta definitiva me la va donar un professor de la licenciatura quan em va dir que era un tema que no s’havia tractat seriosament, ni des de la filosofia ni des de cap altra disciplina.
Què has descobert després de la teva investigació?
Doncs que parlar d’humor és molt més seriós del que en principi pot semblar, sobretot quan ens fixem en la seva controvertida relació amb el poder a llarg de la història. L’humor molesta perquè posa sobre la taula un límit que ja hi és i que els que manen no volen veure i perquè no es pot combatre, –no és ni de dretes ni d’esquerres–, sinó que tracta de fer riure sobre aquells que pensen que estan per sobre de tot.
Als 17 anys vas començar a fer ràdio a l’emissora local.
Sí. És un mitjà on em trobo molt còmode, especialment si no hi ha guió. Quan improviso és quan flueixo més, tot i que hi ha més riscos de no ser políticament correcte i dir alguna barbaritat, però en ser una ràdio petita, em sento bastant lliure.
De quins temes parles?
Cada programa és un monogràfic. En aquesta temporada hem parlat dels missatges ocults de ‘Bohemian Rapsody’ segons una teoria demoníaca; la caducitat dels preservatius i de què parlar amb el teu gos. Com pots veure, són idees molt boges, però que permeten submergir-te en l’humor absurd.
D’on et ve l’afició a escriure?
Sempre havia escrit relats curts, però no em creia prou constant per abordar una novel·la. Fins que a la tardor del 2015, em va donar un rampell i, en menys de tres setmanes, ja la tenia escrita. Precisament el títol, ‘Perder el tiempo’, té a veure amb el que pensava que estava fent mentre escrivia. Però, finalment, en va sortir alguna cosa publicable. 
Quin és l’argument?
Tracta sobre el moment en què tres personatges es troben i de com  s’influeixen els uns als altres a partir dels vincles que es creen. Un dels tres personatges és una gosseta que adopta la parella. Del que m’interessava parlar era sobre què és el que perdura en el temps. I l’única conclusió possible és que la vida de la gent està feta de petits instants. No importa el passat ni el futur, el que compta és l’ ‘esdevindre’. No hi ha res més que això.  
És un llibre molt filosòfic.
Suposo que té a veure amb la deformació professional. Al llibre no plantejo pro­blemes filosòfics en el sentit tra­dicional. El que hi ha és una mirada filosòfica sobre la vida. Però vull destacar que reflexionar sobre nosaltres mateixos no és una cosa exclusiva de la filosofia. És un exercici natural que fa tothom amb les eines de què disposa.
Estaràs content que hagi tornat a les aules com a assignatura. 
Doncs, sí. Encara que la gent cregui que és més important per trobar feina l’anglès o la llengua, reivindico la necessitat vital que no tot estigui vinculat a una utilitat última. La filosofia no resol els problemes, però sí t’ajuda a veure’ls des d’una pespectiva diferent.
Quins autors t’han marcat com a escriptor?
Bukowski, Kundera, Dovstoyevski, Saramago, Eco i Nabokov són alguns dels meus preferits.
Somnis a complir?
M’agradaria vendre moltes novel·les i fer-me ric o convertir-me en el Gabilondo de l’humor (ja, ja, ja).

219 visites
Àlex Mesa té 30 anys i és veí de Montcada Centre
Àlex Mesa té 30 anys i és veí de Montcada Centre.
Foto: Laura Grau

Publicitat

Óscar Campos, activista de l'Asociación CJD
ENCARNA FERNÁNDEZ, educadora infantil
JESÚS CLARAMÓN, coordinador de Montcada Aqua
ANDREA M. AGUDELO, dona transgènere
LAURENT COHEN, activista jueu per la pau a Palestina
MIREIA SEUBA, coach d'aprimament
JOSÉ ANTONIO MARTÍN, voluntari de Càritas Montcada
MOHAMED LAMIN I MIREIA SANZ, vacances en pau
SERGIO GONZÁLEZ, jugador de futbol sala
ESTHER GERBOLÉS, tècnica de laboratori de recerca
COMUNICA'T
Contacta amb nosaltres al telèfon
(+34) 935 726 474
o envia'ns un correu electrònic a som@laveu.cat
PARTICIPA

Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.