‘El tatuatge ja no és una moda, està normalitzat’

Art a la pell. Ara fa deu anys que Fran Espargaró, de 38, va decidir obrir a Montcada Nova el seu propi estudi de tatuatge, C&M Tatoo, el primer que es posava en marxa al municipi. D’aleshores ençà, hi han passat al voltant de 3.500 persones –la majoria més d’una vegada– mogudes pel desig de decorar la seva pell amb les creacions d’Espargaró o d’algun dels seus col·laboradors. La passió d’aquest montcadenc pel tatuatge va néixer a l’adolescència, tot i que més com a consumidor que com a professional. Dels 18 als 26 anys va treballar com a fuster, moment en què va optar per fer un tomb a la seva vida. “No volia seguir aixecant-me cada matí per anar a la fàbrica i el món del tatuatge cada vegada em cridava més, així que em vaig animar a fer el pas i dedicar-me al que realment m’agradava”, explica. La seva aposta –agosarada, tenint en compte que tatuar-se no estava tan en voga– va donar el seu fruit i, avui dia, segueix endavant amb el seu art, visible a la seva pròpia pell, coberta de tatuatges.

Fran Espargaró té el seu propi estudi de tatuatge a Montcada Nova
Pilar Abián
A quina edat es va tatuar per primer cop?
Als 18. Recordo que era l’aniversari de la meva mare i vaig arribar a casa amb el ‘regalet’ (riu). No li va agradar gens. Encara és ara que, quan li ensenyo un nou tatuatge em diu: ‘Aquest serà l’últim, oi?’
 
Fa 20 anys, tatuar-se encara era una pràctica minoritària. Què ha fet que hagi crescut tant?
Hi ha diferents factors a tenir en compte. D’una banda, la influència de països de l’entorn, com França, Anglaterra o Alemanya, on és habitual veure tatuatges. Ara la gent, viatja molt i copia tendències. I el fet que tatuar-se s’hagi posat de moda ha fet que les reticències que hi havia abans vagin desapareixent.
 
Les modes van i venen. Té la sensació que el tatuatge a Catalunya ja ha superat aquesta fase?
Absolutament. Crec que avui dia ja està normalitzat. Cada cop tinc més clients que aposten per tatuar-se en llocs visibles, malgrat que hi ha empreses que encara posen problemes als seus empleats. Per això, quan ve alguna persona a tatuar-se per primera vegada, m’agrada parlar amb ella i aconsellar-la. 
 
En quin sentit?
Doncs vull saber bé què vol, quines són les seves motivacions, a què es dedica… Sovint la gent ve sense una idea concreta i un tatuatge no es pot eliminar fàcilment, has de tenir-ho clar abans de fer el pas. És millor començar poc a poc. Jo vaig tenir una mala experiència i això em va servir per ser molt curós com a professional.
 
Pot explicar què li va passar?
Em van enganyar i em van fer un nyap. Després el vaig haver de corregir amb làser i fer-me’n un altre a sobre. El procés d’eliminació és llarg i car, així que convé escollir un bon professional. Per assegurar-te, mira els seus treballs, verifica que són reals i assegura’t que compleix les garanties sanitàries. I, quant a preus, el mínim són 50 o 70 euros. Per sota d’aquest preu, desconfia.
Hi ha intrusisme en aquesta feina?
Malauradament, sí. Qualsevol persona es pot comprar, físicament o online, una màquina de tatuar i les tintes i es pensa que amb això n’hi ha prou per començar. Però, per fer un bon tatuatge, necessites formació i experiència.
 
Què cal per ser un bon tatuador?
Ha de saber dibuixar, captar la idea del client i passar-la al paper. Després, òbviament, necessita conèixer la tècnica per traslladar el dibuix a la pell.
 
I això com es fa?
La imatge triada s’imprimeix en paper tèrmic i queda com una calcomania que traspassem a la pell. A partir d’aquí, el tatuador comença a aplicar les tintes, a fer les línies, les ombres o el color, si s’escau.  
 
Quin és el perfil majoritari dels seus clients?
Buf, molt ampli. Tinc públics de totes les edats. Molta gent jove, però també gran. La clienta amb més edat té 80 anys i es va fer el primer tatuatge amb 60. Ara ja en porta set o vuit. 
Recorda el primer treball que va fer i a qui?
Sí, va ser una calavera petita a la meva dona i no em va quedar gens bé (riu).
 
I algun altre que recordi especialment?
No et sabria dir. Potser els més emotius són els d’imatges de familiars. Hi ha gent que es tatua la cara d’algú que ha mort, com a record, i també qui, en ser pare o mare, vol la dels seus fills. En general, el que més em satisfà és veure el client feliç després de fer-se un tatuatge perquè has complert amb les seves expectatives. Aquesta, sens dubte, és la major recompensa. 
Seccions:

Deixa un comentari