‘Sense confiscacions, no hagués quedat res’
Entre els mesos de juliol i octubre del 1936, la Generalitat republicana va confiscar, catalogar i traslladar col·leccions completes d’art que pertanyien a famílies de l’alta societat barcelonina amb l’objectiu d’evitar-ne la destrucció durant la Guerra Civil. La historiadora de l’art montcadenca Yolanda Pérez ha dedicat quatre anys de la seva vida a seguir el rastre d’algunes d’aquestes col·leccions que, després d’un llarg periple, van retornar als seus propietaris i ara es poden veure als principals museus de Barcelona. El resultat de les seves investigacions s’ha publicat en un llibre titulat ‘Patrimoni confiscat’ (Editorial Base, 2018), un resum de la seva tesi doctoral que té un interès especial per a Montcada ja que hi apareixen les famílies Rocamora i Regordosa, vinculades al passat del municipi. Actualment, Pérez col·labora en diferents projectes d’investigació amb la Universitat Complutense de Madrid i l’Institut de Recerca en Patrimoni Cultural de Girona
Per què va triar aquest tema per fer la tesi doctoral?
Una professora em va dir que hi havia una capsa al MNAC amb documents relacionats amb les obres d’art confiscades per la Generalitat al 1936. Es tractava de llistes de les càrregues que duien els camions que viatjaven des de Barcelona fins als dipòsits de salvaguarda. A l’Arxiu Nacional de Catalunya, vaig localitzar les fitxes dels objectes confiscats, on constava la descripció, l’autoria i el nom del propietari. Tot va encaixar quan vaig descobrir que el número que hi havia a cada fitxa es corresponia amb el de sortida dels camions. I, així, vaig començar a seguir el rastre d’algunes col·leccions privades.
Com van reaccionar les famílies de la burgesia davant de la confiscació de part dels seus béns?
Algunes famílies, com els Rocamora i els Amatller –la coneguda família de xocolaters– van demanar a la Generalitat que protegís les seves col·leccions, davant de la por a sofrir atacs per part dels sectors més radicalitzats de la República. En altres casos, com els Muntadas –propietaris de l’empresa tèxtil La España Industrial– ho van viure com un robatori, tot i que existia un decret de la Generalitat que emparava la confiscació.
Creu que estava justificada la seva actuació?
Sense confiscacions, no hagués quedat res i ara no tindríem els museus tan plens. Els funcionaris i els col·laboradors que hi van treballar, entre els quals hi havia personalitats com Joaquim Folch i Torres, van realitzar una tasca immensa i sumament eficaç per salvaguardar el patrimoni.
On van traslladar el material confiscat?
Primer, a diferents poblacions de Girona, principalment Olot. L’església d’aquest municipi es va convertir en un dels dipòsits de salvament més importants durant la Guerra Civil. A mesura que els republicans es replegaven, la Generalitat va fer un segon trasllat dels objectes cap a localitats de la frontera francesa i, fins i tot, a París i a Ginebra, a la seu de la Societat de Nacions.
Ha aconseguit reconstruir el periple d’alguna col·lecció?
La de l’industrial Muntadas, d’art religiós medieval, és una de les he pogut rastrejar en el seu llarg èxode per Europa, sobretot gràcies a l’amable col·laboració dels seus descendents, que m’han cedit documentació inèdita. També les col·leccions dels germans Antonio i Manuel Rocamora, que estiuejaven a Montcada. El primer estava casat amb una parent de Ramon Casas i tenia una gran quantitat d’obres del pintor. Mentre que el segon era un reconegut col·leccionista d’indumentària i complements.
També fa referència a la col·lecció de Maria Concepció Regordosa.
Sí, em va cridar l’atenció per la seva vinculació amb Montcada. Era una jove rica i culta que es va casar amb el torero ‘Bombita’ i va estiuejar molts anys a la torre coneguda amb aquest nom que està a la Ferreria. La seva és una de les poques col·leccions de joieria antiga que es va confiscar durant la República –la majoria van ser foses i convertides en diners. Només sabem que se li va retornar al seu fill Román.
El llibre és un resum de la tesi que ha fet vostè mateixa. N’està satisfeta?
He intentat que sigui el més amè possible, tot i la profusió de dades. Tant la tesi com el llibre són una petita porta per obrir noves vies de recera sobre la història del col·leccionisme artístic, ja que encara queden desenes de col·leccions privades per investigar.
Incendi en un solar proper als blocs Sivis
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
L’odissea d’una família per aconseguir una plaça a l’escola especial per al seu fill amb discapacitat