CULTURA
ENTREVISTES
NARCÍS SUBATELLA I GISELA FONTARNAU, BALLARINS

'En aquest país els artistes estem molt poc valorats'

Art i disciplina. Narcís Subatella i Gisela Fontarnau són una parella de ballarins que han desenvolupat la seva trajectòria professional a Alemanya. Amb només 21 i 19 anys respectivament, el Narcís i la Gisela, que també són parella sentimental, van entrar a formar part del ballet del Landestheater Detmold, a l’estat federal de Renània del Nord. Fa un any, van decidir tornar a Montcada i Reixac –han complert la trentena d’edat i han estat pares d’una nena– i reorientar la seva vida laboral després d’haver tancat una etapa al món de la dansa de primer nivell. Formats al Conservatori Nacional de Dansa de Madrid, el passat mes de febrer van participar a la Segona Gala de Ballarins catalans al món, un espectacle que convida professionals que triomfen a l’estranger perquè a casa nostra no tenen oportunitats laborals.
12/04/2019 - Sílvia Alquézar
Com es porta el fet d’acabar l’etapa professional amb només 30 anys?
Gisela: La veritat és que no és gens fàcil, però la trajectòria d’un ballarí professional és molt curta. Aquest fet, unit a d’altres situacions com el naixement de la nostra filla, Auri, i el canvi de direcció en la gestió del teatre on treballàvem a Alemanya, ens va obligar a deixar la nostra vida tranquil·la i còmoda per començar novament des de zero a Catalunya. Jo dono classes a diverses escoles i el Narcís ha obert un negoci sobre sabatilles de dansa.
 
Quan van començar a fer dansa?
G: De molt petits. Vam coincidir a la mateixa escola de Barcelona i al Conservatori de Madrid. Primer és com una activitat extraescolar, però arriba un moment que fas el pas per dedicar-t’hi de manera professional.
 
Narcís, no és habitual que un nen decideixi ser ballarí de ballet, no?
No, i no va ser gens fàcil. La meva família sempre m’ha donat suport, però a l’institut no vaig gaudir de la mateixa comprensió fins al punt que, en diverses ocasions, em vaig plantejar deixar-ho. Malgrat tot, vaig tirar endavant i, a base d’esforç, em van donar una beca per estudiar al Conservatori de Madrid. 
 
I com va ser l’experiència?
G: Un salt qualitatiu molt gran. És una formació estricta de sis hores diàries  i, a la tarda, estudiàvem el batxillerat.
N: Per a mi va ser molt important perquè vaig descobrir que no era un ‘rara avis’ i que hi havia molts altres nois que també volien ser ballarins. 
 
Quines habilitats ha de tenir un ballarí o ballarina?
G: El més important és que li agradi perquè el camí fins arribar a ser un ballarí professional és molt sacrificat. La tècnica s’aconsegueix a base d’una rutina de repeticions diàries.
N: El meu professor ens deia que la millor qualitat d’un ballarí és la intel·ligència, perquè ha de pensar molt per controlar el cos i aplicar els moviments. D’altra banda, ser fort a nivell mental és tan important com la disciplina.
 
Què distingeix un ballarí d’un bon ballarí?
N: És bàsic dominar la tècnica, però la diferència està en la capacitat d’expressar emocions i sentiments. Això fa de la dansa un art. Una mateixa coreografia pot ser completament diferent segons qui la interpreti.
G: Al Conservatori es fan classes d’interpretació i sempre ens deien que és molt important observar per entendre les emocions. Ens convidaven a seure, per exemple, a un parc i mirar com juguen els pares amb els fills o com camina la gent.
 
Per què van marxar a Alemanya?
N: Perquè aquí els artistes estem infravalorats. Després d’acabar els estudis, vaig estar un any treballant amb contractes porqueria a diverses companyies, que em van servir per agafar experiència però no per viure. Una amiga em va comentar que necessitaven un ballarí a Detmold, vam marxar cap allà i, per sort, ens van agafar a tots dos. Va ser un regal de la vida. Per primer cop podíem viure de la dansa! El govern alemany incentiva la cultura amb subvencions importants que permeten als teatres tenir plantilles estables. A casa nostra tenim molt bones escoles, però després no tenim feina. Hi ha ballarins catalans repartits per tot el món com a primeres estrelles.
G: Allà, quan anàvem pel carrer, la gent ens reconeixia i ens valorava. En canvi aquí, quan diem que som ballarins, ens pregunten de què treballem.
 
A Montcada hi ha una gran afició al ball. Amb motiu del Dia de la Dansa, el pavelló M. Poblet acollirà el 4 de maig una nova edició del festival protagonitzat per les escoles de ball del municipi. Què els hi sembla?
G: És fantàstic! La dansa és molt saludable i ens enriqueix com a persones. 
N: Seria important que arreu s’apostés més per la dansa, amb més programació estable i preus assequibles.
539 visites
Gisela Fontarnau i Narcís Subatella han format part del ballet Landestheater Detmold, a Alemanya, durant 10 anys
Gisela Fontarnau i Narcís Subatella han format part del ballet Landestheater Detmold, a Alemanya, durant 10 anys.
Foto: JOCHEN QUAST

Publicitat

SÒNIA PUENTES, fisioterapeuta pediàtrica
Amadou Bocar Sam, mediador cultural
EUGENIO DÍAZ, impulsor de l'handbol femení
NARCÍS SUBATELLA I GISELA FONTARNAU, ballarins
YOLANDA PÉREZ, Historiadora de l'art
Óscar Campos, activista de l'Asociación CJD
COMUNICA'T
Contacta amb nosaltres al telèfon
(+34) 935 726 474
o envia'ns un correu electrònic a som@laveu.cat
PARTICIPA

Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.