‘Escric les cançons com si fossin microrelats’
El seu nom artístic, ‘L’Home Invent’, està inspirat en un personatge del programa d’humor ‘La hora chanante’, del canal Paramount Comedy, que només sabia dir mentides. I això és el que Fran Delgado fa a les seves cançons: inventar històries curtes i intenses amb un final inesperat, seguint la fòrmula dels microrelats que tant li agrada escriure –i que el van fer guanyar dues edicions del concurs literari ‘Dones veus a les dones?’ que convoca l’Ajuntament. L’afició a la música i l’escriptura l’han acompanyat des de l’adolescència, quan era alumne de la Salle Montcada, i mentre feia els estudis de Dietètica i de primer cicle de Periodisme, per acabar treballant com a maquinista de Renfe. Els reconeixements obtinguts l’any passat al concurs de bandes emergents Sona9 i la publicació del seu primer treball ‘Abrera-Mura’ l’han reafirmat com a músic i líder d’un grup singular en el panorama musical català. A les darreres eleccions municipals, va tancar la llista de la CUP.
La vostra música és difícil de classificar. No és pop, no és indie…
Està clar que no som un grup de festa major. Podríem dir que les estructures musicals són de pop clàssic, però les lletres són massa passades de volta per ser pop. Entenem que aquesta indefinició pot ser un obstacle, però tenim clar que no canviarem el nostre estil per ser més fàcilment classificables.
Com neix una cançó?
Primer se m’acut una melodia i li vaig donant voltes al cap. Quan la tinc a punt, la gravo al mòbil i completo la música. L’últim que faig és escriure una lletra que s’adeqüi al to de la cançó.
Abrera-Mura té deu temes amb històries molt diverses i finals sorprenents.
Sí, hi ha una mica de tot: ruptures sentimentals, aventures d’una nit, amors impossibles, un dia en família… Escric les cançons com si fossin microrelats. O sigui, comencen seguint una lógica però, al final, fan un gir inesperat. No m’agraden els contes que a la quarta frase ja saps com acabaran. També sóc molt visual a l’hora d’escriure i, de fet, alguns temes, els he pensat en forma d’escenes d’un curtmetratge.
Sona9 suposa un pas endavant cap al camí profesional?
És una bona oportunitat per entrar al món de la música, que no deixa de ser una indústria, més enllà de la vessant artística, que és la que a mi m’interessa. Avui dia, si vols estar a dalt de tot, no pots parar de fer concerts i publicar almenys un disc a l’any. És una maquinària implacable a la què has d’estar disposat a entrar. Nosaltres ens ho volem prendre amb calma, tot i que tenim moltes ganes de tocar.
Com es relaciona amb les xarxes socials?
Les considero una finestra per mirar, pur entreteniment. Poca gent es mostra com realment és. Tothom és feliç, menja bé, fa molt esport… El problema són les reaccions i els ‘m’agrades’ que reps. Tenen una component que pot arribar a ser molt addictiva.
Com a grup, les fa servir?
Sí, no queda més remei si vols que et tinguin en compte els programadors. Avui dia disposen d’eines per analitzar-te i, de fet, la decisió de contractar-te està condicionada en molts casos pel nombre de seguidors i interaccions que registres.
Ha participat en vàries ocasions al Montcasons. Què li sembla aquesta iniciativa?
La veig positiva, sobretot ara que es fa al carrer. El problema és que a la gent li costa anar a veure concerts de grups que no coneix. Li has de posar molt fàcil. La ubicació d’aquesta edició a la plaça de l’Església pot suposar més públic.
Què opina de Montcada com a poble?
Tot i la seva dispersió territorial i les infraestructures que la trinxen, conec poca gent que n’hagi marxat. Tots protestem, però aquí seguim. O sigui, que alguna cosa té d’especial. El que més pena em fa és el carrer Major, tan desangelat, amb edificis buits i botigues tancades.
Falta oferta d’oci per als joves?
Sí. Això només podria solventar-se amb una proposta arriscada, ja sigui des de l’administració o del sector privat. El que sí hauria de tenir Montcada són bucs d’assaig, que podrien ser un espai de trobada per a gent jove.
Alguna proposta més?
Estaria bé organitzar una Nit de la Cultura, tal com es fa amb els Premis Esportius, per reconèixer els artistes que tenim a Montcada.
Com s’imagina L’Home Invent d’aquí a cinc anys?
Me l’imagino fent concerts amb la mateixa energia i complicitat que tenim ara entre nosaltres.
Extingit el virulent foc a un solar de desballestament il·legal ubicat a prop dels blocs Sivis
Primeres declaracions en la instrucció de la querella de l’AV Can San Joan contra la Generalitat i la cimentera
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
