CULTURA
ENTREVISTES
RICARD RAMOS, CRONISTA LOCAL

'Soc curiós de mena i el fet d'investigar és emocionant'

Conèixer i divulgar la història del municipi és per a Ricard Ramos (Barcelona, 1942) una autèntica passió. Des que es va establir a Montcada i Reixac, l’any 1970, quan va entrar a treballar a l’Ajuntament, va començar a conrear aquesta afició a la qual s’hi ha dedicat plenament a partir de la seva jubilació. Les seves recerques han donat peu a diferents articles editats a la revista ‘Quaderns’, de la Fundació Cultural –entitat a la qual pertany– i a la publicació de quatre llibres. El primer va ser ‘La història del PSC a Montcada’ (2002), per encàrrec del partit, i els tres següents, escrits a quatre mans amb Josep Barcardit: ‘La mare de Déu del ciment’ (2010), ‘Alcaldes, batlles i afers d’un poble’ (2012) i ‘940 dies. La Guerra Civil a Montcada’ (2014). Aquest últim llibre va treure a la llum un dels episodis més negres de la història local, els assassinats indiscriminats que va haver els primers mesos de la contesa a la reraguarda republicana. Avui dia, encara hi ha al cementiri local una fossa comuna amb prop de 700 cossos sense identificar.
13/09/2019 - Pilar Abián

Per què aquest interès personal per la història del municipi?
Sóc curiós de mena i el fet d’investigar és molt emocionant. Una de les persones que em va despertar aquesta passió va ser Jacinto López, qui va ser durant molts anys conserge de l’antiga biblioteca del carrer Montiu. Ell va fer molts escrits sobre fets històrics del municipi i, a la seva mort, la família me’ls va donar. 
Els seus primers articles els publica a la revista Quaderns, de la Fundació Cultural.
Sí, hi col·laboro des de la primera edició, al desembre del 2000, i dos cops a l’any editem un volum nou, el que implica un gran esforç per a l’entitat.
En què consisteix la tasca d’un cronista local?
En intentar explicar la història amb la màxima objectivitat. A mi m’interessa sobretot conèixer fets del poble, més que la vida de les grans nissagues.
I com es pot saber el que ha passat quan no queden testimonis directes?
Doncs consultant arxius, llibres, biblioteques, material de col·leccionistes... Hi has de dedicar moltes hores sense guanyar res a canvi –contràriament et costa diners–, però si t’agrada, arriba a ser addictiu.
Quin va ser el primer treball de pes que va fer?
La història del PSC local. Fins i tot vaig anar a França a parlar amb fills d’exiliats. Durant aquesta recerca vaig trobar molt material que anys més tard vaig aprofitar per fer el llibre ‘940 dies’ sobre la Guerra Civil a Montcada (2014), juntament amb el meu company d’investigació, Josep Bacardit, amb qui treballo colze a colze des de fa prop de vint anys.
Precisament aquest llibre ha estat referenciat recentment en un article publicat al diari ‘El País’ sobre fosses comunes. 
Al cementiri de Montcada hi ha una fossa amb prop de 700 morts, assassinats per les FAI i la CNT. Es calcula que hi van ser executades més de 1.200 persones i que alguns cossos, no sabem quants, van ser cremats al forn de la cimentera. Aquests fets històrics consten a la Causa General instruïda pel franquisme i els vam poder corroborar a través d’altres fonts, com ara el diari personal d’un dels pistolers que va participar als assassinats i del fill de qui va ser director de la cimentera. La fossa en qüestió està amagada sota un parterre i crec que estaria bé posar-hi una placa en record a les víctimes d’ambdós bàndols.
Va ser complicat editar un llibre sobre la Guerra Civil?
Érem conscients que podia provocar certa controvèrsia tenint en compte que parlàvem de gent amb noms i cognoms. Vam trigar quatre anys a fer-lo però, un cop publicat, ningú no va posar en qüestió que allò que expliquem va passar. Perquè certament no vam fer interpretacions, ens vam limitar a posar per escrit informació extreta d’arxius i de fonts contrastades.  
El 10 d’octubre es presentarà a la Fundació el llibre de la periodista nordamericana Muriel Rukeyser que explica tres dies viscuts a Montcada a l’inici de la Guerra. El seu relat quadra amb el descrit a ‘940 dies’.
Ens ha fet molta il·lusió que la traductora del volum al català i l’editor s’hagin posat en contacte amb nosaltres per constatar la veracitat del relat. Muriel tenia 23 anys quan va ser destinada a cobrir la guerra. I el tren en què anava cap a Barcelona i on també viatjaven esportistes que anaven a competir a l’Olimpiada Popular es va quedar aturat tres dies a l’estació de França, del 19 al 21 de juliol del 1936. 
Un nou fet històric per descobrir.
Sí, n’hi ha tants! Però em sap greu veure que, en general, hi ha poc interès per la història, tant pel públic en general com per part de les administracions. S’haurien de destinar més recursos a recuperar el nostre passat.

289 visites
Ricard Ramos, davant les portes del cementiri municipal amb el llibre que va escriure amb Josep Bacardit sobre la Guerra Civil a Montcada
Ricard Ramos, davant les portes del cementiri municipal amb el llibre que va escriure amb Josep Bacardit sobre la Guerra Civil a Montcada.
Foto: Pilar Abián

Publicitat

CRISTO SALGADO, il·lustrador i caricaturista
SÒNIA PUENTES, fisioterapeuta pediàtrica
Amadou Bocar Sam, mediador cultural
EUGENIO DÍAZ, impulsor de l'handbol femení
NARCÍS SUBATELLA I GISELA FONTARNAU, ballarins
YOLANDA PÉREZ, Historiadora de l'art
COMUNICA'T
Contacta amb nosaltres al telèfon
(+34) 935 726 474
o envia'ns un correu electrònic a som@laveu.cat
PARTICIPA

Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.