SOCIETAT
ENTREVISTES
ÀNGELS ESCORSELL, METGESSA

'Apostem per una medicina amb perspectiva de gènere'

Referent. Àngels Escorsell fa tres dècades que treballa al servei d’hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Fins fa només cinc anys, era l’única dona del departament en un equip de 18 facultatius. Des del 2001, atén els pacients de la Unitat de Cures Intensives (UCI), una de les feines més dures i estressants d’un hospital juntament amb les urgències. També presideix l’Associació de Metgesses de Catalunya, creada recentment, i forma part de la Junta del Col·legi de Metges de Barcelona. Mare d’un fill i dues filles –una d’elles amb autisme–, ha hagut de lluitar de valent per fer-se un espai en una professió dirigida per homes, tot i que les dones ja representen més de la meitat dels facultatius en actiu a Catalunya. Doctora en Medicina, compagina la seva feina al Clínic amb la docència a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
15/11/2019 - Sílvia Alquézar
Per què neix l’Associació de Metgesses de Catalunya?
Perquè vam veure que hi ha moltes diferències entre els homes i les dones de la professió i que, per eliminar-les, calia crear una xarxa de suport per teixir estratègies conjuntes. 
 
Quines són les desigualtats entre els metges i les metgesses?
La feminització de la medicina és una realitat. El 75% de l’alumnat de Medicina són dones, en part per aquesta sensibilitat que tenim per tenir cura dels altres i, per altra banda, perquè la nota de tall per accedir a la facultat és molt elevada i les noies treiem millors notes. Tots entrem a la facultat i comencem la carrera professional amb les mateixes oportunitats, però arriba un moment en què nosaltres ens estanquem i costa moltíssim seguir pujant. 
 
Per què apareix el sostre de vidre?
Normalment l’estancament coincideix amb el moment que acabes l’especialitat, entre els 27 i els 29 anys, i comences a plantejar-te tenir fills. Moltes vegades, quan et reincorpores a la feina després de la baixa maternal, resulta que el teu projecte d’investigació el fa una altra persona o ja no comptes amb la confiança del cap.  El que a una dona li costa aconseguir en uns 10 anys, a un home li costa la meitat de temps. Ens han ensenyat que ser bona professional i bona mare és incompatible. En canvi, això els homes no s’ho plantegen mai. Hi ha molts micromasclismes als quals no se’ls dona importància, però contribueixen, dia a dia, a ampliar l’escletxa de gènere.
 
Quins són els objectius de l’Associació de Metgesses de Catalunya?
Volem promoure l’equitat entre metges i metgesses a nivell laboral, acadèmic i de recerca; potenciar l’apoderament de les dones i posar de relleu les malalties que són pròpies de les dones com l’endometriosi o els problemes de salut que es manifesten d’una manera diferent, com els infarts. En definitiva, apostem per una medicina amb perspectiva de gènere.
 
Hi ha metgesses referents?
N’hi ha poques perquè les dones no hem tingut les mateixes oportunitats. Estem intentant canviar aquesta situació i donar visibilitat a la feina de les dones a través de diverses iniciatives com la creació d’una borsa de dones conferenciants per a congressos, ja que normalment les ponències sempre les fan homes i també hi ha dones investigadores i expertes. També estem impulsant un programa de mentores per ajudar les dones joves que comencen en la professió.
 
Com s’ho ha fet per tenir cura dels seus fills i convertir-se en un referent en la seva professió?
Quan vaig tenir la meva segona filla, que té autisme, vaig guanyar la plaça fixa al Clínic. Tenia 36 anys, ara en tinc 54. Fins llavors, havia treballat amb beques de recerca. Molta feina, com la tesi doctoral, l’he feta a casa, quan els nens estaven dormint. Hi ha companys que es pensen que no estàs treballant si no et veuen al despatx, però treballem tant o més que ells. També ha estat molt important el suport del meu marit, ja que sempre ens hem repartit les tasques de la llar i de la cura dels fills a parts iguals.
 
Per què va escollir la professió?
Per vocació. El meu germà també és metge i crec que això em va marcar una mica, però no som fills de metges, sinó d’una família de treballadors de Mas Rampinyo que hem estudiat amb beques. Sóc afortunada de poder treballar en una professió que m’agrada.  
 
Què li diria a les joves que volen ser metgesses?
Si els agrada, endavant. Però ho han de tenir molt clar perquè són 6 anys de carrera i 4 o 5 d’especialitat El fet de ser dona ja no serà gaire problema perquè, com serem majoria, també ocuparem els càrrecs de responsabilitat (somriu). 
304 visites
Àngels Escorsell és la presidenta de l'Associació de Metgesses de Catalunya
Àngels Escorsell és la presidenta de l'Associació de Metgesses de Catalunya.
Foto: Hospital Clínic

Publicitat

CRISTO SALGADO, il·lustrador i caricaturista
SÒNIA PUENTES, fisioterapeuta pediàtrica
Amadou Bocar Sam, mediador cultural
EUGENIO DÍAZ, impulsor de l'handbol femení
NARCÍS SUBATELLA I GISELA FONTARNAU, ballarins
YOLANDA PÉREZ, Historiadora de l'art
COMUNICA'T
Contacta amb nosaltres al telèfon
(+34) 935 726 474
o envia'ns un correu electrònic a som@laveu.cat
PARTICIPA

Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.