‘Dibuixar és la meva manera de protestar’

Hi ha més artistes a la seva família?
No, la majoria són fusters. Tot i que és un bon ofici, a mi el que m’ha agradat des de petit és dibuixar. A casa sempre em deien que havia d’estudiar una cosa de profit perquè amb el dibuix no em podria guanyar la vida. Però jo crec que has de triar: o guanyes diners i no ets feliç o guanyes menys i proves de ser-ho.
Per què va marxar de Portugal?
És un país molt petit on tot passa a Lisboa i allà no comptava amb les simpaties dels qui controlaven el món de la il·lustració. Com soc una persona pacífica i no volia conflicte, vaig marxar. Quan vaig guanyar els premis internacionals d’il·lustració, algu­nes actituds cap a mi i la meva feina van canviar, però ja no em venia de gust tornar.
En molts dels seus dibuixos, hi ha un missatge de crítica social. 
Un amic meu diu que els artistes hem d’usar els nostres dibuixos com a armes. Hem de dibuixar alguna cosa que molesti els més poderosos i que tranquil·litzi els que menys poder tenen. Dibuixar és la meva manera de protestar.
Quin és el seu dibuix preferit de l’exposició?
El que simbolitza la meva visió de la Unió Europea: un cercle d’estrelles envoltades de filferros, com els que usen els estats per barrar el pas a gent desesperada que busca una vida millor i s’hi deixa la vida. N’hi ha de més bonics, però l’he triat perquè considero que un bon dibuix no només ha de ser bonic, sinó que també ha d’explicar alguna cosa.
Quin és el secret de l’èxit?
Penso que no tot el que té èxit és necessàriament bo i, de vegades, hi ha coses que, per a mi, són molt bones i, en canvi, no tenen acceptació. L’èxit és un fenomen molt relatiu. I aquí entraríem en un llarg debat sobre què és l’art.
Li han censurat algun dibuix?
Sí, en més d’una ocasió. De vegades és difícil saber fins a on pots arribar sense resultar ofensiu i et preguntes ‘M’estaré passant?’. Però està clar que els dibuixos controvertits són els que causen més impacte. Per exemple, la caricatura de Putin que hi ha a l’exposició, on apareix amb un fusell a les mans i un peu sobre el Bambi abatut, me la va comprar la revista Courrier International després de veure-la al meu Facebook.
Utilitza les xarxes socials per donar a conèixer els seus treballs?
Fa dos anys que no penjo res al Facebook. Rebia massa missatges de gent estranya. Com jo necessito pau i tranquil·litat per treballar, prefereixo aïllar-me de les xarxes socials, que et distreuen de la feina i et roben molt de temps.
En què està treballant ara?
La meva prioritat és acabar un videojoc que estic dissenyant amb l’ajuda d’un programador. El vaig començar per desconnectar del món de la política. No és un joc convencional en què has de salvar una princesa. Tracta sobre en què gastem el nostre temps. Vull mostrar que en el sistema en què vivim, tots avancem per una autopista que et permet anar fins a qualsevol lloc, però sense sortir-te del seu traçat. En algun moment, el jugador s’haurà de qüestionar fins a quin punt és lliure o és una part més de l’engranatge.
Què li sembla viure a Montcada?
No hi estic malament. Treballo a casa i surto cada dia a passejar amb la meva gosseta. Un dels llocs que més m’agraden és la Casa de les Aigües. A nivell urbanístic, s’hauria de fer alguna cosa perquè l’aspecte de les construccions no fos tan diferent entre si. Això li treu personalitat com a poble. Només hi ha certa harmonia en algunes zones del nucli antic, on les casetes són totes semblants.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: