‘He intentat donar el millor de mi a l’organització’
Als seus 65 anys i després de 37 al cos, el cap de la Policia Local, Antonio Franco, emprén el camí de la jubilació amb la satisfacció del deure complert. Aquí ha viscut la major part de la seva vida professional i això que no va ser un amor a primera vista. “Em va costar deixar la plaça que tenia a Barberà del Vallès per venir a Montcada i Reixac”, reconeix, tot recordant la visió poc captivadora que va tenir del municipi l’any 1983, durant la seva primera visita, en què va pujar a Reixac. “Vaig veure un municipi molt extens, immens a vista d’ocell i tan dividit en petits trossos que em va costar fer-me una idea global de la seva estructura urbanística”, rememora. Tot i així, va acceptar l’encàrrec de ser el màxim responsable del cos, una tasca gens fàcil pel context polític –tot just a l’inici de democràcia–, que obligava a fer canvis profunds en una organització policial encara massa condicionada pels tics d’una llarga dictadura.
Com era la Policia Local quan va assumir ser el seu cap?
Vaig tenir molta sort durant els meus inicis perquè vaig poder comptar amb la inestimable col·laboració d’un grup d’agents molt responsables i compromesos amb el canvi que la Policia Local de Montcada necessitava. Des de la part política, tant l’alcalde, Josep M. Campos, com el regidor Emilio Cazorla van liderar l’augment i la consolidació de la plantilla i la creació de la necessària escala jeràrquica. En poc més de 10 anys el nombre d’agents es va duplicar fins arribar a la quarantena, al 1989. Es tractava de canviar la vella imatge de policia repressiva per una altra molt més propera al ciutadà i que apostava per la proximitat i la prevenció.
Aquest és un municipi complicat quant a seguretat ciutadana?
Montcada i Reixac és una població que requereix un esforç superior al d’altres localitats. La seva estructura urbanística, les seves nombroses vies de comunicació, el seu extens territori, la seva idiosincràsia social i la seva proximitat a grans ciutats metropolitanes fan que sigui un lloc apte per forjar bons professionals de policia.
Què ha suposat per al cos el trasllat a les noves instal·lacions?
Ha estat un impuls molt positiu per als canvis organitzatius que encara queden per arribar. És un lloc de treball digne, confortable, acollidor, un espai que et convida a sentir-te recompensat en el teu dia a dia. Era realment necessari per a nosaltres.
Per què la presència femenina a la plantilla és gairebé testimonial?
La dona policia és, sens dubte, una figura tan necessària com imprescindible en qualsevol organització policial. Sense menystenir els homes, crec que les agents tenen una especial sensibilitat per a certes intervencions. Sobretot, per afrontar la violència masclista i el tracte amb menors. Malauradament, a les convocatòries que hem fet s’hi han presentat poques dones i, per això, no hem pogut incorporar més a la plantilla. Actualment, en tenim dues.
Quin és el dia més estressant que ha viscut com a cap?
N’hi ha uns quants. Per exemple, l’incendi a l’empresa Valentine del 1987; un assassinat amb acarnissament que va passar a la Casa de la Mina; els terribles atropellaments de persones a les vies del tren, i el gran incendi que es va produir a la serra de Marina l’any 1994. També hem viscut plens intensos, com l’ocupació de la sala que es va produir quan es va tancar el camp de futbol del CD Montcada per construir l’escola Reixac, en què literalment vam ser atropellats pels manifestants.
També hi haurà hagut d’altres episodis satisfactoris?
I tant! El dia en què vam inaugurar les noves dependències, la posada en marxa de la unitat de proximitat, l’arribada dels Mossos, la consolidació de la plantilla amb la creació de dues places de sergent i, per descomptat, quan vaig ascendir a la plaça d’inspector al 1992.
Creu que la ciutadania valora prou la feina que fa el cos?
Estic segur que la nostra tasca es valora positivament. La funció policial abasta moltes intervencions diferents, la majoria d’ajuda encara que també sancionadores. Però, en general, el propòsit és tenir una relació cordial amb la ciutadania.
Marxa content de la feina feta?
Me’n vaig amb la satisfacció del deure complert. Segurament he comès errors, però he dedicat mitja vida a la meva policia, intentant ser un bon professional, donant el millor de mi perquè l’organització millorés en eficàcia i eficiència i tenint sempre present que es nostre objectiu és donar resposta a les demandes dels veïns.
Extingit el virulent foc a un solar de desballestament il·legal ubicat a prop dels blocs Sivis
Primeres declaracions en la instrucció de la querella de l’AV Can San Joan contra la Generalitat i la cimentera
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada