‘Vull estendre ponts entre cultures amb la música’

‘Flamencos y otras aves migratorias’ és el títol del primer treball discogràfic d’Anna Casado i el seu grup Maktub Sextet, que va publicar en ple confinament i que es pot escoltar a les principals plataformes de música digitals. L’àlbum és el projecte més personal d’aquesta artista montcadenca, que va començar cantant pels carrers de Granada, ciutat on va descobrir la seva vocació musical després d’abandonar els estudis de Belles Arts. Formada a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), aposta per l’eclecticisme musical i rescata melodies i ritmes de l’antiga Mediterrània i de l’Orient Mitjà per posar en evidència l’existència d’uns vincles ancestrals que uneixen tots els pobles. A més de liderar el grup Maktub, és la cantant de Hamsa Hamsa, una banda que també fusiona estils tradicionals i moderns, i fa xerrades divulgatives sobre el flamenc en un ‘tablao’ de Barcelona. Tot i que ja no viu a Montcada, visita sovint el seu barri, Can Sant Joan, on hi té família i amics i el barri del costat, Vallbona, on hi té el local d’assaig.

Anna Casado va néixer i créixer a Can Sant Joan
Carmen Cortés

Ja volies ser música de petita?
Que va! Aleshores m’encantava dibuixar i pintar. Anava a les classes del Maese Pérez i pensava que seria artista plàstica. La música  sempre estava present a casa meva, però mai vaig pensar que m’hi dedicaria. La meva àvia cantava molt bé, sobretot coples. El meu pare escoltava boleros i altres estils de música llatina, mentre la meva mare s’inclinava per la cançó protesta. Jo em disfressava amb la roba de la meva mare i ballava i cantava sempre que podia.
 

Quan descobreixes que la música és el teu camí?
Als 19 anys, vaig deixar els estudis de Belles Arts per marxar a Granada, on vaig viure 7 anys. Em venia de gust conèixer altres estils de vida i connectar amb el sud, ja que una part de la meva família n’és originària. Allà vaig entrar en contacte amb músics d’arreu del món i vaig descobrir que tenia veu per cantar. 
 

Com et guanyaves la vida?
Durant un temps vaig ser música de carrer. Cantava de tot, però, principalment, flamenc, un estil que em va portar a descobrir la cultura andalusí i sefardí. Així va ser com em vaig començar a interessar pel folclor i l’etnomusicologia. 
 

És llavors quan decideixes estudiar?
Sí, en tornar a Barcelona vaig fer un cicle superior de flamenc a l’ESMUC. Vaig tenir la sort de fer classes amb un mestre de ‘cantaores’ com Chiqui de la Linea i tenir companyes de la talla de Rosalia i Maria José Llergo, que ara estan triomfant. Tot i que el flamenc m’apassiona, el que m’interessava de veritat era la fusió d’aquest estil amb músiques mediterrànies i orientals. Aquest va ser el tema del meu treball de final de carrera, que va donar peu a la creació de Maktub Sextet. 
 

Quina és l’essència del teu primer disc amb Maktub Sextet?
A ‘Flamencos i otras aves migratorias’, vull estendre ponts entre cultures, trobar connexions entre diferents folclors de la Mediterrània, ja sigui des del punt de vista musicològic, com històric i sociopolític. Per exemple, al disc hi pots trobar una ‘granaína’ acompanyada d’un llaüt àrab, en lloc de la tradicional guitarra; una cançó de chaabi –pop-folk algerià–, amb ritme de buleries; una copla de Juanita Reina, interpretada com si fos una zambra –estil flamenc d’origen àrab– i un tema de rebetiko, l’equivalent greg del flamenc, quant el seu origen marginal. També hi ha una ‘vidalita’, provinent del folclor sudamèrica, que parla de l’assassinat de García Lorca. 
 

Estàs satisfeta del resultat?
Sí, estic contenta. És la primera vegada que he autoproduït un disc. No vull dir que ho hagi fet tota sola, perquè en la composició i els arranjaments també han participat els músics Ofer Ronen, Sergio di Finizio, Georgi Dimitrov, Lluc Riba i Albert Enkaminanko, però sí que he controlat tot el procés de creació. També he comptat amb uns cors de luxe, a càrrec d’Anna Colom, Cristina López y Carmen Cortés.Al final, he aconseguit el so que jo volia, íntim, càlid, a estones trist i obscur, però també lluminós.

A més de liderar Maktub, ets la cantant de Hamsa Hamsa.

Aquest projecte és més transversal.  També fem fusió, en la línia de Maktub, però amb temes més ballables. Està funcionant molt bé a festivals de músiques tradicionals nacionals i internacionals. 
 

També treballes en un ‘tablao’.
Sí, faig xerrades al Palacio del Flamenco per explicar al públic, sobretot turistes, nocions bàsiques sobre el flamenc. No tothom té clar que és un art molt seriós i que cal una actitud respectuosa cap a la feina dels artistes.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari