L’ambient de l’hospital és un factor més de curació’

Per què va triar aquests estudis?
L’enginyeria biomèdica permet buscar solucions pràctiques per millorar la vida i la salut de les persones. Durant el primer curs em dedicava a visitar tots els espais de l’Hospital Clínic –la Facultat de Medicina de l’UB està dintre d’aquest complex hospitalari– per veure el seu funcionament. Aquesta circumstància possibilita el contacte amb el món clínic des del principi. A mi sempre m’ha interessat més la part pràctica, que l’acadèmica.
Què fa un enginyer biomèdic en un hospital?
Treballem per afavorir l’anomenat ‘Environmental Healing’ o ambient de curació. Segons aquest nou concepte, les condicions ambientals de l’hospital són un factor terapèutic més. Aquí estem parlant des de les característiques dels llits i la il·luminació, fins a aspectes més complexos com la distribució dels espais o el disseny del quiròfan. Fora de l’àmbit hospitalari, tinc companys que estan treballant en la creació de simuladors quirúrgics o software de marcapassos cardíacs. És un camp inacabable on s’apliquen conceptes, principis i mètodes de l’enginyeria a la resolució de problemes en biologia i medicina.
Li agrada la seva feina?
Sí, perquè té un impacte en el benestar de les persones. És el metge qui salva el pacient al quiròfan, però som nosaltres qui pensem com ha de ser aquest espai.
Com van les proves clíniques del seu respirador pediàtric que s’estan fent a Moçambic?
Força bé. Si finalment supera el període de proves, seria interessant que l’aparell es pugués fabricar en aquest país, per tal que no hagués de dependre de l’exterior. Però, tenint en compte les circumstàncies de la Covid-19, haurem d’esperar per buscar  el finançament necessari. Mentrestant, hem començat a pensar en una versió d’aquest aparell destinada a hospitals petits del nostre territori que tingui un preu assequible. Actualment, només els grans hospitals disposen de mètodes de ventilació no invasiva per a nadons, ja que els equips que hi ha al mercat són molt cars. Però, encara li hem de donar moltes voltes a la idea.
Com ha viscut la pandèmia?
Ha estat molt dur, però també ha suposat una oportunitat per aprendre i assumir reptes. Des de l’inici de la crisi sanitària, la meva feina es va triplicar, reorganitzant plantes, sales i llits.Van ser setmanes molt intenses, amb jornades maratonianes i algun atac d’ansietat. El gran risc d’una segona onada de contagis massius és que el personal mèdic està molt tocat i no té la mateixa energia. 
Quina conclusió en treu?
Aquesta crisi ha posat en evidència la ineficàcia de la classe política i la falta d’inversió en investigació biomèdica des de fa dècades. Ens han reconfortat molt els aplaudiments de la ciutadania, però falta que això es tradueixi en un increment de recursos per a la sanitat pública i els programes de recerca.
Una altra de les seves passions és la cultura popular.
M’agrada perquè els rols no estan marcats, no hi ha especialistes, ningú cobra i tothom hi té cabuda. Aquesta passió em ve del meu pare, que sempre participava en les festes del poble, com el Carnaval –confeccionant carrosses amb  l’AV de Montcada centre-llevant– i els correfocs. Amb ell vaig compartir bons moments, fent carrosses, –especialment la de l’Estrella Fugaç, que surt a la Cavalcada de Reis–, i la Porta de l’Infern dels Diables de Can Sant Joan, que muntem per la Festa Major.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: