‘Per treballar com a actriu has de tenir certa obsessió’

Una discreta aparició a la popular sèrie de televisió ‘Merlí’ va ser el tret de sortida de la carrera d’aquesta jove actriu montcadenca de 25 anys, que va descobrir la seva vocació a l’escola Elvira Cuyàs i a l’INS M.Miró gràcies a les classes de teatre. Filla de pares africans (Mali), nascuda a Barcelona, Fenda Drame somia entrar a l’Institut del Teatre, però mentrestant aprofita les seves dots naturals per a la interpretació, col·laborant en projectes de principiants i presentant-se a tots els càstings que pot. La constància dona els seus fruits i finalment l’any passat va aconseguir formar part de dos grans projectes: l’obra ‘Los otros Gondra’, estrenada al Teatre Español de Madrid i amb la que va fer gira per la península, i ‘Black Beach’, una superproducció espanyola en què comparteix escenes amb els actors Raúl Arévalo i Candela Peña. La pandèmia ha interromput aquesta bona ratxa, però té clar que seguirà lluitant per poder dedicar-se a allò que més li agrada, actuar.

Fenda Drame, té 25 anys i viu a Mas Rampinyo
Carlos Villarejo

Com descobreixes la teva vocació?
Va ser durant la primària a l’escola Elvira Cuyàs. Feia classes de teatre  i en un final de curs, tothom em va felicitar i em va dir que se’m donava molt bé la interpretació. Després a l’INS M.Miró, vaig ser alumna dels tallers de Víctor Bea i vaig fer de professora ajudant. Això em va acabar de decidir a estudiar el Batxillerat Escènic, tot i que no el vaig acabar perquè va coincidir amb la sèrie ‘Merlí’ i no em podia compaginar els rodatges amb els estudis i la feina. 
Com van ser els teus inicis?
Tot i que econòmicament no podia pagar-me una formació específica, em vaig començar a buscar la vida, participant en curtmetratges d’estudiants de cinema, videoclips i tot el que podia. Vaig tenir la sort que la directora montcadenca Maria Medinilla comptés amb mi per rodar la websèrie ‘Nosaltres’ sobre assejament escolar i una obra de microteatre a Barcelona ‘Tu y yo’. Amb tot aquest material vaig fer el meu primer book i vaig començar a buscar un bon mànager. Després de presentar-me a molts càstings, va sonar la flauta.
Què va suposar sortir a ‘Los otros Gondra’?
Va ser el primer pas de moure’m del meu espai de confort, viure uns mesos a Madrid i cobrar la meva primera nòmina com a actriu. Va ser brutal veure cartells on sortia la meva foto penjats a la Gran Via. Estic molt agraïda al director Josep M. Mestres per haver confiat en mi. Va ser un càsting especial que sempre recordaré. No sempre t’endus un bon record. Acostumen a ser tensos i sovint acaben en frustració quan no reps resposta o aquesta és negativa.
El càsting per a ‘Black Beach’ també va anar prou bé.
Sí, vaig anar a fer-lo a Madrid i vaig connectar molt amb la noia que em feia les rèpliques, sobretot en l’estona d’improvisació. El rodatge, repartit entre Ghana i Gran Canària, va ser una experiència increïble. Tot i que és secundari, el meu personatge, Eva, juga un paper important en el desenllaç de la pel·lícula, que gira al voltant d’una trama de corrupció política i empresarial a gran escala. 
Et suposa una dificultat afegida ser una actriu negra a l’hora de trobar feina?
Doncs, sí. La veritat és que a les produccions catalanes i espanyoles està molt interioritzat el model d’actor caucàsic i hi surten pocs personatges d’altres races, fet que es contradiu amb la realitat social que vivim, que és molt diversa. Això fa que hi hagi pocs càstings i, per tant, poques oportunitats per als actors no blancs. A la sèrie ‘Merlí’, vaig passar de figurant a secundària perquè alguns espectadors van crear un club de fans meu –em deien ‘la negra de Merlí’– i els guionistes van valorar que estaria bé donar-me un nom, Makena, i alguna frase. 
Com et prepares per ser actriu?
Faig autoformació i, quan puc estalviar, em pago algun curs. En vaig fer un a Madrid amb el director Carlos Sedes, que m’ha ajudat molt a conèixer millor les meves possibilitats. Soc cons­cient que encara em queda molt per aprendre, però no em puc permetre el luxe de només estudiar, també haig de treballar. Ara estic de monitora al menjador de l’escola Mitja Costa.
Tens un pla alternatiu per si això de la interpretació no rutlla?
Estic aprofitant la parada de la pandèmia per acabar el grau superior d’animació sociocultural i turística. Ja he treballat en hotels i creuers i és una feina que també m’agrada, tot i no tenir punt de comparació amb la d’actuar. Per aconseguir treballar com a actriu has de tenir una certa obsessió i reconec que jo la tinc.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari